Política

RAIMON MONTERDE

ALCALDE DE SORT

“La connexió amb la Seu és prioritària”

canvi ·

La coalició de Fem Municipi i la CUP ha convertit Raimon Monterde en alcalde de Sort. El nou govern vol promoure més participació amb unes regidories obertes i taules ciutadanes

Alcalde i conductor d'ambulàncies
Raimon Monterde té 38 anys, viu al nucli de Montardit de Dalt i és tècnic sanitari. Porta l'ambulància dels serveis d'emergències i també es dedica a fer de guia de barranquisme, amb una empresa que ara ha deixat en altres mans per tal de dedicar més hores a l'alcaldia. Això sí, manté la feina a l'ambulància i no cobra de l'Ajuntament, una decisió que segons ha explicat no va en detriment de la dedicació al municipi. Els problemes davant la gestió que ell considerava deficient de l'Ajuntament el van portar a promoure i encapçalar una llista d'independents.
Reprendrem el projecte de la piscina i canviarem d'emplaçament la biblioteca si hi ha acord amb el Consell
Hem creat una regidoria de Pobles, per atendre millor els nuclis aïllats, no els podem deixar abandonats
L'ampliació del parc d'Aigüestortes és una gran oportunitat per a Sort, tindríem una entrada oficial al parc com Espot i Boí

Raimon Monterde és alcalde de Sort arran d'un pacte de govern entre la candidatura que ell encapçalava, Fem Municipi, i la CUP, desplaçant CiU, que havia obtingut més regidors però insuficients per poder governar tota sola. L'acord ha posat fi a una llarga hegemonia de CiU a la capital del Pallars Sobirà.

