Política
ANTONIO BAÑOS
CANDIDAT DE LA CUP AL 27-S
“Desobeir i fer la DUI és de sentit comú, si volem la ruptura”
Assegura que focalitzar el procés en el president Mas “menysté i insulta” l'esforç que molts ciutadans hi han dedicat durant anys
Abans d'assumir el deute volen fer una auditoria als comptes per conèixer quina part és legitima i quina altre ha servit per rescatar la banca
Antonio Baños és el candidat de la CUP, com també ho són la resta de membres de la llista, tal com agrada destacar als seus responsables. El cansament comença a deixar-li petja, la veu se'n ressent i li falla. No així les ganes i l'energia que li genera participar i observar any rere any una mobilització ciutadana que reclama sobirania i que ell ja ha deixat escrit en La revolució catalana.
De camí cap a l'entrevista dos nois asseguts davant meu en el tren parlaven sobre el 27-S i un d'ells era del parer que votar a la CUP no servirà de res. De fet ho comparava als que van votar Benedito en les eleccions del Barça. Què els diria?
Me'ls hauries d'haver portat.[Riu]. No és així, en absolut. La CUP ens presentem amb el relat polític a favor de la ruptura amb l'Estat espanyol i també, amb el resultat de la feina feta pels nostres tres diputats els darrers tres anys. Han estat ells els que han aixecat catifes, liderat la comissió d'investigació sobre el cas Pujol, participat activament en la redacció de les lleis d'antifracking i antihomofòbia i en la supressió de les bales de goma. Hem fet un doble camí: fiscalitzar el Parlament i fer-hi entrar les lluites socials que eren al carrer i, en l'altra direcció, hem explicat al ciutadà com funciona la institució. Potser Benedito només volia ser president del Barça, però nosaltres, a més de construir majories, també aspirem a fiscalitzar la cambra i explicar-ho. També afegiria que,per una qüestió humanitària, fora bo que molts ens votessin perquè només amb tres diputats acabés baldat.
El vot a la CUP prové bàsicament de gent jove?
Aquestes són les segones eleccions catalanes per a la CUP, i per tant, és una formació relativament nova en l'escenari general i entenc que per aquests motius atreu un votant nou. És possible que sigui més coneguda per gent jove amb més disposició a escoltar els polítics. Ara bé, puc assegurar que als actes electorals ve gent de totes les edats.
Ara li faré una pregunta al revés i en comptes de preguntar què ofereix la CUP al ciutadà voldria saber què esperen vostès del seu votant? A què ha d'estar disposat el votant que, com proposa la formació, vol trencar amb l'Estat espanyol?
Nosaltres precisament el que volem és que el múscul del carrer entri al Parlament, volem un votant organitzat en els barris, en les associacions i que ens estiri de les orelles si no l'escoltem. Som tremendament exigents, per això en el cartell diem Vota't i Governem-nos.
Però a efectes pràctics què demana al ciutadà? Vostès, per exemple, ja han dit que no pagaran el deute, que implica això per als ciutadans?
Primer de tot s' ha d'estar disposat a desobeir. Sí, hem dit que no pagarem el deute, però abans farem una auditoria als comptes de la Generalitat. Això ja s'ha fet al llarg de la història i en molts d'altres països. Bona part del deute de la Generalitat s'ha contret sense que el ciutadà hagi rebut, a canvi, més escoles o més serveis sanitaris. Ben al contrari, els diners han servit per rescatar els bancs. Nosaltres entenem que si tens una targeta de crèdit i t'endeutes cal pagar-ho, però si te la roben i la fan servir sense permís doncs cal reclamar. I això és el que hem de fer, una auditoria per saber quina part del deute és legítim i quina altra correspon al rescat dels bancs.
I això què vol dir? No pagar, no tributar?
