Política
“Si el 27-S el mandat és clar, la UE tutelarà el procés”
“Si Catalunya esdevé un Estat, les pensions estaran totalment garantides, molt més que si continua dins de l'Estat espanyol; nosaltres les podrem apujar”
“Per sota la taula, Europa està demanant a Rajoy que faci alguna cosa”
Aquests dies l'economista Oriol Amat volta per mig país fent mítings per Junts pel Sí. Les reaccions de la gent, “il·lusionada” i que “omple” els actes, són de les coses que més l'han sorprès. Amat té totes les xifres al cap –les exportacions de Catalunya a Espanya només signifiquen un 19% del seu PIB; Catalunya aporta a Europa entre 800 i 1.400 milions...– i les fa lliscar suaument en el seu argumentari ordenat, exhaustiu i pausat.
Vostè ha defensat en llibres i articles que Catalunya hi sortiria guanyant econòmicament amb la independència. Per quins motius bàsics?
Perquè tindrem les eines per fer un Estat més pròsper i just. I tindrem eines que en aquests moments no tenim. Per posar un exemple, el Parlament va aprovar el decret de pobresa energètica per intentar que no tallin la llum a gent que no la pot pagar. I això el PP i el TC ho van tirar enrere. Deixarem de tenir un dèficit de 16.000 milions d'euros que cada any se'n van i no tornen. Quan Catalunya tingui un Estat podrà fer un corredor mediterrani de manera molt ràpida, que la Unió Europea ja el considera prioritari i el finança en bona part. Podrà fer inversions i despesa, simplement perquè ja és una aportació que fan els catalans amb els impostos que estan pagant actualment.
Aquests 16.000 milions seran suficients per garantir l'estat del benestar?
Per descomptat. D'aquests 16.000 milions, al voltant d'uns 4.000 serviran per crear les estructures d'Estat. Això vol dir, d'entrada, crear entre 50.000 i 70.000 llocs de treball, molts d'ells d'alta qualificació. Això reduirà l'atur a Catalunya. Aquesta gent pagaran els seus impostos i la seva seguretat social. O sigui, que augmenten els recursos que podrà utilitzar Catalunya, fent un efecte multiplicador.
Aquests 50.000 són el funcionariat?
Servidors públics per tenir les estructures d'Estat. S'haurà de muntar tot el que no tenim i que actualment fa l'Estat espanyol. Per fer-ho, hem calculat que l'Estat català necessitarà entre 50 i 70.000 persones. Dels 16.000 milions n'hi havia 4.000 per les estructures d'Estat. En queden 12, que serviran per anul·lar totes les retallades que s'han fet. Catalunya ha hagut de retallar anualment uns 5.000 milions d'euros i bàsicament s'ha retallat on més afecta la gent, que és la sanitat, l'educació, la despesa social i altres temes. Tot allò que l'Estat espanyol ha obligat a fer i que el govern català no volia fer. Amb els objectius de dèficit que li ha marcat, l'Estat l'ha obligat a retallar el seu pressupost amb un 20%. Hem d'agrair els servidors públics de la sanitat, de l'ensenyament, dels serveis socials que amb molts menys recursos aquí no hi ha hagut un daltabaix. Per tant, es revertiran les retallades. D'aquests 12.000 milions, 5.000 per revertir les retallades. En queden set. I aquests 7.000 serviran per fer més despesa social, més infraestructures i també, possiblement, reduir alguna taxa injusta.
Com ara?
Per exemple, Catalunya té d'IRPF el marginal més alt d'Europa. Això ho ha de decidir el Parlament i el govern, però de totes les taxes i tributs, s'ha de mirar aquells que puguin ser injustos. Quan creem les estructures d'Estat podrem crear una hisenda pròpia, que haurà d'aconseguir reduir el frau fiscal. Això seran més recursos. I un dels temes que tenim en el programa és apujar el salari mínim. Espanya incompleix la Carta Social Europea, que diu que el salari mínim ha de ser com a mínim el 60% del salari mig, que a Espanya és una mica més de 2.000 euros.
La qüestió de les pensions, que és un altre camp de batalla: com es garantiran?
