LA CRÒNICA
“Almenys riu una mica”
A la seu d'Unió van instal·lar una pantalla que donava al carrer Nàpols per seguir la nit electoral. Però les cares s'anaven fent progressivament llargues, per molt que Montse Surroca, la portaveu d'UDC, amb posat seriós, en l'inici de la nit intentés exhibir la confiança que tindrien representació al Parlament de Catalunya. Al carrer Nàpols s'hi parava poca gent i els militants entraven a la seu de manera silenciosa. L'atmosfera era cada vegada més fúnebre. Quan un càmera l'enregistra, un militant murmura, amb sarcasme, a l'acompanyant: “Almenys riu una mica.” Després, aquest militant de “barri” apunta: “Ja ens ho esperàvem; jo m'havia jugat un sopar amb amics que no en trauríem ni un.” Les seves converses feien més un comentari polític asèptic i escèptic (“aquests no podran pas fer una DUI, ara”; “això serà com Itàlia”...) que no pas d'incidir en la pròpia crua realitat. El militant de barri afegia: “Ens ha faltat més temps, hi ha molts nanos joves que han fet d'apoderats que no sabien ni com anava, això.” De la candidatura d'UDC, només es va deixar veure al vestíbul el número 2 de la llista de Ramon Espadaler, Martín Rodríguez Sol, que apareixia, dintre de tot, amb posat calmós. Com qui és capaç de mantenir la calma davant la tempesta que s'albira.