Política

El suplici del vot exterior

Un terç dels 21.777 ciutadans que van sol·licitar el vot a l'estranger es queden sense votar perquè les butlletes no van arribar a temps

Milers de catalans lamenten les dificultats que han tingut per sol·licitar poder votar i molts d'ells ni tan sols ho han pogut demanar

La participació a l'exterior queda en un escàs 7,5% del cens

Dels més de 5 milions que el 27 de setembre estaven cridats a les urnes, gairebé 200.000 vivien a l'estranger. La transcendència dels comicis va fer que la participació al territori s'enfilés fins al 77%. En canvi, el vot exterior es va quedar amb un ínfim 7,5%. Dels 195.533 catalans residents a l'estranger amb dret a vot, només 21.771 van arribar a sol·licitar-lo. I encara va ser més baix el resultat final de vots escrutats: 14.781 en total. Una de les principals raons que ens poden explicar aquesta baixa participació a l'estranger és “l'odissea” que representa aconseguir votar si es viu fora de l'Estat espanyol.

La llei orgànica del règim electoral especifica que aquells ciutadans residents a l'exterior han de complir una sèrie de requisits per poder votar: primer, han d'estar correctament registrats al cens electoral corresponent (al CERA per als residents de llarga durada i a l'ERTA per als temporals). A més, han de demanar explícitament el vot, ja sigui per internet, fax o sol·licitant-lo directament al consolat corresponent. Un cop tramitat, els catalans que han demanat el vot han d'esperar que els arribin les butlletes a temps i enviar el vot. Aquest entramat burocràtic acompanyat de nombroses irregularitats ha fet que milers de catalans ni tan sols hagin pogut sol·licitar el vot. Aconseguir demanar-lo, però, tampoc és sinònim de poder votar; només dos de cada tres catalans que ho van sol·licitar van rebre la documentació a temps per poder votar.

La indignació dels afectats s'ha fet sentir en organitzacions com Drets.cat i el mateix govern de la Generalitat ha posat a disposició dels afectats una adreça electrònica perquè expliquin el seu cas. El govern també va anunciar que denunciarà els fets al Tribunal Suprem. Aquesta irregularitat endèmica de l'Estat espanyol ja va ser denunciada per la Generalitat, que a principi de setembre ja va demanar una ampliació del termini del vot per correu a l'estranger a causa del retard amb què es van enviar les butlletes. Per fer-nos-en una idea, la bossa de vots que representa el vot exterior és superior al cens de l'Hospitalet de Llobregat (la segona ciutat més poblada del país). Són milers els catalans a qui s'ha negat el dret a vot. En Miquel, en Marc i l'Albert, en són tres testimonis directes que han accedit a denunciar el seu cas.

Oklahoma Miquel Fernández Resident a Oklahoma (EUA) des del 2013, en Miquel va fer tots els tràmits necessaris mesos abans del 27-S. Es va desplaçar fins al consolat de Houston (a unes 7 hores en cotxe de casa seva) per registrar-se al CERA. També en el termini fixat, va sol·licitar el vot per fax. Tot i que el comprovant l'havia rebut correctament, ho va voler verificar a la web de l'INE. Allà va veure que no hi constava i ho va tornar a demanar per internet. Passaven les setmanes i les butlletes no li arribaven a casa. Va ser llavors quan va trucar a la Junta Electoral per saber si s'enviarien dins el termini fixat. Li van informar que les butlletes s'havien enviat el 14 de setembre, però ja el van avisar que “era molt possible que no arribessin a temps”. Encara avui està esperant que arribin.
Zuric Marc Layola Registrat com a resident a Suïssa des de l'octubre de 2014, en Marc és un dels centenars de catalans que ni tan sols va poder sol·licitar el vot. Durant l'estiu va anar al consolat de Zuric per demanar el vot i comprovar que estava correctament inscrit al CERA. Li van assegurar que tot estava en ordre i que rebria les butlletes durant les següents setmanes. El 19 de setembre, com que encara no havia rebut la documentació, va trucar al consolat. Allà no li van voler aclarir res i li van recomanar que truqués a la delegació provincial. Des de la delegació el van informar que no els constava que hagués demanat el vot i que, per tant, no li havien enviat les butlletes. “Els del consolat em van enganyar i després no em van voler donar explicacions, encara es deuen estar rient de mi” assegura.
Amsterdam Albert Sánchez L'Albert se'n va anar a viure a la capital holandesa a l'agost per iniciar els estudis de màster. Tot just arribar va sol·licitar el vot al registre de residents temporals (ERTA) dins el termini fixat (del 3 al 28 d'agost). Com que els dies passaven i no rebia les butlletes, va demanar informació la Junta Electoral. La Junta li va facilitar el número del cens electoral, assegurant que allà l'informarien. El número, però, estava bloquejat des dels Països Baixos i va haver de trucar al seu germà des de Catalunya. Al cens només li van proporcionar el localitzador de les seves butlletes. A internet ha pogut comprovar que van ser enviades el 21 de setembre (faltaven 3 dies per esgotar el termini). També es va plantejar venir Catalunya, però com havia demanat el vot exterior li'n van negar la possibilitat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.