Si Catalunya esdevé un Estat les pensions estaran totalment garantides. I molt més garantides que si Catalunya continua dins l'Estat espanyol. I a més, Catalunya podrà apujar les pensions. Espanya, en els últims quatre anys, ha abaixat les pensions en termes de poder adquisitiu un 20% i encara les retallarà més. Per què nosaltres podrem garantir-les i apujar-les? Les prestacions als pensionistes es paguen amb les cotitzacions de la gent que està treballant en aquell moment. El tema clau per la viabilitat de les pensions és la proporció que hi ha entre les persones que treballen i els pensionistes. A Catalunya és bastant més alta la relació entre treballadors i pensionistes que la que hi ha a la resta d'Espanya. En els últims 20 anys, a Catalunya les cotitzacions han superat en més de 20.000 milions les prestacions. En els últims 20 anys, a Espanya les cotitzacions han estat menors a les prestacions en 80.000 milions i això és creixent.
El fet que la Generalitat estigui “intervinguda” per l'Estat a través del deute del fons de liquiditat autonòmica (FLA) no és una pedra a la sabata?
El FLA és una trampa. Els catalans, amb la seva tributació, envien cada any a l'Estat uns diners dels quals hi ha 16.000 milions que no tornen. D'això que no torna, l'Estat ens en deixa en forma de préstec una petita part, que és el FLA, i ens fa pagar interessos. Des del 2012 els interessos que ha pagat la Generalitat sumen més de 1.900 milions. 1.900 milions és més que el que ens gastem en un any en polítiques socials. En aquests moments, el govern ha dit que serà de zero, però des del 2012 fins avui hem pagat 1.900 milions. L'any 2015, la previsió d'interessos que hem de pagar és de 400 milions.
Arribat el moment, com se soluciona, això? Com se salda el deute?
Tot depèn de si hi ha negociació. Si n'hi ha, Catalunya serà solidària i assumirà el deute del FLA i, a més, la part que toqui de tot el deute que té l'Estat espanyol. Si hi ha negociació ja veurem si aquesta part del deute la calculem tenint en compte la població o el PIB.
La Unió Europea pot ser un aliat?
A efectes pràctics, durant aquest procés la relació amb la UE, els camions que van i vénen amb les mercaderies, les persones que van i vénen, això no tindrà cap variació. Quin interès pot tenir la UE amb expulsar una regió que és aportadora neta com ho és Catalunya? A la UE ja ens han dit que hi ha dues etapes. Una és l'actual, on Europa diu que aquest és un tema intern i no s'hi posa. Però per sota la taula està demanant al president Rajoy que faci alguna cosa, però no està fent res. Si el 27-S tenim un mandat clar i la independència esdevé inevitable, passem a una segona etapa. Si el mandat és clar, la UE tutelarà el procés, intervindrà per fer que hi hagi una negociació entre totes les parts, perquè aquest procés es pugui fer sense que ningú prengui mal. L'Estat espanyol el tenim en contra, però Europa ens va a favor.
La por dels empresaris (IBEX-35, el Pont Aeri...) l'entén? Fins a quin punt tenen poder d'influència?
El teixit empresarial català està integrat per més de 600.000 empreses, el 95% són empreses petites i mitjanes. I hem tingut aquesta setmana un manifest de 30 organitzacions patronals i cambres de comerç que representen gairebé la totalitat d'aquestes 600.000 empreses que han dit que no els fa cap por el procés, que respectaran el que digui el poble català, que s'adaptaran al que es faci i, per tant, que hi estan a favor. El pes d'aquestes PIMES pel que fa a l'ocupació supera el 75% de l'activitat econòmica.
L'economista que ho fa fàcil
Catedràtic d'economia financera i comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra, Oriol Amat (1957) és un independent que va dir sí a la llista de Junts pel Sí després que el seu pare, de 89 anys, li ho demanés. Ara està entusiasmat amb la decisió, i ni l'enorme activitat d'aquests dies li fa perdre ni un bri del caràcter comprensible i reposat del seu discurs: un economista que explica de forma planera com quedaran les pensions, el deute de la Generalitat amb l'Estat o com es crearan entre 50.000 i 70.000 llocs de treball amb un Estat català. Membre del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC), Oriol Amat explica que durant anys va pensar que era possible “una nació catalana dins d'Espanya”. D'ençà de la sentència de l'Estatut i els episodis següents, va constatar que “Espanya ens va en contra i no ens convé”. Oriol Amat és, doncs, l'especialista econòmic de la llista de Junts pel Sí. N'hi ha que diuen que serà el futur conseller d'Economia si aquesta llista forma govern. Ell diu que aquest no és un tema que es plantegi ni que estigui a la seva agenda. “El meu horitzó és llegir, el 27-S a la nit, què han dit els catalans”, afirma.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.