UDC: fugida endavant

Unió s'ha passat la campanya exhibint unes expectatives optimistes, segurament per no desanimar la tropa. La mateixa nit electoral, quan el president del comitè de govern, Josep Antoni Duran i Lleida, va entrar a la seu, va dir que esperaven “molt i bo” de la nit, i “entrar al Parlament, per descomptat”. I això que el mateix líder democratacristià havia lligat el seu futur polític al 27-S. Després, però, veient la reacció dels dirigents d'Unió al revés que va suposar no obtenir representació al Parlament, va semblar que era un resultat més esperat del que havien donat a entendre. Tant durant la nit electoral com ahir, després del comitè de govern, la reacció va ser de fugida endavant. No obtenir ni un diputat al Parlament és inèdit per a UDC des de la represa democràtica, com també ho era concórrer en aquestes eleccions en solitari.

La nit del 27-S Duran i Lleida va anunciar que posaria el seu càrrec a disposició del consell nacional, per bé que l'anunci era més un tràmit per explicar les raons de la derrota que no pas un moviment per propiciar un relleu. Això es va confirmar ahir, quan el candidat i secretari general d'Unió, Ramon Espadaler, va assegurar: “Crec que el consell nacional no només revalidarà la confiança a Duran i Lleida, sinó que li demanarà que lideri el projecte de cara a les eleccions generals.” La mateixa nit del 27-S ja van garantir que hi concorrerien.

De cara a les estatals, al desembre, Unió preveu que el panorama dels independentistes s'hagi embolicat. Davant una militància que el va ovacionar, Duran va augurar que obtindrien escó a les espanyoles brandant aquest argument: “N'hi ha que hauran de governar, i m'agradarà veure si estan tan junts.” En les eleccions d'ara, Unió ha obtingut 102.870 vots. Sense una participació tan massiva i històrica com aquesta, és possible que aquesta xifra els hagués atorgat algun diputat. El 2012, la CUP va obtenir tres diputats amb 126.435 vots. A la demarcació de Lleida és on UDC ha tingut més bon percentatge de vots (un 3,56%, 8.129 vots), seguida de Tarragona (un 2,68%, 11.091 vots). Segons Espadaler, el caràcter plebiscitari del 27-S els ha provocat fugues de vots cap a Junts pel Sí i C's. “No és fàcil aparèixer com algú centrat en unes eleccions plebiscitàries.” Tot i això, defensa que hi ha lloc per al “catalanisme no rupturista”. “Unió continua al peu del canó i el temps del diàleg tornarà”, va reflexionar.

Aquest paper moderat el va enarborar també per analitzar els resultats globals. Va demanar al president espanyol, Mariano Rajoy, “respecte” pels gairebé “48% de ciutadans” que van votar a favor de la independència, però es va mostrar “pessimista” amb la possibilitat que Mas sigui reelegit president.

Com ho farà, a partir d'ara, Unió, sense presència física ni mediàtica al Parlament? “Haurem de ser més presents al territori”, va esgrimir Espadaler. La situació és inusual per a Unió en els últims 35 anys d'història. Ho és per al mateix Espadaler, que, en dues etapes, ha estat divuit anys diputat i cinc anys conseller de govern. No s'ha d'oblidar que fins a aquest juny Espadaler era encara el conseller de Governació. La ruptura amb CDC i l'escissió dels independentistes (Demòcrates de Catalunya) ho va precipitar tot i els va portar a la cursa per aixecar una candidatura per al 27-S. Des del 1978, quan va certificar el pacte amb els convergents, Unió sempre s'havia presentat al Parlament dins aquesta coalició. Les condicions de representació (una quota del 25% en les candidatures i responsabilitats executives) li havien atorgat molta influència i visibilitat –hi ha qui pensa que sobredimensionada.

Tanmateix, Unió sempre ha estat un partit petit de pacte. Després de fundar-se, el 1931, el novembre del 1932 es presenta a les eleccions al Parlament en coalició amb la Lliga. El 1933 va a les espanyoles, en què obté un resultat residual. A les municipals del 1934 i a les estatals del 1936, en un context ja molt polaritzat, no hi va. I torna a unes eleccions, les estatals del 1977, aliada amb altres forces cristianes, en què tampoc obtindrà diputats. Duran i Lleida va esmentar alguns d'aquests episodis per mostrar com el partit ha superat “moments difícils”. No va dir, però, que el repte per a les espanyoles és també inèdit: obtenir diputat a Madrid presentant-se en solitari.