Carnets, estelades i llibres

Tot just quan començava la dècada dels vuitanta del segle passat, mossèn Josep Dalmau, insigne lluitador per la llibertat del poble català, va tenir la idea de crear un carnet de nacionalitat catalana. Un carnet que en aquell moment –com ara, de fet– no tenia ús pràctic més enllà de ser una expressió simbòlica del sentiment de catalanitat de qui el posseeix. Segons explica el director de la –ara– fundació de la Llibreria Les Voltes, Joan Matamala, s'hi van posar en contacte, i van arribar a un acord perquè la llibreria fes promoció del carnet. La iniciativa ha tingut un llarg recorregut, i actualment estan a punt d'arribar als 100.000 carnets. Assegura que els entra gent a la llibreria que s'havia fet el carnet fa anys i els pregunta si encara el fan. Si els porten el vell, els el reediten en un format més reduït i portable, i molts aprofiten també per fer-ne als fills o als néts. Costa deu euros, fer-ne un de nou, i fins i tot reben peticions de l'estranger: “Entre els darrers, ens n'han demanat de Dinamarca, Austràlia i els Estats Units”, assegura. És un carnet testimonial, amb un decàleg del nacionalista català a la part posterior, però fins i tot així s'ha fet servir en alguna ocasió com si tingués validesa oficial. El mateix director de la fundació explica que el 1992 va entrar a Albània amb aquest carnet. Diu que se'l van mirar del dret i del revés, però que va poder entrar.

L'objecte fundacional de la llibreria Les Voltes no és fer carnets d'identitat, lògicament. Va néixer el 1963 per la tossuderia de 43 gironins que volien defensar la llengua i la cultura catalana i promoure la lectura en català. Matamala expressa que aquell objectiu ha evolucionat: “Fa temps que tenim la convicció que per continuar el fet fundacional ens havíem de convertir en una fundació. I ara el nostre lema és Més de 50 anys lluitant per la cultura i la llengua catalana, ara per la independència.” Pensen que la defensa de la llengua i la cultura requereix tenir un estat que li vagi a favor “i no com ara, que en tenim un que de manera activa li va sempre en contra”. La persistència i fermesa en la lluita a favor de la cultura és un dels senyals d'identitat de Les Voltes que ningú els pot discutir. És un dels establiments on tot gironí sap que pot adquirir una estelada, o apuntar-se per assistir a les massives manifestacions que des de fa uns anys es fan a Barcelona per l'11-S –la propera, d'aquí pocs dies. Fa un parell d'anys, amb el boom de l'independentisme, es van vendre incomptables estelades. El mercat potencial estaria, faria l'efecte, saturat. Tot i això, Matamala assegura que encara hi va gent a comprar-ne. De totes dimensions. Ara molts, però, el que fan és renovar la que ja tenien.

I igual que des de la llibreria esperen poder deixar de fer els carnets de manera immediata i passar el relleu a qui pertoca, la Generalitat, i que en faci d'oficials, els que renoven l'estelada també li diuen que el proper Onze de Setembre ha de ser l'última vegada que calgui anar a Barcelona per defensar el país: “I jo els dic que gairebé els puc certificar que serà així”, assegura. I ho argumenta: “Perquè si ens en sortim, serem independents. Però si no ens en sortim, ens ho faran pagar molt car. La venjança serà tan terrible que ens costarà molt tornar a arrencar. Ens hi juguem absolutament el futur”, preveu. No és hora de jugar-se-la, és clar.