Declaracions d'independència
Les derrotes d'Ultramar
Li van dir ‘España boba' per no haver sabut mantenir el control a la República Dominicana
La pèrdua de Cuba el 1898 posa el punt i final al domini colonial espanyol a Sud-amèrica
Els primers exploradors van batejar com La española el que seria un dels territoris més sacsejats i reconquerits de l'època colonial. Espanya i França van compartir el domini d'aquesta illa a conveniència durant més de tres-cents anys, i en aquest cas, com en totes les colònies, els successos a la Metròpoli també van marcar els tempos del control reialista a la que seria l'actual República Dominicana.
Precisament, l'any 1697 el tractat de Ryswik va fer que Espanya cedís la part occidental de l'illa a França; d'on naixeria l'actual estat d'Haití. Poc després, la totalitat de l'illa ja era de domini francès, però la tirania imposada a illencs i criolls va acabar amb la declaració d'independència dels haitians i la represa de Santo Domingo per part d'Espanya. Tanmateix, la colònia dominicana patia una greu crisi econòmica i la Metròpoli va ser incapaç de fer-se'n càrrec. Les successives independències a què havia de fer front la corona i les baixes militars a la península determinen el que es coneix com l'època de la España boba; una actitud passiva que farà perdre el control reialista a La española.
Després que l'illa fos controlada per Haití durant dues dècades, una majoria dominicana acaba proclament el que semblava la independència definitiva, però l'estira-i-arronsa pel poder permet que un alçament militar torni a deixar el país en mans espanyoles, aquest cop, però, només durant quatre anys. El 1865, els patriotes dominicans frustren les esperances d'Isabel II de reprendre el poder colonial i es declaren independents de qualsevol poder de fora.
A només unes quantes milles al nord-est, Cuba representava l'últim escull de dignitat de la corona espanyola. Però el control reialista sobre l'lla començaria a veure el seu final al 1895 amb l'alçament independentista comandat per José Martí. A la península, el centralisme dels governs de Sagasta i Cánovas del Castillo incomoden bascos i catalans, però també els Cubans, quan en demanar més autonomia per la ja reconeguda província d'Ultramar, Espanya li nega emparant-se amb els límits de la Constitució.
Cuba va iniciar la revolta contra els espanyols, però la duresa de l'exèrcit reial reprimeix els illencs i en causa nombroses baixes. A Estats Units, els rotatius s'en fan tal ressò que acaben precipitant el seu país a la guerra. En un acte desesperat, el govern de Sagasta envia a finals de 1897 una proposta d'autonomia per a Cuba però fa tard, i els EUA inicien el desplegament militar a l'illa. El 15 de febrer del 98, la misteriosa explosió del cuirassat Maine desencadena els enfrontaments finals a l'illa que acabarien amb la rendició final de l'exèrcit espanyol.
El pacte a París obliga a cedir les possessions de Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam als Estats Units. Era l'anomenat desastre del 98. Els cubans, però, aconseguirien desfer-se del control nord-americà, i el 1902 el primer president prendria possessió a la flamant República de Cuba.
La revolució independentista cubana de José Martí
Frases cèlebres de José Martí
“La llibertat no pot ser fecunda per als pobles que tenen el front tacat de sang”.
“Els drets es prenen, no es demanen; s'arrenquen, no es pidolen”.
“Trinxeres d'idees valen més que trinxeres de pedra”.
“El que es conforma amb una situació de vilesa es converteix en còmplice”.
Bases del Partit Revolucionari Cubà