Resiliència relaxada

Montserrat Illa és una militant del PSC de tota la vida. Ocupa la posició número 82 en la candidatura de Barcelona. “Quina casualitat. El número de l'any, 1982, en què els socialistes van tenir la victòria més important, la més històrica. Jo aleshores ja era militant”, recorda Illa. Ara manté la il·lusió que el seu partit no tingui cap gran daltabaix. A la seu del PSC, del carrer Nicaragua, l'ambient és d'expectativa tranquil·la abans que arribin els primers resultats oficials de l'escrutini. Treuen el cap altres socialistes històrics com ara Josep Maria Sala i Anna Balletbò. Pura resiliència. A poc a poc, van apareixent els somriures moderats quan els resultats confirmen que el PSC mantindrà la tercera posició al Parlament. Objectiu acomplert.

De sobte, els fotògrafs i càmeres de televisió envolten algú. És l'expresident José Montilla, que, cordial, fa una mena de passejada triomfal per la sala. A la pregunta de si està nerviós pels resultats, afirma, incòlume: “És que sempre he estat una persona relaxada.”

Hi ha un grup més animat a la sala. És un grup de pakistanesos que donen suport a Abdul Razzaq Sadiq Chohan, candidat número 23. Despleguen una pancarta i canten: “Visca, visca, Catalunya és socialista!” Qui no es consola és perquè no vol.