“Diners per a les persones, no per a estructures d'estat”

La direcció em va proposar com a número 3 per Barcelona com a portaveu del partit i vicesecretari general de comunicació, però vaig demanar que se'm permetés encapçalar la llista de Girona atesa la meva condició de president del partit a Girona. Em va semblar que el més honest era no acceptar una posició còmoda, que assegurava la meva permanència i era més confortable, i assumir la meva responsabilitat i lluitar per mantenir la nostra posició. El PP a Girona es mereix ser present al Parlament.

Tinc el convenciment que això no passarà, que continuarem tenint la confiança d'aquells que no volen deixar de ser espanyols i continuen essent catalans i d'aquests a Girona n'hi ha milers. És cert que les enquestes no ens garanteixen aquesta presència. A la campanya anem de menys a més i afegeixo que les enquestes mai no l'han encertat amb nosaltres.

Difícil d'entendre. Ciutadans és una força política que d'alguna manera s'aprofita del nostre partit per guanyar posicions que no són meritades. A Catalunya hi ha un partit, només un, que defensa des de fa molts anys que tots els catalans tenen dret a seguir sent espanyols, que defensa el valor de la Constitució, de la unitat i i de la concòrdia i rebent bufetades. Hem estat el partit més castigat i atacat pels independentistes i la pregunta és: per què els independentistes no ataquen Ciutadans i en canvi ataquen el PP? És perquè saben que l'únic partit que pot garantir que Catalunya no se separi d'Espanya és el PP? La propaganda, el màrqueting, la modernitat fa que a vegades hi hagi gent que es deixi portar per les modes i acabi votant còpies de l'original que finalment donen mal resultat. Confio que el 27-S molts votants del PP que potser havien tingut dubtes sabran identificar quin és el partit que és fort a Espanya, a Europa i al món i que no és precisament Ciutadans.

Un exercici de cinisme. De les seves actuacions no es desprèn aquesta identificació amb la bandera. Em refereixo als ajuntaments que gràcies al PSC són membres de l'AMI o als que tenen alcaldes independentistes.

No és una campanya normal, però les eleccions són autonòmiques perquè així han estat convocades. Dit això, CDC i ERC pretenen fer-ne un referèndum. Això és un frau. No és que sigui il·legal, perquè la convocatòria és legal. El que és un frau és pretendre convertir unes autonòmiques en un referèndum perquè en els referèndums es compten vots i persones i aquí no es compten persones, sinó escons en base a una llei d'Hondt que fa que un diputat a Barcelona valgui el doble que a Girona. Aquest intent de manipulació ens porta a una campanya atípica, una campanya capada. Als debats m'agradaria trobar-me gent de CDC i d'ERC i no hi són. On passa que en una campanya els qui han governat i els que aspiren a fer-ho no vinguin als debats? És un frau.

Aquests són els que manipulen. Els que s'amaguen són Mas i Junqueras. S'ha de tenir molt poca vergonya, i no crec que això sigui un insult sinó un qualificatiu. Governen prenent decisions sobre política fiscal, apujant impostos, inventant taxes, permetent que hi hagi més barracons i no fent les inversions que calia fer, i no volen retre comptes. S'ha de tenir molta barra per no fer balanç de govern i a sobre no explicar què faran el 28-S. La coalició electoral de dos partits, farcida i camuflada de persones de bona fe, és un parany perquè sembli que és la llista de tots els catalans. Ningú es pot atribuir representar tots els ciutadans.

Venim d'una Constitució que es vota en referèndum que a Catalunya té un 90% de suport. No es pot dir que no venim d'una situació de consens negociat, dialogat, de convivència...

Això passa amb totes les lleis.
A Catalunya patim un pecat original, que és el l'Estatut del 2006 que es va fer amb la perversió del tripartit del 2003, el pacte del Tinell, on se signa un acord en què es margina explícitament el PP. Es fa un Estatut que exclou part de la democràcia catalana, i després al TC passa el que passa.

El PP no va demanar mai firmes contra los catalanes. És una llegenda urbana. Va presentar un recurs de constitucionalitat, com ho va fer el defensor del Poble i el govern d'Aragó, socialista, cosa que ningú recorda. Sense el PP, el resultat hauria estat el mateix.

Una part, no tothom. És una percepció. Hi ha un relat construït interessadament per fer estendre l'opinió que el govern de Catalunya ho fa tot bé i que el que no està bé és culpa dels altres. Segur que hi ha coses que no s'han fet prou bé, però amb dades es pot demostrar que no és cert que Espanya ens robi, ni que ens maltracti.

Un govern diferent. Hem tingut un govern que ha equivocat les prioritats. En lloc d'un procés d'independència proposem un govern que tingui com a prioritat les persones i el seu benestar. L'actual govern no ha complert en obres i , inversions promeses com el Trueta. Hi ha tres vegades més barracons que fa cinc anys i compromisos d'escoles que s'havien de fer i no s'han fet. El nostre compromís és desencallar totes aquestes obres. I la “carretera de la vergonya”, la finalització de la variant d'Olot, la de Banyoles, la de la Bisbal, l'anella de les Gavarres. S'han de dedicar diners a les persones i no a les estructures d'estat. Estructures socials sí, estructures d'estat, no cal, gràcies.

Sempre fan més soroll els que volen trencar que els que no volen fer-ho, perquè aquests pensen que l'estat de dret en una democràcia acabarà trobant algú que defensarà les regles del joc. Estem en una competició desigual, on uns juguen amb el suport institucional pagat entre tots i els altres no. Si hi ha coses a arreglar ho hem de fer parlant, i si cal reformar-les ho hem de fer dialogant perquè tothom se senti més a gust en aquest projecte comú que compartim que es diu Espanya.