Pedro Sánchez: “Jo també em sento catalanista”
El líder del PSOE assegura que la Constitució ha de reconèixer la “singularitat” de Catalunya
Afirma que qui vulgui una Catalunya millor el 27-S ha de “dir adéu a Artur Mas, el seu tres per cent i a Jordi Pujol”
El líder del PSOE, Pedro Sánchez, ha reivindicat avui el seu “catalanisme” i ha considerat que la reforma federal de la Constitució ha de reconèixer la “singularitat” d'una Catalunya que, a les eleccions del 27-S, ha de “dir adéu a Artur Mas, el seu tres per cent i a Jordi Pujol”.
L'endemà que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, vingués a Catalunya per tancar l'Escola d'Estiu del PP, Sánchez ha participat en la festa per a la gent gran del PSC a Tarragona, acompanyat del líder dels socialistes catalans, Miquel Iceta.
La campanya del 27-S sembla tenyir-se també de la carrera cap a la Moncloa, i de fet el propi Iceta ha reclamat un “esforç” als votants socialistes per preparar una “gran victòria” en els comicis generals, “i la millor manera de preparar aquesta victòria és aturar l'ofensiva independentista” a les eleccions autonòmiques.
Davant prop de dos mil persones al port de Tarragona, Sánchez ha deixat clar que “no renuncia a que espanyols i catalans caminin units, orgullosos de la seva diversitat i cap a una Espanya federal que reconegui i assumeixi com a propi a un poble singular com és Catalunya, amb les seves històries, tradicions, institucions, llengua i cultura”.
Una declaració d'intencions que arriba després de les paraules de l'expresident Felipe González a favor d'una reforma federal que reconegui a Catalunya com a nació, i que va suscitar ahir més crítiques que adhesions entre els barons socialistes.
Sánchez ha exclamat que se “sent catalanista” i ha “reivindicat el catalanisme progressista i la unió civil de tots els catalans”, ja que “quan Catalunya es divideix i situa al marge de la llei, surt derrotada”.
“Anem a fer una Catalunya que digui prou als que sols parlen de secessió per amagar el seu desgovern, la corrupció i els comptes a Suïssa i la corrupció, mentre recolzaven la reforma laboral del PP. Qui vulgui una Catalunya millor, que digui adéu a Mas, al seu tres per cent i a Jordi Pujol, i recolzi a Miquel Iceta, un catalanista progressista disposat a parlar amb tots”, ha dit.
Sánchez ha subratllat la “unió emocional” entre Catalunya i Espanya i ha trenat un discurs ple d'al·lusions a referents de la cultura i la política catalana, com les “lletres” de Raimon, Serrat i Lluís Llach -qui precisament concorre a la llista Junts pel Sí-, i altres com Albéniz, Dalí, Miró o Vázquez Montalbán, així com el llegat de la Barcelona olímpica de 1992.
Sánchez ha lamentat que un “governant no té dret a trencar la llei i menys a obligar a elegir entre ser catalans i espanyols”, i ha avisat que en el 27S “anem a dir als secessionistes que Catalunya és de tots els catalans”.
“Espanya no us roba”
El líder socialista ha recordat que “Espanya no us roba”, sinó que “la realitat està demostrant que els que roben tenen noms i cognoms, i les seves pàtries són els paradisos fiscals a Suïssa i Andorra, i aquests estan en els partits de Mas i Rajoy”.
I ha alertat a més que els “riscos de la secessió són reals i no amenaces”, com la sortida de l'euro i la UE, majors dificultats per accedir al crèdit i mantenir pensions, educació i sanitat públiques, pagar més impostos i “aixecar fronteres”, a més d'una “fallida emocional”, ha advertit.
Per això ha erigit al PSOE com el partit que pot liderar el “canvi que torni unir” als espanyols, davant un Rajoy, que “governa sol per a l'extrema dreta”.
De la seva banda, Iceta ha retret a Mas que si “no és capaç de donar la cara” a les eleccions del 27-S, a les que concorre en quart lloc de la seva llista, llavors “no mereix seguir sent president”.
“De forma absolutament absurda, qui vol seguir sent president, en lloc d'anar primer, va el quart. Si Mas no és capaç de donar la cara en unes eleccions, no mereix seguir sent president. Fora! No volem enganys, volem a gent que doni la cara”, ha asseverat.
Iceta ha demanat a més un “esforç de mobilització”, ja que les enquestes evidencien que “els que volen la independència estan tots mobilitzats, els seus vots ja estan en l'urna, i en canvi els que podrien assegurar una majoria d'esquerres estan a casa”.