No és un acte de desobediència personal. Qui ho hauria d'executar és el futur govern de la república catalana. Això, reitero, ja ha passat en altres països com a Equador i no va passar res. La desobediència és també una qüestió de lògica; si volem trencar amb l'Estat i aquest, a més a més, no ens reconeix els drets, doncs hem de desobeir les lleis. I això no és tan greu, el 14 de setembre vam tenir l'oportunitat de plantar cara a la llei Wert i no ho vam fer.
Estem ja a la meitat de la campanya electoral. Els ha convençut Junts pel Sí? Ja se'n fien que treballi per la independència?
No tenim cap imput nou ni relació i no ens refiem per experiència i per l'ambigüitat que ha demostrat fins ara. Convergència ha dilatat el procés tant com ha volgut, li ha interessat que tot vagi lent i la realitat és que el full de ruta del seu programa és tremendament ambigu i molt poc rupturista. No veiem l'escenari de ruptura enlloc i, en canvi, hi apareix massa la paraula negociació i volem saber com pensen negociar amb Madrid: com un govern autonòmic o un de provisional? Per això malfiem. Tant de bo, però, sigui una dèria de la CUP.
En tot cas, quines serien les línies vermelles que no travessarà mai la CUP si el govern els demana suport?
No permetrem que cap dels responsables polítics del cas Quintana sigui en el futur govern i menys ara després de la vergonyosa compensació econòmica que li han ofert, no pas per la quantitat de diners sinó perquè encara no han demanat perdó. També exigirem que sigui clar i que proclami al món que el poble català és sobirà i que, com a tal, es constitueix. Ja hem repetit que no donarem suport a cap govern autonòmic.
I a un de provisional amb Artur Mas com a president?
No investirem Mas president. És la frase que més hem repetit tots i cadascun dels membres de la llista. Una virtut del procés és haver aconseguit espais enormes de diàleg, hem creat un parlament civil on totes les ideologies comparteixen un espai comú per un mateix objectiu. Aquesta és la gran potència del procés, per això quan es focalitza en el president Mas penso que menystenim i insultem les moltes persones que porten anys dedicant temps i diners al procés i ara no poden quedar ocultades ni per Convergència, ni ERC, ni per Junts pel Sí.
Reclamen molt la DUI però, i si aquesta és impugnada per l'Estat? Tornem a estar com abans?
És igual que la impugnin. Una declaració serveix perquè sigui escoltada i, a partir d'aquí, actuar com un proclama, com a poble sobirà. Quan s'arriba aquest punt les lleis de l'Estat ja no funcionen. Per això la DUI és important per a nosaltres, perquè és a partir de llavors que ens hem de començar a regir únicament per les lleis que emanin del Parlament català. És aquesta declaració de sobirania, el que ens fa forts i ens permet negociar amb el govern de l'Estat de tu a tu i això, cal dir-ho, no és pas una línia vermella, és de sentit comú, i així s'ha fet en altres processos d'independència.Una altra obligació que requereix el nostre suport és que conjuntament amb la DUI hi hagi un pla de rescat que es tradueixi en zero desnonaments, zero pobresa, zero privatitzacions i zero casos de corrupció. Cal començar nets a construir de nou, però no sabem què en pensa Junts pel Sí de tot això.
Es plantegen un possible escenari en què Junts pel Sí faci prou amb Catalunya si que es Pot i ambdós s'esperin a un canvi de govern a l'Estat?
Seria molt estrany perquè entenc que hi ha una línia que els separa. Nosaltres pensem que Catalunya Sí que es Pot és una candidatura que podem arribar a arrossegar cap al sí quan se n'adonin que amb el govern de l'Estat no es pot i que nosaltres sí podem crear un nou estat.
Ho veu tot obert?
És que d'hipòtesis se'n poden fer moltes, i és precisament a causa d'això que no ens en refiem de Junts pel Sí perquè no són clars a l'hora d'explicar com pensen trencar amb l'Estat. Això dóna peu a tot tipus d'escenari i en un tema tan seriós com aquest no es pot ser ambigu.
