“És greu que no es pugui ni preguntar”

Hi ha moltes probabilitats perquè sigui així. Els pronòstics són molt bons. Mirarem molt atentament des del Quebec el que està passant a Catalunya, de la mateixa manera que molts quebequesos van anar a Escòcia quan es va fer el referèndum.

La principal és que aquí us enfronteu a una mena de mur, per part de Madrid, que refusa fins i tot el dret de plantejar-se la pregunta. És molt greu. No s'entén que no es pugui ni fer la pregunta.

També vam tenir molta oposició, ferotge. Però ningú va pensar, ni dir, que no teníem ni el dret de fer un referèndum per decidir el nostre futur. Això és el que ens impacta més als quebequesos.

Sempre són els mateixos. La qüestió de les pensions dels jubilats és un vell argument. Crec que avui la gent ja no creu tot això, però sempre hi ha aquesta voluntat de fer por a la gent, de dir-los “no sereu capaços d'anar sols”. Però Catalunya és una nació extraordinària que s'ha aixecat d'una dictadura, que és forta; en l'àmbit cultural és un model, també en l'àmbit econòmic. Crec molt en la capacitat de Catalunya.

El primer, el 1980, només era per demanar poder negociar amb el govern central. La mundialització no era una realitat com ho és avui, hi havia moltes barreres duaneres; van fer molta por a la gent dient “ara aixecaran barreres, no podreu exportar, quedareu ofegats, etc.”

Però ara és impossible que passi, la mundialització és una realitat i sou a Europa. El segon referèndum, el 1995, l'havíem de guanyar; vam perdre per 50.000 vots, d'uns cinc milions de votants. I vam saber després que s'havien fet moltes irregularitats. Va votar gent que no tenia dret a vot, es van superar tots els límits de despeses...

No, no. La voluntat d'un poble de prendre les seves pròpies decisions no es pot apagar mai. Va ser una gran decepció, han estat 20 anys de decepció, però ara torna, hi ha una revifada, i confio molt en les noves generacions. Perquè voler la independència no és aïllar-se, és només voler prendre les seves pròpies decisions, en un conjunt d'intercanvis, en un món universal.

Influirà en tots els pobles, les nacions que volen el seu propi país. L'autodeterminació és un dret. Han nascut molts països arreu del món en els últims 50 anys, i encara en queden uns quants per fer.

Al Quebec no vam veure mai un milió o més de persones al carrer. Això és el que ens fascina; que la gent no es queda asseguda a casa, sinó que surt al carrer per dir “volem un país”. És un exemple. També la mobilització dels ajuntaments –amb l'AMI– que no vam tenir al Quebec. I trobo extraordinari que hi hagi una coalició que reagrupa molta gent en aquestes eleccions. Crec que és una fórmula guanyadora i és el que s'observarà més des de l'exterior. Tinc una gran admiració pel que passa aquí i espero amb molta expectació els resultats de les vostres eleccions.