Barcelona tanca en fals el debat per ser a l'AMI
L'adhesió a l'entitat no prospera tot i sumar 17 vots a favor, 12 abstencions i 12 en contra
Colau s'avé a reobrir la discussió passat el 27-S i negocia l'estatus de convidat a l'ens
La posició de BComú esquerda la seva relació amb ERC
El titular estava dictat des de feia dies, però no va ser fins ahir que es va concretar en negre sobre blanc. El ple de l'Ajuntament de Barcelona, reunit en sessió extraordinària, va rebutjar la proposta d'ingrés a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), tot i que la petició va obtenir un suport polític predominant –17 vots a favor, 12 abstencions i 12 en contra–. El fet, però, que l'adhesió a aquest tipus d'entitats necessiti una majoria qualificada de 21 regidors va frustrar l'intent. Malgrat el resultat, el debat no es pot donar en absolut per mort. La mateixa alcaldessa, Ada Colau, va manifestar al final de la votació –i en la que va ser la seva única intervenció en aquest sentit– que un cop passi la remor del 27-S es pot tornar a discutir l'ingrés a l'AMI. “El tema no està tancat i ja veurem com hi donem sortida en un clima més pausat després de les eleccions”, van ser les seves paraules. La posició de l'alcaldessa, però, continua sent deixar el veredicte en mans dels barcelonins a través d'una consulta ciutadana.
Si no hi va haver sorpreses en el resultat de la votació, és perquè la posició dels grups va ser l'esperada. CDC, Demòcrates de Catalunya, ERC i la CUP, tots promotors de la proposició, van optar pel sí, mentre que Ciutadans, el PSC i el PP es van decantar pel no. Per completar el marcador, l'edil d'UDC, Sònia Recasens, i els onze de Barcelona en Comú es van abstenir. Justament aquesta posició del grup de govern va ser un filó argumental per al bloc sobiranista, que li va censurar a l'uníson que no donés llibertat de vot als seus regidors. “No sumem 21 perquè hi ha gent que diu que és independentista, però no fa el pas. I es fa per tacticisme polític”, els va etzibar Xavier Trias (CiU). La rèplica va anar a compte del tercer tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, que va justificar l'abstenció genèrica al·ludint a tres motius bàsics: les diverses posicions sobre el sobiranisme que cohabiten a BComú; el fet que la proposta d'ingrés a l'AMI a les portes d'una campanya és, al seu parer, “electoralista”, i la “coherència” amb el seu compromís de decidir-ho a través de la consulta. Al final hi va afegir un quart argument, quan va criticar el corpus doctrinal de l'AMI de “defensar la Catalunya clerical de Torres i Bages o Verdaguer, que no té res a veure amb la Catalunya popular del Noi del Sucre o Andreu Nin”. Per la banda dels contraris a l'AMI, la més concloent va ser Carina Mejías (C's), que va qualificar l'independentisme d'“antiquat, il·legal, insolidari i populista”.
Bosch marca distàncies
Enmig d'un brogit electoral cada cop més eixordador, ERC va voler fer visible una actitud de malestar amb BComú per haver-se abstingut. El cap de files republicà, Alfred Bosch, va estar especialment expeditiu amb Ada Colau, a qui va recordar manifestacions anteriors en què l'alcaldessa assegurava que assistiria a la manifestació de la Diada i que donaria llibertat de vot en la deliberació sobre l'AMI. “Què ha passat amb aquests compromisos? Que no tenen conviccions? Sí se puede, pero no se quiere, senyora Colau”, va etzibar Bosch. La cap de govern no va respondre. Però amb la cara pagava. Finalment, el president del grup d'ERC va proclamar “simbòlicament trencat” el compromís adquirit amb BComú que va permetre votar afirmativament la investidura de Colau. Si això serà un obstacle per a futures enteses o pactes, caldrà veure-ho. Mentrestant, C's es va oferir a l'alcaldessa per garantir la governabilitat, en una proposta que pretenia ser més una abraçada de l'ós que una altra cosa.
Entre els assistents a la sessió d'ahir, hi havia el president de l'AMI, Carles Puigdemont, que va voler desdramatitzar el resultat. “Em quedo amb les últimes paraules de Colau que això no està tancat”, va dir. De fet, tots dos fa dies que parlen perquè Barcelona tingui una relació simbòlica amb l'entitat. En forma d'observador o de convidat, per exemple.
