“Ni m'he plantejat que pugui ser jutjat ni dimitir”

És l'oportunitat de consolidar l'orientació política impulsada des del 2007. La Diputació que em vaig trobar responia a un patró que tocava renovar. Calia reorientar les polítiques pensant més en les persones, és a dir, en els ajuntaments i les coses que els eren més urgents. I sobretot treballar amb un model basat en el coneixement. Aquesta és la meva gran aportació: un model més propi del món privat, amb un pla estratègic que vol complir els objectius.

Aquest esforç ha trobat molt bona rebuda en aquest acord de govern, però el mandat passat va ser exactament igual. Vaig trobar un pla d'acció municipal de 30 milions, i l'he situat en prop de 80 en els dos mandats anteriors. Trobar coincidències amb un partit com el PSC ha estat el resultat lògic del model de govern que compartim.

L'acord de Tarragona va ser abans que el de Barcelona. Nosaltres vam fer un pacte basat en la confiança de dos dels grans partits del municipalisme de la regió. Les direccions nacionals dels dos partits van conèixer des del primer moment l'acord, i ens hem sentit lliures de fer allò que creiem que garantia el model de govern territorial. I les nostres direccions han respectat el que s'ha decidit al territori. La Diputació de Tarragona no dificultarà altres aliances en altres àmbits. I ja vam anunciar que les portes quedaven obertes de bat a bat per a noves incorporacions. Espero que un dia hi hagi una possible resposta en aquest sentit.

En les opinions del senyor Junqueras, no hi he tingut mai un interès especial.

És curiós que aquells que tenen unes posicions més radicals després són els més col·laboradors amb els que més assetgen altres persones. Si el senyor Junqueras s'hagués molestat a llegir la resolució de l'Audiència de Tarragona, no ho hauria dit. Ha estat com una mena de navegació autista, que va repetint un model sense prendre's la molèstia de llegir una interlocutòria que diu que no tenim res a veure amb aquella situació. Ara sols s'ha de comprovar que la situació administrativa va ser correcta, cosa que espero que passi ben aviat.

Sí. I no oblidi que he passat unes eleccions amb això i no me n'he queixat.

Sí, i no hi ha connexió amb el cas Innova. No ha llegit la interlocutòria?

Dic que el motiu era Innova, i ara ja no és Innova. És una contractació i una adjudicació de treballs, i serà un tema administratiu quan caiguin les altres causes. L'Audiència diu que no hi ha cap raó que justifiqui la connexió amb el cas Innova i ens ha separat. En el moment en què s'aclareixi aquest expedient de contractació, caurà tot. A més, també hi ha el tema de la presumpció d'innocència. Jo ja entenc que políticament és més abellidor carregar contra mi. Però no ho han fet tots els partits, ho ha fet ERC, i caldrà que ells expliquin el motiu per insistir tant en aquesta qüestió. Si haguessin llegit la interlocutòria, veurien que el recorregut que presumiblement tindrà aquest tema no és ni llarg ni preocupant. Llavors veurien que val més afluixar que no pas arriscar-se a fer el ridícul.

No m'ho he plantejat mai. Estic tan convençut que totes les coses s'han fet bé que aquesta suposició no me l'he plantejat mai. Mai. Ni jo ni els meus companys de govern, ja que afecta cinc tinents d'alcalde actuals i una extinenta. Ho hem fet tot assistits pel secretari i l'interventor, amb tota la legalitat del món, i no ens hem plantejat mai que pugui no ser correcte. Còmode, no ho és. I hem fet aquesta campanya electoral amb una qüestió addicional com aquesta, molt sovintejada per alguns mitjans de comunicació i líders polítics. Però li puc ben assegurar que estic tranquil·líssim.

Políticament, sí. És evident que cal saber llegir la voluntat ciutadana, i actuar en conseqüència. Per això la meva primera ronda de contactes va fixar uns criteris de comportament i d'acció política, que han estat força coincidents. He trobat una molt notable voluntat de seguir el fil conductor de la casa. Ara mateix, em costa trobar coses en què hi hagi divergències remarcables.

