Política
“Ser un estat és abandonar el model ‘low cost' espanyol”
“Veig més important explicar el potencial innovador de Catalunya que discutir-nos ara per la constitució”
“Una majoria d'escons és suficient i legítima”
“Una llista única a Madrid pot permetre traslladar la negociació a la UE”
Vostè defensa que una Catalunya independent tindria molt més potencial per traspassar la recerca a l'economia productiva...
Sí. Catalunya té un model de base industrial en què la recerca pot ser el motor de la competitivitat, i necessitem prendre ara decisions sobre fiscalitat, relacions laborals, regulació de mercats financers i amb els instruments d'inversió en risc... Ara no en podem prendre cap, i tampoc en pren cap l'Estat, perquè no té aquest model.L'Estat té una economia molt basada en els serveis i els sectors de poc valor afegit, és un país low cost. Per tant, defensem que és essencial un estat independent, perquè si Catalunya es queda dins d'Espanya quedarà arrossegada per un model low cost, i l'objectiu és no només esdevenir un estat, sinó un estat on l'economia tingui com a base el coneixement, i que això ens faci un país ric que alhora sigui capaç de ser equitatiu amb la seva societat. Ser independent és abandonar el model low cost de l'Estat i anar cap a un de desenvolupament industrial basat en la innovació i no en els sous baixos.
Se'n parla poc, d'aquests arguments...
N'estic convençut, seria molt necessari i ho intentarem els pròxims dies. Per mi és més important explicar el potencial de Catalunya en el procés de desenvolupament en què estan els països innovadors que no pas discutir si farem una constitució o una altra. Ens estem jugant el futur i crec que donaríem molts arguments si diem que el procés per crear un estat no és només per identitat, cultura o història, que també, sinó per garantir la supervivència d'una comunitat de set milions i el seu estat del benestar. Crec que el model econòmic de l'Estat espanyol no és viable, i si ens quedem ens arrossegarà.
L'oposició diu que Junts pel Sí és una tapadora perquè Mas torni a ser president.
Això és una gran fal·làcia. La llista és absolutament heterogènia, amb ideologies diferents, perquè el que pretén és no afrontar unes eleccions autonòmiques. És l'últim recurs per fer el que no ens va deixar fer l'Estat, el referèndum del 9-N. Perquè s'hi assembli el màxim possible ha de ser tan diferent com es pugui d'unes autonòmiques, per això es fa una llista que no segueix cap dels seus esquemes. Els que ho critiquen són els que entenen que són
senzillament autonòmiques.
senzillament autonòmiques.
Com s'ha decidit l'ordre de la llista?
Ha estat una tasca molt de consens, que té a veure amb la gènesi pròpia de Junts pel Sí: tots deixem de banda el protagonisme de les nostres formacions perquè encaixi al màxim una proposta que doni cobertura al referèndum. Ara hi ha un bon equilibri en la participació de partits i societat civil, era molt important que hi hagués tot l'àmbit ideològic del catalanisme polític. A Junts pel Sí coincideixen conservadors, liberals, socialdemòcrates, socialistes i democratacristians. En una situació així és tan important l'objectiu comú d'esdevenir un estat que ha estat una negociació sense tensions.
Catalunya Sí que es Pot és un adversari o un potencial aliat després del 27-S?
Això se'ls ha de preguntar a ells. En la mesura que neguen el caràcter plebiscitari, ara són adversaris de la voluntat del 80% del poble de Catalunya. Es pot estar d'acord o no amb la independència, però el 80% està d'acord en el dret a decidir. Per tant, quan utilitzem unes eleccions per donar resposta a una demanda social, com és obligació dels polítics, els que ho neguen són adversaris del procés democràtic. Una altra cosa és qui vota què, però negar d'entrada el caràcter plebiscitari és negar un instrument democràtic i situar-se molt més a prop de l'unionisme.
Abans del 27-S hi ha una Diada històrica. Hi ha d'anar Artur Mas?
El president Mas no hi ha anat fins ara, i trobo correcte el criteri de mantenir-se en la posició institucional, és coherent. El protagonisme en totes les mobilitzacions, i això és el que ens ha fet especials davant del món, ha estat de la societat civil, ni tan sols els partits hi hem de tenir protagonisme. Els seus membres hi hem d'anar com a ciutadans. És important una demostració de la societat civil, perquè a partir del 27 serà el moment de la política. I fins i tot ja amb la mentalitat d'estat, els presidents no solen anar a manifestacions. És un bon missatge per començar a moure's institucionalment.
Ha de redactar una nova constitució el Parlament que ara es formi?
