Rajoy queda en evidència

De quatre potes. La tècnica que diu que quan desconeixes la resposta el millor que pots fer és començar a fer preguntes retòriques per dissimular o per intentar desmuntar les tesis del contrari pot acabar convertint-se en un veritable parany i provocar que quedin en evidència les pròpies mancances. És el que li va passar ahir a Mariano Rajoy davant els micròfons d'Onda Cero quan, després d'haver qualificat de “disbarat” el fet que el 27-S s'obligui els catalans a renunciar a la seva condició d'espanyols i europeus, el periodista Carlos Alsina es va limitar a recordar-li la legislació, tot indicant-li que fins i tot en un escenari d'independència un català que no ho desitgi en cap cas perdria la nacionalitat espanyola. En concret, l'article 11.2 de la Constitució diu: “Cap espanyol d'origen no podrà ser privat de la seva nacionalitat.” L'actual inquilí de La Moncloa va intentar descol·locar el contrari amb un seguit de preguntes que van acabar mostrant la feblesa dels seus arguments: “Ah, no sé! És a dir, per què no la perden? I l'europea tampoc?” El periodista va replicar-li que, segons les normes vigents, si un ciutadà nascut a Espanya viu a l'estranger, no perd la nacionalitat si manifesta la seva voluntat de conservar-la. “Doncs... I l'europea?”, insistia Rajoy, amb un to de veu aquesta vegada més vacil·lant. I Alsina el va acabar de noquejar: “L'europea la tenen perquè tenen l'espanyola.”

A partir d'aquesta sentència, Rajoy ja era conscient que en un tres i no res li havien desmuntat la seva teoria sobre l'eventual pèrdua de la identitat espanyola i europea –un dels missatges cabdals de la campanya del PP pel 27-S i que ahir va voler tornar a llançar durant l'entrevista– en l'horitzó d'una Catalunya independent, ja sigui per la via de la declaració unilateral o negociada.

En aquell moment, es va produir un silenci presidencial, seguit d'un titubeig inicial tot arrencant una reflexió amb la qual intentava tallar un debat que li resultava incòmode: “Em sembla que estem en una disquisició que no condueix enlloc. El que s'està fent és obligar la gent a decidir si vol ser catalana o espanyola.”

A la recta final del 27-S, el “no sé” de Rajoy davant l'observació de l'entrevistador sobre el fet que els catalans no perdrien la nacionalitat espanyola va servir de munició a l'executiu català per emfasitzar que, amb la seva intervenció d'ahir, el president espanyol havia tirat per terra les tesis tremendistes sobre el desarrelament que patirien els espanyols que no volguessin deixar de ser-ho. La vicepresidenta Neus Munté, doncs, posava en relleu el “paperot” que havia fer el líder del PP tot recalcant: “Sabíem que desconeix la realitat catalana, però avui tothom ha pogut comprovar que també desconeix el contingut de la Constitució espanyola en allò que fa referència a la nacionalitat.” Per Munté, la credibilitat del president espanyol i del PP ha quedat malmesa i, sobretot, “ha deixat en evidència que hi ha una campanya per adulterar la realitat i fer por”.

Durant la seva intervenció, Rajoy també va llançar un missatge a les forces que defensen el no, tot insistint que, si bé ell és partidari que “per regla general” es deixi governar la llista més votada –un discurs que repeteix en vista a les eleccions del desembre, on es dóna per fet que el PP perdrà la majoria absoluta–, en el cas de Catalunya proposa fer una “excepció”. És a dir, que si Junts pel Sí no obté majoria, s'impulsi una alternativa per barrar el pas als independentistes. En tot cas, i enmig del debat que s'ha obert a Catalunya sobre si la majoria d'escons hauria d'anar acompanyada d'una majoria en vots per materialitzar la ruptura, Rajoy sentenciava que ni amb una cosa ni amb l'altra es té legitimitat per “transgredir la llei”.

Més endavant, va assegurar que li sembla “molt saludable” que es faci un debat entre el ministre José Manuel García-Margallo i Oriol Junqueras sobre el futur de Catalunya a la UE, tot suggerint que, en contra del que va dir el ministre que prèviament li havia consultat, ell no en sabia res i que era una decisió del cap de campanya del PP. En aquest punt, el periodista li va proposar que ell mateix tingui un cara a cara amb Artur Mas, possibilitat que Rajoy no acceptava. “Vostè no és el director de campanya del meu partit”, li va deixar anar.

En un altre moment, Rajoy es va tornar a embolicar, amb frases de l'estil “els catalans fan coses...” o “hi ha molts més catalans que independentistes” –amb relació al 9-N–, subratllant, en aquesta ocasió, que “Catalunya té una història que no tenen altres, i altres tenen una història que no té Catalunya”, una frase amb la qual pretenia il·lustrar la pluralitat d'Espanya.