“Hem de fer de Móra el balcó de l'Ebre”

La sensació que tenim és de satisfacció, perquè l'últim mandat ha estat molt complicat, ja que ens ha tocat administrar la misèria i, en tot cas, la resposta de la població ha estat molt bona. Pràcticament el 50% de la població ens va donar suport i això dóna ànims per tirar endavant. També referma la sensació de que ho hem fet bé i que la gent ens confirma que el camí que hem encetat és el correcte. La majoria absoluta ens fa plantejar una altra qüestió i és que la gent espera que aquests quatre anys tornem a donar el mateix rendiment del darrer mandat. És un repte perquè no podem baixar la guàrdia.

Aquests quatre anys seran diferents. Estem en un moment polític i social sense precedents fins la data i, per tant, jo penso que el que pugui passar el 27 de setembre, tant si és en un sentit com en un altre, dificultarà molt la situació. Això ens obliga a fer un full de ruta diferent preveient que podem tenir situacions complicades. Segurament, no tindrem tota la disponibilitat econòmica que voldríem o que ens pertocaria en realitat, però tot i amb això ja tenim en compte que no serà un període fantàstic. El que ens preocupa i per al que treballarem de manera insistent és per defensar els serveis bàsics que tenim al municipi. Si no podem dur a terme grans obres o grans inversions, doncs ens haurem de conformar amb mantenir el que ara tenim.

Hi ha serveis que són de caràcter important tot i que potser no els valorem com cal. Podem començar partint de la base de que comptem amb policia local, amb recollida d'escombraries, amb una escola de música, una biblioteca comarcal, la llar d'infants... La condició de capçalera comarcal de Móra d'Ebre es tradueix en el fet que atraiem moltes visites al llarg del dia i el fet de mantenir el poble net, cuidat i amb molts serveis genera una despesa important. Són qüestions de primer ordre que s'han de mantenir.

Tinc clar que hi haurà problemes amb l'Estat. Passi el que passi, si el dia 27 surt bé i aconseguim un resultat espectacular, tinc molt clar que l'Estat no ens ho posarà fàcil i que tot el temps de negociació d'aquesta possible desconnexió d'Espanya serà molt complicada. Calculo que hi haurà un any i mig durant el qual l'Estat ens complicarà la vida tot el que podrà i més. Per tant, la Generalitat tindrà uns problemes importants de tresoreria i hem de preveure aquesta situació. Per contra, si la cita electoral va molt malament i no podem alliberar el país perquè una majoria de gent creu que no serà positiu, la situació també serà complicada perquè ens castigarà l'Estat. I, per tant, també ens complicarà molt la vida. Crec que hem de preveure entre un any i mig i dos d'aquest mandat que seran molt complicats.

En aquest programa electoral no vam fer grans promeses perquè ja preveiem el que ens venia a sobre. Però entenem que hi ha iniciatives que estan mig encetades i que cal tirar endavant. Per exemple, la segona fase dels talussos del castell, que aprovarem dins d'aquest mandat, i també la segona fase de les obres de millora del col·legi Lluís Viñas, que confiem que també tiri endavant. I el que seran les obres més immediates correspondran a la remodelació de les piscines, que començarà després de l'estiu. Tenim molt clar que hem de complir i respectar un pla de finançament i de sanejament econòmic, que és el que estem fent fins ara i que ens ha permès reduir el deute. Hem fet un sacrifici important en aquests anys i l'objectiu és continuar en aquesta direcció i buscar finançament en altres administracions per tal de poder dur a terme els projectes. A partir d'aquí, som conscients que hi ha obres d'interès per al poble, però que en tot cas dependran molt de la disponibilitat de finançament extern. Per exemple, ens agradaria impulsar una remodelació d'alguna de les dues entrades del municipi. Però són propostes que, per ara, estan en l'aire.

Sí. És tracta d'uns treballs que tindran un cost d'uns 400.000 euros i que seran l'última part de la millora global. Hem sol·licitat ajuda al Ministeri de Cultura i a la Generalitat i podríem comptar amb mig milió d'euros més per poder finançar-ho.

Era de 8,75 milions d'euros, cosa que suposava un 176% d'endeutament. Actualment estem sobre els 5,5 milions, que en termes percentuals és un 114%.

És assumible, però entenc que havíem de posar fre a l'elevada despesa. Crec que aquest és el primer mandat a l'Ajuntament de Móra d'Ebre durant el període constitucional en el qual no s'ha incrementat el deute sinó que s'ha disminuït. La tendència d'anys enrere s'havia de parar en algun moment perquè, si no, la situació de l'Ajuntament hauria estat molt complicada. Ara hem aconseguit frenar el creixement del deute però encara ens queda patir anys complicats des del punt de vista de les inversions i dels compromisos econòmics que té l'Ajuntament. A partir d'aquí, el proper mandat, hi hagi qui hi hagi d'alcalde, ho tindrà molt més senzill. Ens agradaria deixar l'Ajuntament amb un endeutament per sota d'allò legalment permès, que és el 75%. Llavors es pot fer una previsió d'inversió diferent.

El sector més rellevant de la localitat es correspon amb els serveis i el comerç, que configuren la base econòmica més potent que té la població. Tot això sense menysprear la indústria, l'agricultura ni el turisme. Però és evident que ens hem de centrar a poder facilitar una sèrie d'infraestructures per tal que el sector de serveis se'n veja afavorit. banda, hem apostat molt decididament pel turisme i prova d'això és el projecte de façana fluvial que volem posar en marxa amb el suport de tots els grups del ple perquè s'haurà d'impulsar a través de molts equips de govern. Per tant, per tal que siga una realitat ha de sorgir de la unanimitat política i també del poble, que haurà de donar la seua opinió al respecte. És un projecte en el qual volem que Móra sigui el balcó a l'Ebre a través de la infraestructura de la façana fluvial, que possiblement serà la més gran de tota la conca, i consistirà en un gran passeig d'uns quatre quilòmetres per fer l'espai més atractiu.

Sí, volem destacar els atractius arquitectònics com el castell, o pobles com Miravet, Tivissa o Riba-roja. En aquest sentit no descartem col·laborar amb el Consell Comarcal però tenim clar que la punta de llança ha de ser Móra d'Ebre per tal que el punt de referència per la gent siga la nostra localitat.