La constitució d'un país es fa amb la participació de les diverses sensibilitats polítiques, hi ha d'haver el màxim consens possible. Una constitució mai podria ser un projecte circumscrit a les forces polítiques de Junts pel Sí, que representa la papereta del sí i sí del 9-N. Assolida una majoria, s'obre el procés constituent i estic convençut que la resta de forces respectaran la voluntat del poble i s'implicaran en el disseny d'una nova constitució.
No cal ratificar abans la independència?
No hi estic d'acord, tot això és fruit del soroll preelectoral. Les coses han de ser netes i clares per al ciutadà: usem unes plebiscitàries per substituir un referèndum. I, si hi ha majoria, ja hi ha el mandat suficient per esdevenir estat. A partir d'aquell moment es van prenent les decisions corresponents que marca el full de ruta. Quin sentit tindria haver de fer una segona votació, si ja són plebiscitàries?
I si el 27-S no hi ha la majoria en vots?
Volem fer un referèndum, i si l'Estat ens el nega i l'instrument únic són unes eleccions al Parlament, en aquest procediment el que es compten són escons. Per descomptat que és desitjable tenir el màxim de vots, però una majoria d'escons és suficient i legítima per tenir un mandat democràtic i obrir el procés d'independència. I també per culminar-lo.
I si no hi ha majoria d'escons el 27-S?
Doncs no tindrem un mandat majoritari i continuarem treballant com en els últims vint anys. Però l'objectiu és que hi sigui.
Caldrà una desobediència quan comencin a portar actes al TC. Estaran preparats, el govern i el poble, per desobeir?
El que es va fer el 9-N també és il·legal segons el TC, així que és un bon exemple... S'han de buscar tots els mecanismes i anar prenent les decisions perquè tindrem un mandat majoritari, de manera que tinguin el reconeixement internacional. És una qüestió d'obediència al Parlament, les coses s'han de fer ben fetes. Haurem canviat d'etapa, i probablement la responsabilitat la tindrà el govern espanyol. El Parlament anirà desenvolupant la pròpia legislació catalana, i a aquesta ens sentirem lligats i obligats.
Cal continuar junts en les estatals?
Qui primer en va parlar vaig ser jo fa vuit mesos. Amb una majoria el 27-S, les eleccions a Corts són senzillament un instrument al servei del procés d'independència, per començar les negociacions de la separació. I un instrument al servei d'això és una llista única, perquè pot permetre que traslladem la negociació a Brussel·les, en termes que l'estabilitat de l'Estat dependria del reconeixement del procés d'independència, i amb una llista única independentista obrim l'agenda europea. Llavors, depenent de si el nostre reconeixement
és més ràpid o no, exercirem o no l'estabilització del govern espanyol.
és més ràpid o no, exercirem o no l'estabilització del govern espanyol.
I si després de les espanyoles l'Estat ofereix negociar un referèndum?
Seria una bona notícia sempre que sigui sobre la creació i el reconeixement d'un estat independent, qualsevol altra proposta no té sentit. Una reforma de la Constitució per fer què? Si comporta el reconeixement per via referendària del dret a l'autodeterminació i, per tant, de Catalunya com a subjecte polític perquè pugui ser independent, fantàstic. Però ningú està proposant això, cap força política. Per tant, imagino que qualsevol canvi d'equilibri polític tampoc ho proposaria.
Un trencament necessari
Antoni Castellà (Barcelona, 1970) és secretari d'Universitats i Recerca des del 2010 i, com a tal, una veu de referència per explicar com podria millorar Catalunya en aquest àmbit si fos un estat. Dirigent sempre significat de l'ala sobiranista d'UDC, des del 12 de juliol és un dels líders visibles de Demòcrates de Catalunya, l'escissió dels socialcristians que dóna suport a la independència, i ara ocupa el número 22 a Barcelona de la candidatura de Junts pel Sí.
Tot i el dol del trencament, Castellà troba una “gran experiència” el nou partit, que creu que ha assolit l'objectiu principal que perseguia: “Que l'esperit de la UDC del 1931 estigués a favor del procés del 27-S.” Demòcrates, de fet, ja ha atret la meitat de l'antiga militància d'Unió, i més de la meitat dels alcaldes i regidors. “El discurs del que queda d'Unió avala la decisió de crear Demòcrates, era una necessitat absoluta”, troba Castellà, que carrega contra el “gran engany” dels seus excompanys. “Estan utilitzant les paraules sobirania i procés per després fer un discurs regionalista pur i dur a favor de l'unionisme, i per tant del projecte Espanya; ja ho dèiem fa un mes i mig, i ara s'ha verificat”, lamenta.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
