Per poder fer realitat el corredor mediterrani

Una de les infraestructures estratègiques per a Catalunya en els pròxims anys és l'anomenat corredor mediterrani. Aquest eix viari no el defensa només Catalunya, sinó el conjunt de la Unió Europea, que vol establir una línia de mercaderies per via fèrria que travessi Europa des de Sant Petersburg fins al Marroc i Algèria.

Doncs bé, malgrat la voluntat de la Comissió Europea, els socis comunitaris han hagut de pressionar Espanya de valent per tal que col·labori econòmicament a fer realitat aquesta gran via europea de mercaderies.

L'actitud del govern espanyol ha estat i segueix sent absurda, perquè la construcció del corredor afavorirà el trànsit de mercaderies espanyoles. Ara bé, el govern estatal ha intentat per tots els mitjans possibles que l'eix ferroviari, en lloc de seguir un recorregut lògic (Catalunya-País Valencià-Múrcia-Andalusia), passi per Madrid com sigui, fins i tot sacrificant la mediterraneïtat del corredor si era necessari.

Tant és així, que el PP va arribar a presentar, des del govern, un projecte per foradar els Pirineus per fer passar en línia recta des de Madrid un eix ferroviari que enllacés amb Europa, l'anomenat “eix central”. Afortunadament, aquest cop els europeus, empesos per la societat catalana i valenciana, pel lobby ferroviari Ferrmed i guiats pel sentit comú, es van oposar al deliri de foradar els Pirineus, una obra d'un cost incalculable, que no és necessària i que, a més a més, no està d'acord amb el calendari marcat per la Unió Europea.

El govern hispànic fa com si sentís ploure i Adif manté paralitzada des de fa dos anys la construcció del principal tram del corredor mediterrani a Catalunya. Tot i que les obres es van adjudicar el 2013, no n'hi ha cap rastre. Adif s'escuda en tecnicismes que no són creïbles. Tenint l'Estat en contra, Catalunya ha recorregut directament a Europa i ha demanat 1.585 milions per anar enllestint l'obra.