Política
KARMELE MARCHANTE
PERIODISTA
“Independentisme i feminisme són les meves idees”
“Destino quatre dies per setmana a ajudar el procés”
“Els uns m'insulten, els altres em respecten”
La coneguda periodista del cor Karmele Marchante està passant aquest esgotador setembre fent campanya per la independència. Quatre dies per setmana voltant per Catalunya, i tres treballant a Madrid, a la televisió.
Quan es va fer independentista?
Des que recordo que tinc memòria que sóc independentista, i feminista, però mai no m'ho havien preguntat fins al 2008 a TV3. Ho sabien els meus amics, jo participava cada any en la Diada i treballava i treballo a Madrid amb normalitat. Tampoc es tractava de fer un comunicat per explicar què pensava sobre Catalunya i l'Estat.
Quan es va decidir a treballar activament per la independència?
Arran de la campanya ciutadana pel dret a decidir de fa dos anys.
Li ha suposat algun problema en la seva feina de periodista televisiva?
A alguns mitjans estatals o a les xarxes socials m'han deixat verda. M'han posat a parir, vaja. Però no barrejo feina i idees personals. Ho assumeixo i prou. Ara sí, hi ha força catalans treballant a Madrid de periodistes, i només jo m'he atrevit a treballar i prendre partit clarament per la independència.
Però s'hi ha implicat molt més que altres persones menys conegudes?
Perquè soc independentista. Crec en una Catalunya jove, nova, més forta i potent, amb més llibertat i igualtat. També en una Catalunya més feminista, sense violència masclista, ni prostitució, per exemple. El meu vessant mediàtic, de persona coneguda, no pas famosa, hi pot ajudar. Aprofito ser coneguda per resseguir els barris i difondre les meves idees, independentisme i feminisme, sobretot entre les dones, a qui també escolto molt.
Com s'ho prenen els seus amics a Madrid?
Els qui no em coneixen m'insulten, i els meus amics em respecten. Tenim un pacte de silenci.
Arran del 27-S, creu que els madrilenys s'interessen més per Catalunya?
Hi ha de tot, potser una mica més de preocupació o interès per saber què està passant “realment”, em diuen alguns, però no gaire. Els qui pregunten sí que ho fan amb molt de respecte.
Com a tortosina, creu que Catalunya ha oblidat massa les Terres de l'Ebre?
No, no ho crec. No crec que siguem cap racó.
Parla tortosí?
Sóc filla de militar castellà i de tortosina. Parlo, doncs, tortosí, però barceloní també, i gironí, perquè passo tots els estius a Calella de Palafrugell. I castellà madrileny.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.