Pressió a la banca
Linde atia la polèmica amb l'amenaça d'un ‘corralito'
Mas li diu irresponsable i García Albiol avisa que els jubilats es desmaien a Grècia davant dels caixers
La banca denuncia “pressions i joc brut”
La banca va encetar ahir la setmana de la mateixa forma en què va concloure la passada: com a epicentre de la campanya electoral. Un cop més, des de Madrid, el governador del Banc d'Espanya agitava el discurs de la por mentre que, des d'aquí, els bancs del país denunciaven “pressions i joc brut” i els ciutadans es llançaven a diverses campanyes de denúncia i protesta.
I és que el comunicat de divendres passat de les associacions bancàries de l'Estat –AEB i CECA, on s'integren CaixaBank i Sabadell– amenaçant Catalunya amb una exclusió financera, va donar molt de joc. En primer lloc perquè, a primera hora del matí, el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, advertís de “risc de corralito” en cas d'independència a Catalunya, un escenari, aquest últim, que, no obstant això, va considerar com un “futurible altament improbable”. “[El procés sobiranista] crea inseguretats, incerteses i tensions”, va dir Linde, que va raonar que com a conseqüència d'aquest context es podria originar un corralito.
Guillem López Casasnovas, conseller del Banc d'Espanya, va subratllar ràpidament que les declaracions de Linde eren a títol personal. “Mai han passat pel consell de la institució”, va subratllar. “Adduir coses possibles, tot i que de probabilitat incerta, com un corralito, posa encara més pressió”, va afegir López Casasnovas, que va concloure: “A falta d'acord tothom hi perd, perquè d'incerteses n'hi ha per les dues bandes, com què passaria amb el deute públic espanyol en una Espanya amb una Catalunya segregada”.
En tot cas, la incomoditat era ahir evident i gran en els grups bancaris amb seu a Barcelona, com CaixaBank i Sabadell. Professionals i analistes del sector financer explicaven que en cas d'independència, i sempre pactada i acordada amb l'Estat espanyol, la banca catalana sí que es veuria obligada a traslladar de forma temporal el seu domicili social –no les oficines centrals– fora de Catalunya i a un país de l'eurozona. “Han d'estar de forma permanent sota l'aixopluc del BCE, perquè com a bancs sistèmics que són no es poden permetre ni un segon d'incertesa”, van explicar. Les mateixes fonts afegien la “pressió i el joc brut” al qual s'han vist sotmeses totes dues entitats bancàries, i professionals propers a la seva direcció van explicar que tant CaixaBank com el Sabadell van treballar per minimitzar el contingut de la declaració institucional de l'AEB i CECA de divendres passat i, en tot cas, van advocar per fer-la pública un cop passats els comicis. “No van poder fer-hi més: la pressió actual és molt forta”, van assenyalar les esmentades fonts.
No obstant això, la reacció ciutadana contra aquest posicionament ha estat dura. Des de divendres passat, les xarxes socials van plenes de denúncies contra aquest posicionament i han aparegut campanyes de protesta com ara #BuidemLaCaixa o #BuidemSabadell o de la retirada de 1.714 euros o 17,14, segons les possibilitats.
Com ja va passar amb el comunicat de les associacions bancàries, els partits catalans també van valorar ahir la declaració de Linde de forma oposada segons si són independentistes o unionistes. El president de la Generalitat, Artur Mas, no va dubtar a qualificar el governador del Banc d'Espanya d'“immoralitat, irresponsabilitat i indecència immensa” i va acusar les institucions de l'Estat d'“intoxicar” els ciutadans de Catalunya amb l'únic objectiu de mantenir “l'statu quo i el poder”. Mas recorda que perquè hi hagi un corralito ho hauria de decidir Espanya i està convençut que és la menys interessada a perjudicar l'economia catalana perquè es perjudicaria a ella mateixa. Respecte al comunicat de la banca, Mas va preguntar-se irònicament si, amb la secessió, Catalunya es convertiria en l'únic país del món sense bancs i va demanar que es deixi de tractar els catalans de “tontets” abans de reblar que “els bancs es barallaran per estar a Catalunya”.
Tot i admetre la possibilitat del corralito com una eventualitat circumstancial, el cap de llista de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, va considerar les paraules de Linde com “una de les múltiples amenaces de la campanya, que està plena d'escenaris catastròfics”. Rabell va advertir que “les amenaces fabriquen independentistes” i “ganes de sortir corrents d'aquesta Espanya”.
Jubilats desmaiats
A l'altre costat, el PSC, el PP, Unió i Ciutadans van considerar cert el risc apuntat pel governador del Banc d'Espanya. Per Ramon Espadaler, “és un risc cert que es posa sobre la taula: totes les decisions unilaterals per nassos no porten enlloc”. El candidat del PSC, Miquel Iceta, ho troba lògic si es produeix una sortida unilateral de Catalunya i recorda que també ho contempla el Consell Assessor per a la Transició Nacional en el cas que Espanya boicotegés el procés català. El candidat popular, García Albiol, hi va posar l'èmfasi dramàtic: “És el que hem vista a Grècia, on els jubilats cauen desmaiats a la porta dels caixers perquè no poden treure les seves pensions.” Per Arrimadas (C's), com a conseqüència del debat “identitari”, Grècia ha acabat sent un referent perquè és “evident” que aquí també es pot acabar amb corralito.
