Victòria de l'elegant i alhora proper Mas

Evidentment, per part de l'oficialisme alemany, res no semblava haver canviat l'endemà del 27-S català. A la trobada de rutina de cada dilluns dels portaveus del govern amb els mitjans, el titular per a la cancelleria, Steffen Seibert, va defugir fer comentaris sobre els resultats electorals i es va remetre a la posició expressada per Angela Merkel en la seva cimera amb Mariano Rajoy, a principis de setembre. Cal respectar la legalitat, tant de la Constitució espanyola com dels tractats de la UE, deia Seibert, en un to de veu tan rutinari com la trobada. Era la declaració previsible, per part de Berlín, en un clar contrast, però, amb el protagonisme que havien adoptat els comicis catalans la nit abans, tant a les televisions públiques o privades com a les edicions digitals dels grans diaris.

El Tagesschau de l'ARD –l'informatiu principal de la primera cadena– havia incorporat fins i tot un perfil d'Artur Mas, a qui es descriu com un polític “elegant i alhora proper” al ciutadà. Les digitals dels principals mitjans de referència –el setmanari Der Spiegel i el diari Süddeutsche Zeitung– titulaven sense embuts que l'independentisme havia guanyat les eleccions.

“Victòria separatista a les eleccions catalanes. Espanya es troba davant una prova de resistència”, era el títol del diari econòmic Handelsblatt. De les primeres edicions, senzillament fent-se ressò de la victòria “per majoria absoluta parlamentària” de l'independentisme, es va passar en les hores posteriors a explicacions més detallades del que és la CUP i el que podia significar l'opció de desobediència cívica, proclamada enmig de l'eufòria de la nit electoral. “La CUP crida el ciutadà a desobeir Madrid”, va resumir el mateix Spiegel.

Per a l'oficialisme de Merkel res no ha canviat, però entre els mitjans de comunicació alemanys s'hi observa ja un gir d'atenció cap al moviment independentista i un interès a destriar la fesomia de les diferents branques dins la família del separatisme. Aquesta era una de les preguntes que s'adreçava en els successius informatius dels mitjans que tenien els seus enviats al Parlament de Catalunya –el diari Die Welt, l'esmentada ARD o la cadena de televisió pública internacional Deutsche Welle–. Ja no es tractava només de mirar d'esbrinar-ne els resultats o per què els col·legues dels mitjans espanyols –principalment aquells que tenen la seu a Madrid, especificava algú– posaven tant d'èmfasi en la suposada derrota quant a majoria de vots. També es volia començar a entendre què hi ha al darrere d'aquest sobiranisme català i les possibles aliances de l'elegant i proper Mas. La revàlida de la internacionalització, quant a ressò mediàtic, està superada. No només pel domini de Romeva o Mas de l'anglès, sinó també per l'interès que desperta, de cop, l'independentisme que creix en territori de Rajoy, l'alumne exemplar de les polítiques d'austeritat de Merkel.