Política
GABRIELA SERRA
NÚMERO 4 PER BARCELONA DE LA CUP
“Quin líder demòcrata podria obviar el resultat?”
“El dia 28 s'obrirà un procés que tard o d'hora ens portarà a la independència”
“Als camins hi ha cruïlles, però això no implica una ruta comuna”
“Hauríem d'acceptar que ens queda camí i els altres haurien de reconèixer la voluntat de mig país”
Gabriela Serra només va ser candidata el 1977 pel Frente de la Unidad de los Trabajadores (FUT), “en perfecto castellano”, diu ella, i a les eleccions municipals de Santa Coloma de Gramenet del 1979: “La institucionalització i jo no ens hem portat mai bé.”
Com i per què fa cap ara a la CUP?
Hi faig cap, primer, perquè tinc bona amistat amb les velles CUP d'Arbúcies i Sant Pere de Ribes. Jo ja no tenia militància partidària i, en les darreres eleccions al Parlament, la CUP va aparèixer amb un programa clarament anticapitalista i independentista dels Països Catalans. M'hi vaig acostar també perquè som amics amb David Fernàndez. Hi vaig començar a col·laborar i fa un parell d'anys van crear les Trobades d'Unitat Popular (TUC), en què vaig tenir l'oportunitat de participar, i des d'aquestes trobades vam construir la Crida Constituent, que avui forma la candidatura CUP-Crida Constituent.
Per què la CUP i no Junts pel Sí?
Si ens posem seriosos i si som d'esquerres, anticapitalistes i independentistes, ho som de veritat. Junts pel Sí no són anticapitalistes i, des del meu punt de vista, no són independentistes amb totes les conseqüències. No defensen la Catalunya i la independència que jo vull. No volen crear les sobiranies que jo crec que hem de crear. No té cap sentit per a mi apropar-me a una candidatura que integra una força política capdavantera al país en retallades, en polítiques antisocials i repressives que deixen molt a desitjar, que responen als interessos d'una burgesia catalana i d'un sector empresarial amb el qual no m'identifico i hi tinc molt a combatre. Tot i que, en el camí, òbviament hi ha hagut punts de trobada conjuntural com el 9-N i la demanda d'un referèndum. En els camins hi ha cruïlles, però això no implica ni una ruta comuna ni un tros de camí llarg.
Si aquestes han de ser les eleccions de la independència, no s'hauria d'haver fet un front comú independentista?
Això ho pot dir la gent. La unitat per la unitat no té sentit. Té sentit si estàs d'acord en cos i ànima en el país que vols construir. La gent votarà independència, voti CUP o Junts pel Sí. Però amb aquesta consulta també volem que la gent decideixi quina Catalunya i quina independència vol. Si anem tots junts i barrejats i l'endemà ens comencem a donar pinyes seria molt poc educatiu. Val més que d'entrada la gent sàpiga si vol aquest procés constituent o aquest altre. Això és una mostra de maduresa de la ciutadania, que haurà de triar. La independència és un punt comú, però no caminem ni per la mateixa senda ni cap a la mateixa independència.
I per què no Catalunya Sí que es Pot?
Perquè no són independentistes. L'independentisme és indestriable del meu anticapitalisme. En aquesta formació no hi trobo ni l'independentisme ni l'anticapitalisme. De la mateixa manera que en el tema nacional hi ha coincidències amb Junts pel Sí, en reivindicacions concretes socials segur que tindrem punts de coincidència amb Catalunya Sí que es Pot.
Com a moviments extraparlamentaris, entén que a Catalunya es presenti Podem quan ja hi havia la CUP?
Aquest és un país democràtic. Evidentment, el que pretén Podem amb la candidatura és ocupar l'espai de l'esquerra social. Però, per mi, aquest espai té poc sentit si no va unit a la construcció d'uns Països Catalans lliures. El que em sorprèn és que una força que surt en contra de la casta i dels partits tradicionals, acabi fent coalició amb partits que en formen part. ICV té llarga tradició de govern a casa nostra, als tripartits de Barcelona i la Generalitat.
Després del 27-S es pot esperar suport de la CUP a un previsible govern de Junts pel Sí?
Crec que no. Però, per mi, la pregunta és: “La CUP donarà suport a un procés constituent, de base, participatiu i popular?” Tot allò que no ho sigui no rebrà el nostre suport.
