Per què hem de votar Sí
Per convertir en un motor econòmic l'esport català
Més enllà d'una qüestió identitària, un Estat propi suposa una injecció econòmica en l'àmbit esportiu que beneficia a tothom
L'esport català genera quasi la mateixa riquesa que Alemanya
Un dels més reputats entrenadors de la història del futbol britànic, Bill Shankly, deia: “Molta gent pensa que el futbol és un esport a vida o mort, però és molt més important que això.” Estava carregat de raó. El pes del futbol sobre l'economia d'un país i sobre el seu imaginari supera de llarg qualsevol disciplina no esportiva.
De fet, és al palco del Bernabéu on l'Espanya del franquisme i la del postfranquisme han tancat grans operacions financeres que res tenien a veure amb vint-i-dos paios pendents d'una pilota.
El futbol acaba sent l'exemple recurrent, però el cert és que en el seu conjunt l'activitat esportiva té una transcendència econòmica que supera, i de bon tros, la simbòlica.
La Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes va dedicar un estudi dirigit per l'economista Modest Guinjoan a l'impacte econòmic de la independència de Catalunya en l'esport del país. Fent servir com a mesura el valor afegit brut (VAB) de l'esport –que equival en aquest cas al PIB sumant-li els impostos indirectes i restant-li les subvencions a l'explotació–, els autors de l'estudi van poder quantificar el pes econòmic de l'esport català: 2.396,6 milions d'euros. Aquest VAB, segons l'estudi de la Plataforma, està majoritàriament en mans privades (87%).
En l'àmbit europeu aquesta xifra col·loca Catalunya en la vuitena posició de la llista de països europeus pel que fa al pes econòmic que té l'esport. Representa un VAB de l'1,22%, a només un 0,12 percentual d'Alemanya i per sobre d'Espanya tant amb Catalunya com sense. El pes econòmic de l'esport es nota en totes les esferes de la vida pública i privada, i es converteix en un generador de riquesa.
Disposar de representació olímpica pròpia o d'una selecció nacional no és cap absurditat identitària com ens volen fer creure. El VAB addicional associat a les seleccions nacionals és de 4,6 milions d'euros.
L'estudi presenta tres escenaris d'increment del VAB esportiu del país segons com vagin les coses. En el cas més pessimista, el VAB creixeria 116,7 milions d'euros, i en el més optimista arribaria als 235,5 milions addicionals.
Així doncs, no cal creure els polítics espanyols quan parlen del valor identitari de l'esport, perquè el que amaguen és un bon tall del pastís econòmic.
Quan no surten els comptes
Un cop a l'any la Federació Catalana de Futbol ens té acostumats a un partit que tots acabem qualificant “de costellada”. Ara bé, és quan es mira el compte d'explotació de la Federació quan s'entén que les misses no arriben ni per pagar l'allioli d'acompanyament. Els últims quatre anys ha perdut 1.950.953,65 euros. Per contra, la Real Federación Española de Fútbol ha tingut un resultat de 16.569.251,61 euros. Cal tenir en compte que la federació catalana no rep ni un euro procedent de les loteries o dels drets audiovisuals; tots els diners serveixen per satisfer únicament l'ànim devorador hispànic. En una Catalunya estat, la Federació Catalana de Futbol multiplicaria el seu pressupost per 4 o per 5, i el mateix es pot aplicar, amb matisos, a la resta de federacions esportives catalanes. Allò que per una banda es perdria es recuperaria amb escreix per altres camins.