L'efecte contagi

Guatemala viu una nit de revoltes i disturbis. És la matinada del 14 de setembre del 1821 i la gent crida “Independència o mort!” Aquests van ser els instants decisius abans que la capitania general de Guatemala junt amb les seves cinc províncies i intendències es declarés independent del virregnat de la Nova Espanya per iniciar el seu camí de construcció nacional. Això passava avançat el segle XIX, però tot havia començat uns quinze anys abans.

Per tal de finançar les guerres de la Corona a Europa, l'imperi espanyol va decidir escanyar econòmicament les elits criolles a Llatinoamèrica, que d'aquesta manera també perdien poder d'influència. El que no van preveure els borbònics és que això significaria l'espurna quasi definitiva del desig d'emancipació dels criolls.

La independència dels països centreamericans va resultar ser un dels episodis més indicatius de la pèrdua de control administratiu i militar dels virregnats espanyols. El debilitament de les tropes espanyoles després de l'ocupació francesa a la península i la influència liberal de la il·lustració a certes capes de la població es van convertir a poc a poc en l'impuls de canvi a l'Amèrica Central. Tanmateix, el fet que desencadenaria l'alliberament de la capitania general de Guatemala va ser conèixer el triomf alliberador al país veí agermanat: Mèxic (1821).

Tot i aconseguir alliberar-se sense excessives batalles –a diferència del Perú–, el procés d'independència centreamericana va ser un procés força dilatat a causa de la certa estabilitat de què gaudien aquestes regions més septentrionals (Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures i Nicaragua). Aquesta relativa calma va ser interrompuda en tres ocasions destacades: les revoltes a Nicaragua i a San Salvador, i la conspiració al convent de Belén de l'any 1813.

Quan les idees de la il·lustració van començar a germinar entre les capes socials, van néixer els primers moviments independentistes. A San Salvador, els criolls van començar a potenciar l'educació dels seus fills, que serien els protagonistes de la revolució del 1811, liderada per les minories cultes del país i amb un important suport dels sacerdots. Aquest suport eclesiàstic al moviment d'alliberació va commocionar els sectors més conservadors, ja que l'Església es considerava un aliat ferm de l'imperi espanyol. Els sacerdots José Matías Delgado i els germans Vicente, Manuel i Nicolás Aguilar van ser els protagonistes i líders de l'anomenat Primer Crit d'Independència del 1811. Tot i que no va prosperar, aquest va ser el primer avís als interessos borbònics.

Quan els germans de Chiapas triomfen el 1821, Guatemala diu prou i es deixa acollir per l'Imperi Mexicà. La inestabilitat i el caos regnen a l'Amèrica Central durant dos anys però aviat es formen les Províncies Unides d'Amèrica Central, i Guatemala ho aprofita per declarar de nou la independència, aquest cop definitiva.