Han estat implicat en les mobilitzacions que s'han fet a Catalunya des del 2010 i involucrat en moviments socials com l'ANC i Súmate. Aquestes mobilitzacions li han trencat els esquemes polítics?
M'ho han trencat tot, però bàsicament el proces sobiranista m'ha insuflat una gran esperança política.L'onada de referèndums populars que va arrencar a Arenys de Munt i va arribar a Barcelona ja em va trencar tots els esquemes per la bona organització i la massiva participació que va haver-hi. Ja porto anys fent entrevistes i xerrades per a Súmate,ANC i Òmnium, he vist el procés com a espectador i participant i estic engrescat com el primer dia. Hem parlat i dialogat amb molta gent i de diferent ideologia i per això dic que el que estem vivint és una revolució.
Que li diuen els seus veïns de la Meridiana del procés i de la CUP?
El cambrer del bar que sovintejo, en Balta, ara em diu David Fernández. I sí, coneixen la CUP i hi ha moltes estelades penjades al balcó. És un barri molt divers amb votants de Ciutadans i de la CUP, i amb veïns que tributen i no poden votar perquè el govern de l'Estat no els deixa. Parlem molt dels veïns andalusos i extremenys, però n'hi ha 200.000 que provenen d'altres països que no tenen dret a vot i d'aquests ningú en parla.
Quan David Fernández va entrar al Parlament el primer que va fer va ser penjar una fotografia d'Ovidi Montllor, ja ha pensat què hi farà vostè?
Amb l'èxit que ha tingut el vídeo de campanya crec que està clar què no hi faltarà. Els companys de Gavà ja m'han regalat un gat i en tenim un altre abillat de roig i negre a semblança de la CUP així que molt em temo que el gat haurà d'entrar al Parlament si tenim prou vots.
Ara que menciona l'anunci, què és molt de la broma vostè?
No, sóc molt obedient i faig el que em marca el guió. Vam repassar el guió entre tots i hi vam afegir missatge polític. Ara ja puc dir que alguns dels gags més bons són del David que té un humor magnífic.
Quins són els seus referents polítics?
M'agrada parlar del meu avi de la CNT que no em deixava veure contes de Disney i en comptes d'això m'obligava a memoritzar els noms dels presidents de la República francesa. No vaig veure mai Dumbo, i en canvi, m'explicava episodis de vagues laborals des de La Canadenca, a les de Nova York i Chicago, la història de Salvador Seguí i memoritzava La Internacional. Vaig debutar en els moviments antiglobalització de finals del 90 i vaig interessar-me pel zapatisme. Ara en canvi, trobo que s'intenta desactivar el missatge polític.
La República Baños
A Antonio Baños, (Barcelona, 1967), se l'ha qualificat de dandy de Nou Barris, de novel·lista italià anys 40, d'irreverent, d'agitador, de bufó... Ell es postula com a periodista, es declara anticapitalista i antisistema i sobretot li agrada la música. L'any 2009 es va donar a conèixer pels llibres ”L'economia no existeix” i ”Posteconomia. Cap a un capitalisme feudal” en què ja avançava que la crisi era fruit de l'assalt al poder de les elits, ho va anomenar la ”revolució dels rics” que tenien l'objectiu d'empobrir les classes mitjanes i populars. Per lluitar-hi, llavors reclamava unitat, organització i resistència de la classe mitjana que ara ha vist aparèixer i estendre's fins i tot per casa seva, la Meridiana, l'únic espai que considera la seva “pàtria”. Però encapçalar la llista de la CUP també li ha portat algun maldecap com quan va menystenir el moviment escolta i va rebre crítiques d'arreu, també de ”cupaires”. O quan es va definir com l'autèntic català per tenir els quatre cognoms castellans. Amb tot, l'humor i la ironia amb què ha impregnat el missatge polític ha captivat ciutadans i ha alleugerit absències.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.