Si un que forma part de la institució en discuteix la realitat i el funcionament dels òrgans, està més en una situació de contradicció que de denúncia. És més difícil d'entendre, tot i que no pas il·legítim. No em sento interpel·lat en aquest sentit, sí que ho estaria si proposessin una alternativa per gestionar els 140 milions per al territori que gestionem. Mentrestant, no compartiré en absolut aquest criteri, ja que seria menysprear la gent del territori que s'hi sent beneficiada. Les quantitats dels sous de què parlem són molt moderades i bastant més baixes que altres administracions de caràcter similar. Fem les coses que toquen fer. Si no hi ha plantejaments alternatius, difícilment són creïbles. Hi ha un camí que és renunciar-hi, i no em va semblar que ells l'adoptin.

Continuar-la. Ara pretenem treure el màxim rendiment de la regió del coneixement, i amb l'aliança dels 20 o 25 ajuntaments més representatius, volem establir les estratègies necessàries per poder defensar davant d'Europa les propostes per al nostre territori. Un exemple serà com organitzarem les nostres forces per al pla de competitivitat de les comarques del sud (Pect-Catsud). Volem començar a treballar al setembre en aquesta direcció. Volem ser més competitius, més forts i treure més rendiment del que ja som.

Nego que tinguem cap complex d'inferioritat. Si algú en té, li costarà molt explicar per què. Jo no em sento inferior que Girona ni que les comarques interiors de Barcelona. És que no tenim cap motiu per sentir-nos-hi. Sí que estic més d'acord que el territori no va a l'una, i per això el projecte de regió del coneixement vol superar aquest localisme. Trobo, però, que aquest territori cada vegada va més unit. La maleïda crisi ens ha fet veure que junts podem fer més feina que per separat. I experiències com el Consorci del Camp, que va tenir una vida efímera, ens van permetre superar alguns projectes anant junts. També ens hem ajuntat diversos municipis en el tema de la taxa turística i en el conveni Córner per a la promoció turística. Però hi ha hagut dèficits en aquest terreny, i hem d'apuntar cada vegada més alt. Hi ha molts elements cohesionadors des de la Diputació. I fins i tot entre Tarragona i Reus he vist una aproximació en els darrers anys.

De cap manera. Tenim dos diputats d'Unió que estan en plena sintonia amb els de CDC. El grup funciona com una sola persona; no hi ha hagut cap afectació, cap ni una. Hem començat com a grup provincial de CiU i l'acabarem així.

Contribuir-hi en tot el que puguem, com ja fem ara. Oferir un nivell de cohesió important en algunes prestacions on la Generalitat no pot arribar. I aportar aquells instruments que tenen un caràcter de servei públic, com l'experiència de Base, que té una xarxa molt compacta i de gran cobertura territorial, amb un 98% dels ajuntaments. La contribució de les diputacions és d'impuls a la governació i creació d'estructures que enforteixen la nostra realitat nacional. La d'ara i la de després, sigui quin sigui el resultat del 27-S.

Certament. Tothom que vulgui que presenti mocions, però la Diputació ha de tenir clar quin és el paper que ha de trobar com a referent dels seus municipis i dels seus ciutadans. El que aquesta casa defensi i reflecteixi no pot ser dissonant del que pensin els ciutadans de Tarragona i les Terres de l'Ebre.

A curt termini, en el quart trimestre d'aquest any, sabrem quin és l'equip redactor del projecte per dotar-lo de nous continguts i usos, i per fer la descatalogació davant de l'Ajuntament i la Generalitat; després la tramitació és molt més àgil. Al llarg del 2016, la podrem veure culminada i aleshores ja podrem parlar de plecs de condicions per fer el concurs públic.

Aquesta institució des del primer dia és ferma impulsora i cooperadora, al costat de Tarragona i de les altres ciutats subseus, dels Jocs del Mediterrani. Tant amb suport institucional des del primer dia com amb recursos econòmics. Podria afirmar que és l'administració que més s'ha cregut, al costat de l'Ajuntament, la importància d'aquest projecte per al territori. Estic amatent al desenvolupament del ple al setembre sobre aquesta qüestió. Del resultat del debat, en trauré les conclusions, però no variaran la voluntat de cooperació si es decideix tirar endavant. És el que desitjo i no em plantejo una altra situació. I espero i desitjo també que el govern de Madrid faci l'acció que s'espera per poder garantir el desenvolupament dels Jocs.

