La independència ja existeix a França

Una reacció recorria la premsa francesa des de dissabte, i les portades de dilluns van confirmar la tendència incipient apuntada: les eleccions del 27-S han aconseguit posar definitivament al mapa el procés independentista català a França, tant entre els mitjans com entre la població. No és poca cosa. El resultat de les urnes va recórrer les portades de les principals capçaleres franceses, i molt singularment les dues més influents i llegides a escala estatal: Le Figaro i Le Monde.

El diari conservador, el de més tirada a França, portava ahir en portada el resultat amb un titular esclaridor: Els catalans es comprometen amb la via de la independència. A l'interior, el rotatiu, curiosament fervent partidari de l'expresident Nicolas Sarkozy –que va donar suport a la campanya del Partit Popular la setmana passada– encara anava més lluny. A pàgina completa, titulava: Els catalans s'allunyen de Madrid, i es centrava per complet en la victòria independentista en escons, sense gairebé mencionar el resultat en percentatge de vots.

En la mateixa línia es va pronunciar el progressista Libération, que en una peça titulada A Catalunya, un vot en tota independència, valorava que el sobiranisme va “vent en popa”. El diari, que en els darrers anys ha protagonitzat un seguiment remarcable del procés (en els estàndards francesos, si més no), destacava també la incertesa que l'escenari postelectoral –amb una victòria flagrant en escons però no en vots– planteja pel nou govern català. També el canal de notícies BFM analitzava què significaran els resultats, i les dificultats que pot trobar el procés per consumar la independència, amb un eloqüent titular: Catalunya: Espanya pot esclatar?.

Més tebi es va mostrar Le Monde, en canvi, en una tendència que el rotatiu ja havia apuntat abans. La visió de la capçalera segueix sent escèptica respecte al moviment independentista, atorgant-li un cert caràcter oportunista i egoista, nascut arran de la crisi econòmica. Ja ho demostrava a la portada, on deixava clar que “els independentistes guanyen les eleccions, però perden el plebiscit”.

Tot i això, reconeixia la importància del resultat amb l'eina més eloqüent que pot utilitzar un diari: dedicant-hi el seu editorial, on reclamava que la demostració de força de l'independentisme requereix que el govern espanyol escolti, i s'assegui a negociar “amb urgència”. Tot i la fredor del rotatiu envers el resultat del sí, la notícia sobre les eleccions catalanes va estar a la capçalera de l'edició digital durant tot el matí, i entre les notícies recomanades pels lectors durant tot el matí i bona part de la tarda. Una prova més del fet que, més enllà de perspectives, el gran valor de les eleccions de diumenge a França ha estat posar al mapa el procés independentista català de manera definitiva.