“Independentisme i feminisme són les meves idees”

Des que recordo que tinc memòria que sóc independentista, i feminista, però mai no m'ho havien preguntat fins al 2008 a TV3. Ho sabien els meus amics, jo participava cada any en la Diada i treballava i treballo a Madrid amb normalitat. Tampoc es tractava de fer un comunicat per explicar què pensava sobre Catalunya i l'Estat.

Arran de la campanya ciutadana pel dret a decidir de fa dos anys.

A alguns mitjans estatals o a les xarxes socials m'han deixat verda. M'han posat a parir, vaja. Però no barrejo feina i idees personals. Ho assumeixo i prou. Ara sí, hi ha força catalans treballant a Madrid de periodistes, i només jo m'he atrevit a treballar i prendre partit clarament per la independència.

Perquè soc independentista. Crec en una Catalunya jove, nova, més forta i potent, amb més llibertat i igualtat. També en una Catalunya més feminista, sense violència masclista, ni prostitució, per exemple. El meu vessant mediàtic, de persona coneguda, no pas famosa, hi pot ajudar. Aprofito ser coneguda per resseguir els barris i difondre les meves idees, independentisme i feminisme, sobretot entre les dones, a qui també escolto molt.

Els qui no em coneixen m'insulten, i els meus amics em respecten. Tenim un pacte de silenci.

Hi ha de tot, potser una mica més de preocupació o interès per saber què està passant “realment”, em diuen alguns, però no gaire. Els qui pregunten sí que ho fan amb molt de respecte.

No, no ho crec. No crec que siguem cap racó.

Sóc filla de militar castellà i de tortosina. Parlo, doncs, tortosí, però barceloní també, i gironí, perquè passo tots els estius a Calella de Palafrugell. I castellà madrileny.