Junts pel Sí i la CUP festegen Rabell per l'endemà del 27-S
L'insten a unir-s'hi per fer incontestable la majoria independentista en el primer debat entre candidats sobiranistes
El rebuig a Mas i les incerteses d'un procés no pactat, els principals recels
L'independentisme ho té tot a favor per guanyar les eleccions el 27-S, però si, a Junts pel Sí i la CUP, s'hi afegís Catalunya Sí que es Pot, favorable a obrir un procés constituent, la majoria seria tan incontestable que rebaixaria les incerteses amb què la mateixa coalició justifica els seus recels vers la ruptura unilateral amb l'Estat. És l'argument amb què l'exsocialista Toni Comín, número 11 de la llista unitària, va intentar convèncer ahir el candidat de la confluència d'esquerres, Lluís Rabell, amb la complicitat en diversos moments en el vessant social del de la CUP, Antonio Baños, que van combinar l'atac a unes posicions nacionals ambigües amb les peticions de respecte i l'intent de seducció a qui volen que sigui un aliat després del 27-S. Tot plegat, durant el primer gran debat preelectoral entre opcions sobiranistes que es va celebrar en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada i que també va reunir el quart de la llista d'UDC, Roger Montañola.
En un escenari eminentment sobiranista, el debat no va decebre gens, i va permetre als candidats confrontar idees sobre com seguir el procés per sortejar el bloqueig de l'Estat, sense recórrer a desqualificacions ni al discurs de la por. Rabell, que va presentar-se com l'opció per defensar i mobilitzar les classes populars, no va aconseguir centrar el discurs en l'eix social, i va generar xiulets quan va acusar Junts pel Sí de ser “una pèssima estratègia per a l'independentisme, però molt bona tàctica perquè CDC continuï governant”. La decisió, segons ell, “estreny de manera dramàtica” la base social majoritària a favor del dret a decidir, i dificulta una negociació tan complexa com pot ser la de la independència.
La figura del president, en tot cas, va ser recorrent en el seu discurs, fins al punt que Baños, que el va acusar d'intentar “invisibilitzar” la CUP, va haver de recordar que ells també estan en contra de les seves polítiques. “Aneu a Santa Coloma, a Badalona, i expliqueu-los que Mas implantarà polítiques socials: no s'ho creu ningú”, va insistir l'exdirigent veïnal barceloní. Fins i tot Montañola es va afegir al front, criticant la idea d'un “Mas president amb el programa del tripartit”.
En absència de representants convergents, va haver de ser Comín qui defensés el pacte assolit. “Sense CDC no podem fer la independència; serà guanyadora només si la fem des de la pluralitat”, va constatar. I va reivindicar a més la seva aportació social. “No serà un govern d'Artur Mas, sinó presidit per Artur Mas, perquè no li hem donat un xec en blanc”, va proclamar tot recordant els 12 punts aprovats amb mesures urgents per a l'endemà del 27-S.
La reivindicació, això sí, la va aprofitar Baños per instar-lo a, si vol fer realment la ruptura immediata i iniciar procés constituent el 28-S, aturar ja els desnonaments, desobeir la Lomqe i aturar les privatitzacions. “No es pot continuar governant amb lleis retrògrades de la comunitat autònoma”, va cloure, mentre rebutjava el suposat paper de “frontissa” entre les dues opcions.
El pacte amb l'Estat
Ni Rabell ni Montañola van voler donar per superada la reivindicació d'un referèndum, ja que neguen que el 27-S en sigui cap substitutiu. El d'esquerres no va amagar que veu el 27-S com una catapulta per fer fora el PP en les estatals, amb l'esperança també que un canvi de majories faciliti trobar complicitats per al procés: “No hi podrà haver un avenç significatiu en les llibertats de Catalunya si no s'afebleix l'Estat i hi ha àmplies majories.” “El que més els afeblirà serà que els independentistes arrasin el 27-S”, va replicar Comín, que també va recordar a Montañola que això és “el que més ens acosta al referèndum”. El de Junts pel Sí va situar la independència com l'única via que li queda al catalanisme, fet que va aixecar les protestes d'Unió, mentre Baños constatava que si la correlació de forces no és similar entre les parts “no hi ha negociació, hi ha claudicació sempre”.
LES FRASES
Avisen que caldran més mobilitzacions i sacrificis
Montañola es va mostrar escèptic amb l'independentisme, ja que té “dubtes” que tothom estigui disposat a assumir-ne els riscos: “No tinc la certesa que aquest escenari sigui fàcil, factible i plausible; a partir del dia 28 les paraules s'hauran de convertir en fets, i no sé com faran això que plantegen.” “Té una part de raó, el procés de desconnexió no serà un vals vienès, però poc o molt ja ho tenim assumit”, va rebatre Comín, que creu que per vèncer no cal plantejar una pugna institucional, sinó demostrar la voluntat del poble amb més mobilitzacions. “Els polítics han de ser al davant amb valentia i astúcia, però sols no podran guanyar; cal estar disposats a tots els sacrificis necessaris”, va anunciar. Baños, que va definir la CUP com una “molla que tiba cap a posicions de radicalitat”, veu imprescindible la desobediència al carrer, i fins i tot Rabell va coincidir que “cap avenç democràtic” és possible sense mobilització de la societat civil.