Tragèdia migratòria a Àustria
Troben almenys una cinquantena de cadàvers en un camió, a prop de la frontera amb Hongria
Els immigrants podrien haver mort per asfíxia
El vehicle havia estat abandonat des de feia dies
Aquest èxode és el més nombrós des de la Segona Guerra Mundial
Nou episodi dramàtic en la fugida de refugiats que volen arribar a Europa al preu que sigui. Dimecres era un vaixell que arribava a la costa italiana amb 50 cadàvers a la bodega, espai que es destina als passatgers que tenen menys poder econòmic. Les altes temperatures i la combustió dels carburants s'apunta com la causa de la possible mort. Ahir la tragèdia es va traslladar al centre d'Europa. Almenys una cinquantena de cadàvers van ser localitzats en un camió, abandonat a l'autopista, molt a prop de la frontera amb Hongria. Fins ara les notícies de les grans tragèdies semblaven reservades al Mediterrani, amb les illes gregues i la petita illa italiana de Lampedusa com a principals receptors d'un drama migratori que no té aturador.
El camió frigorífic, de set tones i mitja, estava aparcat a l'autopista A4, entre el llac Neusiedl i la localitat de Parndorf, a l'estat federat de Burgenland. Precisament van ser els treballadors de l'autopista els que van sospitar d'un camió que portava moltes hores aparcat. Els agents de la policia es van traslladar fins al lloc dels fets i la pudor i la sang que regalimava des de dins del vehicle van fer presagiar el que s'acabarien trobant: cadàvers que ja estaven en un avançat estat de descomposició. Les autoritats austríaques creuen que el vehicle podria portar 36 hores abandonat. Una altra de les hipòtesis amb les quals treballa la policia és que les persones podrien haver mort abans d'entrar a Àustria. Es té constància que el camió va ser vist dimecres a Budapest.
La ministra de l'Interior austríaca, Johanna Mikl-Leiner, qualificava ahir de “dia negre” i va assegurar que “la tragèdia ens afecta a tots”. “Els traficants de persones són criminals. i qui encara segueixi creient que són bones persones que ajuden a fugir, està equivocat”. La titular d'Interior austríaca assenyalava que els fets posen als descobert “els mètodes infames dels traficants amb tota la seva lletjor a Àustria”. La ministra defensa que els que han comès aquest tipus d'actes haurien de ser “a la presó”.
La policia havia informat prèviament que dimarts s'havien capturat tres camions a Bruck an der Leitha, en un dels quals viatjaven 34 immigrants i refugiats que havien creuat la frontera.
Els supervivents, entre ells deu nens, han relatat que “amb prou feines tenien aire per respirar” a l'interior. Malgrat els seus precs al conductor, aquest els va ignorar i va continuar conduint sense descans des de la frontera de Sèrbia fins a Àustria.
Els passatgers del camió van ser trobats al costat del vehicle amb serioses dificultats per respirar. Això suposa que haurien creuat en el seu viatge també Hongria. Precisament aquest país s'ha convertit en una de les portes d'entrada a Europa en les darreres setmanes. La matinada de dimarts es va batre el rècord perquè en tan sols una nit gairebé 2.5000 persones trepitjaven sòl europeu. Per evitar aquesta riuada humana, el govern de l'ultraconservador Viktor Orban ultima una tanca de 4 mestres i més de 170 quilòmetres de longitud per evitar que els refugiats –la majoria de persones que fan aquesta ruta provenen de Síria, on fa quatre anys que es lliura una guerra– puguin passar lliurement per territori hongarès. A més, té previst enviar a la frontera amb Sèrbia a més de 2.000 agents, helicòpters i gossos.
Segurament, les persones que han deixat la vida havien seguit la mateixa ruta que milers de persones s'han aventurat a fer aquest estiu, la coneguda com a Ruta dels Balcans, que porta els refugiats de Turquia, a Grècia, Macedònia i Sèrbia des d'on arriben a Hongria, primer país de la zona Schengen en el seu viatge, fet que els facilita el lliure trànsit per 26 estats europeus.
Aquest èxode és el més important que viu Europa des de la Segona guerra mundial. Molts fugen directament de Síria però també n'hi ha d'altres que fugen dels camps de refugiats del Líban o de Turquia, on la situació cada cop és més complicada. En aquesta ruta també s'hi uneixen iraquians, afganesos o pakistanesos. La majoria somien a arribar a Alemanya.
L'ACNUR (Alt Comissionat de l'ONU pels refugiats calcula que ja són 300.000 els que han creuat el Mediterrani durant el 2015.
LES FRASES
Nou naufragi a la costa de Líbia
Centenars de persones podrien haver mort, segons les primeres informacions, en un naufragi davant de la costa de Zuwara, una ciutat molt propera a la frontera tunisiana i un dels punts des d'on operen les màfies que es lucren amb les persones que volen arribar a Europa. Un policia de Zuwara assegurava que centenars de persones semblava que estaven atrapades quan l'embarcació va bolcar. Els immigrants que anaven en aquest vaixell provenien de l'Àfrica subsahariana, el Marroc, Pakistan, Síria, i Bangladesh. Els guardacostes italians, que han participat en els darrers rescats davant de la costa de Líbia, no havien confirmat ahir l'enfonsament. Més de 2.300 persones han mort durant aquest any al mar Mediterrani. Ahir els guardacostes localitzaven un total de 485 persones que navegaven en llanxes neumàtiques a la deriva, en diverses operacions. En una primera, es van rescatar a 103 immigrants a les costes de Líbia mentre que a la segona van ser 113 persones al canal de Sicília. En les dues últimes operacions es van auxiliar 134 i 135 persones a les costes de l'illa italiana de Lampedusa.El govern italià espera l'arribada de 20. 000 refugiats i immigrants més a les seves costes fins a finals de setembre que vindrien a sumar-se als més de 111. 000 que ho han fet ja des de començament d'any, segons fonts del Ministeri de l'Interior esmentades pel diari La Repubblica. D'acord amb les últimes dades oficials, Itàlia ha rebut aquest any 111.354 immigrants i sol·licitants d'asil. La majoria d'ells són eritreus (29.019), nigerians (13.788), somalis (8.559), sudanesos (6.745) i sirians (6.324). Actualment, el sistema d'acollida alberga 93. 608 persones.