Les derrotes d'Ultramar

Els primers exploradors van batejar com La española el que seria un dels territoris més sacsejats i reconquerits de l'època colonial. Espanya i França van compartir el domini d'aquesta illa a conveniència durant més de tres-cents anys, i en aquest cas, com en totes les colònies, els successos a la Metròpoli també van marcar els tempos del control reialista a la que seria l'actual República Dominicana.

Precisament, l'any 1697 el tractat de Ryswik va fer que Espanya cedís la part occidental de l'illa a França; d'on naixeria l'actual estat d'Haití. Poc després, la totalitat de l'illa ja era de domini francès, però la tirania imposada a illencs i criolls va acabar amb la declaració d'independència dels haitians i la represa de Santo Domingo per part d'Espanya. Tanmateix, la colònia dominicana patia una greu crisi econòmica i la Metròpoli va ser incapaç de fer-se'n càrrec. Les successives independències a què havia de fer front la corona i les baixes militars a la península determinen el que es coneix com l'època de la España boba; una actitud passiva que farà perdre el control reialista a La española.

Després que l'illa fos controlada per Haití durant dues dècades, una majoria dominicana acaba proclament el que semblava la independència definitiva, però l'estira-i-arronsa pel poder permet que un alçament militar torni a deixar el país en mans espanyoles, aquest cop, però, només durant quatre anys. El 1865, els patriotes dominicans frustren les esperances d'Isabel II de reprendre el poder colonial i es declaren independents de qualsevol poder de fora.

A només unes quantes milles al nord-est, Cuba representava l'últim escull de dignitat de la corona espanyola. Però el control reialista sobre l'lla començaria a veure el seu final al 1895 amb l'alçament independentista comandat per José Martí. A la península, el centralisme dels governs de Sagasta i Cánovas del Castillo incomoden bascos i catalans, però també els Cubans, quan en demanar més autonomia per la ja reconeguda província d'Ultramar, Espanya li nega emparant-se amb els límits de la Constitució.

Cuba va iniciar la revolta contra els espanyols, però la duresa de l'exèrcit reial reprimeix els illencs i en causa nombroses baixes. A Estats Units, els rotatius s'en fan tal ressò que acaben precipitant el seu país a la guerra. En un acte desesperat, el govern de Sagasta envia a finals de 1897 una proposta d'autonomia per a Cuba però fa tard, i els EUA inicien el desplegament militar a l'illa. El 15 de febrer del 98, la misteriosa explosió del cuirassat Maine desencadena els enfrontaments finals a l'illa que acabarien amb la rendició final de l'exèrcit espanyol.

El pacte a París obliga a cedir les possessions de Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam als Estats Units. Era l'anomenat desastre del 98. Els cubans, però, aconseguirien desfer-se del control nord-americà, i el 1902 el primer president prendria possessió a la flamant República de Cuba.