Amb els russos tornarem a anar bé, sense cap mena de dubte. La situació no és tan greu com es preveia, i ha estat una baixada fruit de les mateixes decisions del país, no perquè no haguem fet polítiques adequades. Hem de continuar anant a Rússia perquè quan acabin aquestes dificultats tornin a venir. No serà gaire difícil, perquè els russos tenen una imatge de Catalunya, i de la Costa Daurada en particular, espectacular. Els càlculs optimistes indiquen que d'aquí a un parell d'anys podríem tornar a estar en una situació molt semblant a la que teníem. Mentrestant, estem recuperant turisme britànic, francès, del Benelux...També català i espanyol. Quan acabem tota la campanya, no haurà estat un mal any, ni de bon tros.

N'estic molt content. Molt. Perquè el Centre Recreatiu Turístic (CRT) és un model que s'ha desenvolupat amb un comportament urbanístic i un comportament ambiental espectaculars, que han salvat el territori de la massificació, i l'han convertit en un lloc idíl·lic i una destinació a escala mundial. I aquest pla director respon a aquest patró, així com la nova llei del 2014. També estic molt content que el govern s'hagi acabat posant al capdavant i fixant-ne ell els paràmetres. No és possible ni més transparència, ni més legalitat ni més seguretat jurídica. És una molt bona feina. Avui sí que puc dir que n'estic molt satisfet. Ha estat una molt bona decisió i una bona orientació del pla director, que manté el criteri de bona cultura urbanística i ambiental.

Vila-seca va partir d'un punt i al final va ser aquest punt el que es va acordar. No hi va perdre res. Vam defensar que l'únic criteri alternatiu al 50/50 vigent fins llavors era el del pes territorial, el 57/43, i és el que s'ha fixat. Aquelles posicions dels nostres veïns que parlaven de 80/20 o 90/10 no són precisament on es va arribar.

La nostra davallada és la mateixa que s'ha produït en altres llocs al país, amb la diferència que els nostres ciutadans han volgut preservar la solidesa del govern i han mantingut la majoria absoluta. En unes eleccions, el més important és saber qui ha guanyat, però ara hi ha un model polític diferent en què s'ha exacerbat la radicalitat sobiranista i espanyolista, i no n'hem estat l'excepció. I això ha generat un nou mapa polític. A la demarcació, en ciutats de més de 20.000 habitants, hi ha dues majories absolutes: Vila-seca i Amposta. I som l'única de CiU. Em resultaria difícil trobar un element de preocupació per molt que hi hagi hagut una minva del nombre de regidors. I malgrat tenir-ho tot en contra, i això vostè ho ha remarcat en moltes ocasions, ja que tenim una situació jurídica que també ens ha assetjat.

És difícil de valorar, però com a mínim a favor ben segur que no ens hi anava. Si hem aconseguit mantenir una majoria absoluta davant de tot això, Déu n'hi do la solvència que té el nostre govern. A més, sóc dels que estan convençuts que aquesta situació és passatgera i que no hi tornarem; per tant, l'hem superat. A d'altres els hauria tombat.

L'Ajuntament de Vila-seca no és de cap grup particular. El ple sí que va aprovar la nostra moció de suport al Parlament, passi el que passi després del 27-S. El compromís de l'Ajuntament és que els seus veïns se sentin emparats votin el que votin. I ens hauria de fer reflexionar que aquest text es va aprovar amb el vot en contra del PP, Ciutadans i Decidim Vila-seca. Això és sorprenent i preocupant. Potser va ser per un cop de rauxa o de nervis, però el que compten són els vots.

El país és el país, i cada ciutat i poble, també. La moció de l'AMI és ben respectable, però arrossegar la posició institucional a aquella posició... no ho compartim. Nosaltres coneixem com poca gent quin és el pensament dels ciutadans de Vila-seca, i el que no podem fer és una realitat virtual: que el ple pensi una cosa i els ciutadans una altra.

No m'ho he plantejat. Les forces les tinc totes. Quan un és tan veterà, amb menys esforç, més feina. No vull ara fer especulacions. Tinc un programa electoral amb una il·lusió enorme per tirar endavant, amb un equip formidable de gent. Evidentment, un dia deixaré de ser alcalde, però ara no és el moment, just quan hem començat el mandat i quan hem fet més esforç que mai per obtenir aquest resultat.