En què es notarà el canvi?
En moltes coses, suposo. A àmbit intern, en la manera d'afrontar els projectes i establir les prioritats. Serem resolutius i espero que això es noti en la manera de gestionar el municipi i executar els projectes.
El govern anterior no ho era?
Era una mancança i creiem que es pot ser més resolutiu. També obrint la gestió a la ciutadania. Els dos grups que formem el govern municipal, la CUP i Fem Municipi, teníem com una de les banderes comunes als nostres programes la participació. Volem que la gent s'involucri més en totes les decisions que siguin susceptibles de ser consultades a la ciutadania. Una cosa que ja hem decidit és la creació de grups de treball per a cada àrea de l'Ajuntament. No serà un regidor sol qui portarà una àrea de forma personal, sinó que obrim taules de participació perquè qui estigui motivat o interessat en aquella àrea concreta hi pugui participar i dir-hi la seva. Allà es gestaran els projectes i la manera de dur-los a terme. Creiem que serà més eficient que no pas quan ho porta i ho decideix una sola persona.
Consultes ciutadanes també?
Les consultes populars, a l'estil d'un referèndum, també les preveiem per al cas de temes concrets en què convingui fer-ho, ja sigui perquè afecten molt la vida ciutadana o perquè són inversions molt grans en què cal consultar els veïns abans de prendre la decisió.
Fem Municipi es va presentar com un grup independent al marge d'ideologies polítiques Ha estat fàcil l'acord amb la CUP?
Ha estat un acord fàcil però llarg en el temps. Volíem que estigués ben fet i que durés tot el mandat. Per això hem trigat temps a concretar-lo. Calia posar en comú els programes de cadascú, consensuar i posar en comú coses, i ha estat una feina complexa l'elaboració d'un programa conjunt per governar. Però un cop el vam fer, la resta va ser molt fàcil i ens hem entès a la perfecció.
Quines seran les prioritats del govern aquests quatre anys?
Les polítiques socials i culturals seran les prioritats principals. Com ara, les millores a l'escola i a l'institut, on l'Ajuntament s'ha d'involucrar més i ja ho hem començat a fer. Una altra punta de llança és el sector primari, un sector on potser no hem acabat d'empènyer entre tots, consistori, població i empreses del sector, i ara és el moment de trobar un encaix.
Què hi pot fer, l'Ajuntament?
Creiem que hi té poc a fer, entre cometes, perquè és una àrea que gestiona el Departament d'Agricultura. Però el que sí pot fer l'Ajuntament és reobrir el projecte de l'escorxador, que va quedar tancat. La intenció és integrar-ho en un projecte global en què es pugui treballar matèria primera per poder-la comercialitzar. Ara funciona, però una mica a precari, es mata dos dies a la setmana i amb peces grans. Els ramaders es troben que poden matar, però poca gent compra una canal sencera. Només un gran industrial o algun restaurant puntual. Ells volen poder vendre al detall.
Faran falta molts diners?
Potser no molts, però s'hi ha d'invertir. Bàsicament és crear el projecte conjunt de gestió integral i comercialització i que els ramaders se'l creguin.
El Pallars fa carn de qualitat però no la ven?
Estem produint una carn excel·lent però la venem a majoristes com si fos qualsevol altra.
El turisme també és un sector important al Pallars. Alguna proposta?
A àmbit de municipi i de comarca tenim els recursos, però hem d'ordenar-ho, cadascú des del seu cantó. Cal reorganitzar i reunir tots els agents implicats i anar tots en una direcció: cap a on volem enfocar, a quins mercats hem d'anar a vendre, amb la participació dels hotelers, el comerç, les empreses d'activitats turístiques. És un sector que abasta altres activitats.
L'activitat ja es reparteix al llarg de l'any?
No prou. No hem sabut desestacionalitzar el nostre municipi. Quan parlem de posar ordre també parlem d'això. I ja tenim activitats que són per a tot l'any, com la restauració. Pel que fa a turisme gastronòmic, la comarca ha evolucionat brutalment, però potser no s'ha sabut vendre prou bé. Pel que fa a turisme esportiu, fem competicions amb les quals estem a nivell europeu, però no hem acabat de treure-hi tot el suc.
Manté l'aposta del govern anterior per l'ampliació del Parc Nacional d'Aigüestortes?
Sí, creiem que és una oportunitat molt gran per al municipi. Que es pugui obrir al nostre municipi una nova entrada ens convertiria en una porta a l'únic parc nacional que hi ha a Catalunya, com ho són Espot i la Vall de Boí. És un projecte que no es pot deixar de banda, pel nombre de visitants, i pel patrimoni natural que té.
I els Jocs Olímpics del Pirineu, en què Sort feia pinya malgrat no participar-hi directament?
Sobre aquest tema no hem tingut ni una sola reunió, no hi volem perdre el temps. Nosaltres hem d'apostar per les competicions de riu, cosa que ja estem fent.
Quines millores urbanístiques i d'equipaments veurem aquests quatre anys?
Ens hem de concentrar a arreglar el que ja tenim, que prou falta fa. Però falten dues infraestructures molt importants: una és la piscina, amb un projecte que fa anys que es remena. Se'n va plantejar una de coberta amb annex amb zona de vestidors i gimnàs. Potser no tenim aquesta ambició, però que la piscina es pugui fer, amb un projecte realista. Es van destinar uns diners que el consell comarcal té aturats. Un altre projecte és la biblioteca. En tenim una de provisional, i seria interessant fer un canvi d'ubicació i instal·lar-la en una zona més adequada i amb més metres, que compleixi la llei.
A on?
Hi ha l'esquelet de l'edifici començat però no és un bon lloc. Voldríem un espai cultural amb altres serveis i això es podria ubicar en una de les plantes de l'edifici de turisme, que depèn del consell comarcal. Passaria a ser un equipament comarcal. Ho hem parlat i s'està estudiant.
Com van les relacions amb l'exalcalde Llàtzer Sibis, que ara és cap de l'oposició i president del consell comarcal?
Vull creure que no hi haurà cap problema. Tampoc amb les altres institucions, la Diputació i la Generalitat. Que un ajuntament sigui d'un color polític o d'un altre no hauria de prevaldre sobre els projectes als quals poden donar suport i col·laborar.
Sort té vocació de lideratge al Pirineu. Què reclamaria, per al conjunt del territori, com a tema més urgent?
Una de les coses més importants que crec que hem de reivindicar a les comarques del Pirineu són les comunicacions. És una demanda històrica. Des del meu punt de vista un dels punts més urgents és la connexió entre Sort i la Seu d'Urgell, per unir el Pallars amb l'Alt Urgell i Andorra. També, és clar, han de millorar les comunicacions cap a Barcelona, i cap a la Val d'Aran, que és també la nostra sortida cap a França.
El 27 de setembre hi ha eleccions i segons el resultat podria iniciar-se un procés d'independència. Què farà l'Ajuntament de Sort en aquest projecte?
El meu grup, Fem Municipi, no va parlar en campanya en cap cas del tema nacional, tot i que la majoria de votant i tots els regidors som favorables a la independència. Jo mateix ho sóc. La nostra prioritat era la millora de la gestió municipal. La CUP, per descomptat, és un partit clarament independentista, i en el pacte que hem fet, seran ells el nostre braç en el tema independència. Donarem suport al que faci la CUP.
Vostè no ha militat mai en cap partit. Com és que es va ficar en política?
La decisió la prenc perquè no veig un funcionament ni una gestió adequada a l'Ajuntament. Aquesta va ser la inquietud que em va portar a presentar-me. També la gestió en els nuclis petits, que és molt complexa i obliga molt a gestionar bé. Hem creat una regidoria de Pobles. En tenim quinze, de nuclis agregats habitats, i tenen una problemàtica molt complicada. La regidoria tindrà també una taula de treball oberta a la ciutadania que ens servirà, amb la participació de la gent, per informar-nos de les mancances i problemes, i solucionar-ho amb més coordinació interna de l'Ajuntament i amb els veïns afectats. No som un cas únic al Pirineu, el Pont de Suert es troba en una situació similar, el finançament dels municipis funciona per població però si la tenim dispersa i en molts nuclis aïllats les despeses es multipliquen i cal molta feina per coordinar-ho bé. Són llocs delicats, hi viu gent gran i amb pocs serveis i no podem deixar que es vagin abandonant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.