Política
MAITE GUERRERO
NÚMERO 2 DE LA LLISTA DEL PSC PER A LA CIRCUMSCRIPCIÓ DE GIRONA
“Em fa por l'escenari d'un 28-S amb majoria del sí”
Sosté que la candidatura de Junts pel Sí se centra a parlar només d'independentisme i que està jugant amb els sentiments de les persones
Reconeix que la crisi interna que ha viscut el partit els està passant factura i afirma que els pesos pesants del socialisme gironí que van deixar el partit no van estar a l'altura de les circumstàncies
Una veu jove
Té 29 anys i va néixer al barri de Germans Sàbat de Girona. Va estudiar activitats fisicoesportives i durant un temps es va dedicar a l'atletisme professional. Ha decidit apartar-se temporalment del món laboral per tenir cura de la seva filla, d'un any i mig. Va començar en política el 2007, quan l'exalcaldessa Anna Pagans li va proposar d'anar a les llistes municipals. Des d'aleshores, ha estat present en les diverses candidatures, i en les últimes municipals va estar a punt de sortir escollida regidora (va anar de número 5 amb Sílvia Paneque). És secretària d'organització de les Juventuts Socialistes.
Maite Guerrero admet que el PSC no té una bona posició de sortida en aquestes eleccions, però es mostra convençuda que el partit obtindrà millors resultats dels que els auguren les enquestes.
Què va fer que es decidís a participar en les primàries d'un partit en clar retrocés?
Sóc socialista i em considero una persona amb la capacitat, la valentia i la il·lusió de dir les coses clares, que crec que és molt important en uns moments com els actuals. Hi vaig participar perquè creia que ho havia de fer.
Va quedar a cinc vots del cap de llista, Rafel Bruguera. Què va representar aquest resultat per a vostè?
Vaig obtenir un bon resultat. Rafel Bruguera és un molt bon company de partit; té l'experiència necessària. I estic molt contenta d'anar de número dos i fer-li costat.
Els resultats de les primàries posen en relleu les ganes de renovació dins del partit?
Sí. Crec que es necessita renovar, però anant de bracet amb l'experiència. Renovar per renovar i prou és un perill. L'experiència és un grau molt important.
El PSC ha reconegut el caràcter plebiscitari del 27-S...
Personalment, considero que no ho són perquè no ho avala la llei. Ens volen imposar unes eleccions plebiscitàries, però no ho són davant de la llei.
Són unes eleccions molt polaritzades. Quin paper hi té el PSC?
Nosaltres ens hem definit com a no independentistes. No volem la independència de Catalunya. Creiem que entre el blanc i el negre hi ha matisos possibles. Apostem per una relació amb Espanya sense fer trencadisses. La mateixa llibertat a què apel·len els independentistes per voler trencar és la que reclamem els federalistes per poder pactar.
Les enquestes no els donen gaire bons resultats.
És cert que no estem en una bona posició de sortida, però no ens podem anticipar als fets perquè són enquestes. Treballarem per estar al costat de les persones i per fer arribar el nostre missatge.
La crisi interna al partit li està passant factura?
Sí, claríssimament. Parlant de Girona, hi ha hagut persones que durant molts anys han ajudat molt la ciutat i el socialisme, però quan va arribar el moment de ser ferms, no ho van saber fer o no ho van voler fer. I evidentment això ha tingut unes conseqüències.
Entenc que es refereix a polítics com Joaquim Nadal, Marina Geli, Pia Bosch...
Sí. Són persones que tenen el meu respecte, però crec que en el moment en què la ciutadania reclamava prendre una posició clara, ells no van estar a l'altura.
Creu que té possibilitats de sortir escollida?
Crec que sí. Em faria molta il·lusió i crec que podria aportar molt. Podria ser una veu diferent, la d'una persona jove que pot arribar a altres joves i a altres sectors de la societat.
Com veu la candidatura de Junts pel Sí?
Crec que és una candidatura abstracta. Veig molt difícil que aquesta conjunció de partits polítics arribin a acords. Si fins ara al Parlament ja no es posaven d'acord per decidir coses petites, què passarà a l'hora de decidir sobre el futur de Catalunya? Pensar en una possible victòria de Junts pel Sí em genera una incertesa impressionant, fins i tot por.
Per què?
Perquè no són clars. No expliquen les conseqüències d'una possible independència. I s'està jugant amb els sentiments de les persones. Fins i tot a nosaltres, pel fet de tenir un cognom en castellà, se'ns ha titllat de poc catalanistes. Jo vaig néixer aquí, sóc catalana, catalanista, i no pel fet de tenir cognoms castellans sóc menys catalana. Com tampoc sóc menys catalana pel fet de pertànyer al PSC ni sóc menys catalana per no voler la independència.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.