O sigui que vostès seran a l'oposició?
Crec que sí. Depenent de com quedi la correlació de forces i depenent de les respostes que vinguin de l'Estat i dels seus aliats –perquè estan ampliant aliances–, de les pressions, les tensions, els xantatges, etc., suposo que tindrem una feina considerable que, en moments concrets, ens pot portar a confluir amb Junts pel Sí. Però en la partida d'escacs no hi ha només un escenari i en els escenaris diversos hi ha actors amb punts forts i febles. El 28 i el 29 seran dies de reflexió, perquè s'obre un procés irreversible, que tard o d'hora ens ha de portar cap a la independència. No em preguntis quant temps. Com més aviat el fem millor, però, sobretot, com més bé el fem, més ens durarà. En el camí veurem quines són les aliances i quines les contradiccions que s'han d'entomar.
En el full de ruta de Junts pel Sí que coneixem hi ha espai per al procés constituent de la CUP?
De procés constituent, n'hi haurà d'haver. Hi ha una declaració d'independència que s'haurà de fer i que obre el procés. Una altra cosa és com s'obre formalment, com comença l'etapa de trencament amb l'Estat, perquè qui assumeixi transitòriament el govern l'haurà de convocar. Dins de Junts pel Sí mateix, hi ha un reclam del procés constituent per part d'Òmnium i l'ANC, que reivindiquen un procés participatiu, popular i democràtic. Si és així, la CUP hi serà defensant els seus punts de vista sobre sobirania econòmica, alimentària, educativa, financera, etc.
No temen que, segons quin sigui el resultat de les eleccions espanyoles, s'impulsi una reforma federal?
Les reformes federals no són del nostre món. Òbviament això ens ajudarà molt a calibrar la fondària del sentiment i l'opció independentista a casa nostra. Perquè per primera vegada en molts anys poden sorgir propostes enlluernadores. Potser es desperten la reforma fiscal, la derogació de la llei Wert, el traspàs de noves competències, etc. Si aquestes propostes convencen un percentatge important de la població catalana, sant tornem-hi, el temps és etern.
Creu que el procés serà més tranquil del que alguns auguren o que es trencarà?
Ja hem començat a veure com treuen els ferros. González, el gran empresariat català, Merkel, etc. Però si el 27-S els resultats són, en el pitjor dels casos, 50 contra 50, quin dirigent demòcrata del món pensarà que no s'ha de tenir en compte el resultat? Qui voldrà començar una política d'assetjament contra la meitat d'un país? Fer això és molt agosarat en una Europa amb democràcies més sensibles i assenyades que la nostra, que és curta i xarona. Si hi ha empat, nosaltres haurem d'acceptar que encara ens queda camí per recórrer i els altres hauran de reconèixer la voluntat de la meitat de la població.
Vostè no tem una divisió de la societat catalana?
Ho hem de tenir en compte perquè s'instigarà. Ens obliga a posar-nos en la situació de l'altre i a entendre els seus neguits. Per això és important parlar de processos constituents en què tothom tindrà el seu espai per fer un país de tots i totes.
Tota una vida d'activisme
Nascuda el 1951 a Mataró i llicenciada en magisteri i psicologia, Gabriela Serra va començar la seva vida professional de mestra, però ja fa 25 anys que va deixar l'ensenyament i que es dedica a la cooperació internacional. Es va organitzar políticament l'any 1973 a les Comissions Obreres d'Ensenyament, però immediatament es va integrar a les Plataformes Anticapitalistes d'Ensenyament, vinculades a Círculos Obreros Comunistas (COC), un dels nuclis sorgits del Front Obrer de Catalunya (FOC). Amb el COC, Gabriela Serra es va integrar ja per sempre en l'esquerra extraparlamentària i va acabar al Moviment Comunista de Catalunya. Des del Front de Mestres, la van destinar a Santa Coloma de Gramenet. Va ser mestra a Oliveres i presidenta de l'Associació de Veïns del Singuerlín. Va ser portaveu del moviment anti-OTAN a Catalunya i després del referèndum, l'any 1986, va fer realitat un desig de sempre: anar a l'Amèrica Llatina, on es va integrar a les Brigades de Pau a Guatemala. Hi va viure la guerra civil i hi va refermar les seves creences: “Pel que vaig viure allà, no m'ha calgut mai descavalcar de l'anticapitalisme i l'antipatriarcat.”
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.