“Em sento trepitjada com a ciutadana i com a país”

El fet és el mateix perquè, com en Joan, he deixat també Iniciativa, però crec que són dos processos totalment diferents. En el meu cas és molt senzill, jo he estat sempre per la independència de Catalunya, però he anat fent una evolució del concepte d'independentisme. Entenc que tot aquest temps a ICV i a l'Ajuntament podia fer conviure la lluita pels drets socials i també per uns drets nacionals pels quals fa uns anys lluitaven de manera molt diferent de l'actual.

Sí, hi ha un moment en què no sento una convivència harmònica dins meu, com crec que també passa al país.

Més que un fet entenc que ha estat un procés. És obvi, però, que hi ha alguns punts importants de decepció. Un dels positius va ser la resolució d'ICV de fa dos anys on es reconeixia Catalunya com un estat i s'instava a fer un debat intern per veure la posició. Però aquest debat no s'ha fet mai i això m'ha influït molt. Un altre element que no m'ha agradat és l'aliança amb Podemos. Em fa entendre que se supedita la sobirania de Catalunya a la decisió d'un altre partit d'un altre país. I això ja hem vist que no ha funcionat amb altres partits com el PP o el PSOE. A més, vaig donar-me tot l'estiu per veure els esdeveniments i decisions i el 31 d'agost vaig comunicar la meva marxa de la formació.

Són dos fets que poden anar units o no. Sempre he pensat que es fa política de moltes maneres i, per tant, la meva dimensió política passa per un partit polític. Tot i això, tampoc descarto poder col·laborar amb processos de confluència, on des de moltes òptiques diferents es vagi en una direcció comuna.

No tinc cap decisió presa del que votaré. Volgudament vull que siguin processos separats de la meva marxa d'ICV a qui acabi votant i em reservaré la decisió final perquè serà una decisió molt conjuntural. Sí que és obvi que serà un grup on la independència figuri al capdavant, per tant, hi ha dues llistes més clares.

Sí, ho entenc. M'uneix una amistat amb Raül Romeva i entenc molt bé el pas que ha fet, malgrat les crítiques que ha rebut, especialment, del seu o meu exgrup fins fa poc temps. L'objectiu és la independència de Catalunya i establir unes bases per construir un país i entenc tots els grups i la societat civil que s'hi ha unit.

Sí, entenc els que fan aquesta lectura. No he votat mai Convergència i no el votaré mai. Artur Mas no és el president que m'agradaria tenir. Però ara hem d'estar per sobre d'això i som una societat que ens costa fer aquests exercicis d'unitat. Sóc oberta de ment i generosa i ara el principal és la independència de Catalunya per decidir després quin país volem.

No tinc por. Ell no canviarà i és un home profundament d'esquerres. Mantinc l'esperança que seria un bon president del nostre país i m'agradaria que fos el president del meu país. No sé si serà possible ara o més endavant, però Romeva és un home de futur i Artur Mas no és un home de futur.

La Catalunya dels drets socials i les dues lluites han d'anar juntes. Una Catalunya on la diferència entre els que tenen i els que no tenen i els que saben i els que no saben... sigui mínima. Cal fer marxa enrere entre aquestes diferències socials que coneixem. Mas i CiU han fet retallades, però si governés qualsevol altre grup amb el marge que té, què podria fer? Hi ha canvis de polítiques com demostra ara a Barcelona, però el canvi de statu quo només es pot fer quan hi ha recursos més ben distribuïts. Ara no els tenim i tampoc tenim una plena democràcia perquè el Parlament decideix coses i se les passen pel folre i no vull ser un súbdit de l'Estat espanyol, sinó ciutadana de l'Estat espanyol i ser-ho implica la independència de Catalunya. Després ja veurem les aliances amb els pobles d'Espanya. Ara em sento trepitjada com a ciutadana i com a país.

Sí, dol molt i, sobretot, a l'Eugènia Pasqual, amb qui m'uneix una gran amistat. També perquè hi ha grans persones, però ara em sento més lliure.

Vam aguantar massa al govern tripartit, però ens estimàvem les àrees d'educació, serveis socials o medi ambient que dúiem des d'ICV. Però per contra estic molt satisfeta de la feina en escoles bressol o la feina que vaig poder fer en cooperació.