El 9-N, en fase decisiva
Les declaracions, avui, de Rigau i Ortega i de Mas, dijous, determinaran si finalment s'obre judici contra els tres imputats per haver posat les urnes
Hi ha convocats actes de protesta davant del TSJC i a la plaça Sant Jaume
Colau s'afegeix a les mostres de suport
La consellera Irene Rigau declara avui a les deu del matí, i a les quatre de la tarda serà el torn de l'exvicepresidenta de la Generalitat Joana Ortega. La cita és al TSJC, al passeig Lluís Companys. Dos dies més tard, dijous, serà el president de la Generalitat, Artur Mas, qui, a les deu del matí, haurà de donar explicacions sobre la seva implicació en el procés participatiu del 9 de novembre, en què es va intentar donar veu a la ciutadania amb relació al futur de Catalunya.
Tres cites importants aquesta setmana amb les quals el jutge vol esbrinar si el govern i les tres persones imputades van donar ordres perquè el 9 de novembre del 2014 s'obrissin els col·legis per instal·lar-hi urnes de cartró malgrat la prohibició automàtica decretada pel Tribunal Constitucional. Després de les declaracions, el jutge haurà de decretar si obre judici i acusa formalment Mas, Ortega i Rigau dels quatre delictes que els imputa la Fiscalia General de l'Estat: desobediència, prevaricació, malversació de fons públics i usurpació de funcions. A més de la fiscalia, en la presentació de la querella també participa el sindicat ultradretà Manos Limpias.
Durant els darrers mesos, des que el desembre passat es va presentar la querella, el tribunal ha practicat unes primeres diligències citant a declarar com a testimonis directors de centres educatius. També ha reclamat documentació diversa relacionada amb la consulta, així com tota la informació sobre el centre de premsa que es va habilitar per seguir el 9-N.
La fiscalia acusa els imputats d'haver-se negat a complir la resolució del TC que decretava la suspensió tant de la consulta com del procés participatiu que es va celebrar amb posterioritat. D'altra banda, i com a arguments de la defensa, Mas, Ortega i Rigau faran valdre la primera suspensió i la sol·licitud que es va enviar a l'Estat perquè es concretessin quins aspectes del 9-N quedaven suspesos, resposta que no va arribar mai a la Generalitat.
Amb les tres declaracions, s'entra en una setmana decisiva que marcarà el futur de l'actual president en funcions del govern català, al qual s'imputen uns presumptes delictes que han estat rebutjats per entitats, institucions i moviments socials de Catalunya. Per aquest motiu, la pugna que les institucions de l'Estat espanyol han volgut traslladar únicament a l'àmbit judicial obtindrà resposta des del carrer.
Actes de protesta
Mitja hora abans que avui declarin Rigau i Ortega, l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), Òmnium, l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) han convocat concentracions “en defensa de la democràcia i de les institucions catalanes”. Els actes de protesta tindran lloc al passeig Lluís Companys, davant del Palau de Justícia, on a la mateixa hora estaran declarant Rigau i Ortega. Les entitats sobiranistes han instat la població a “acompanyar” els imputats a les portes del Palau de Justícia.
A la tarda, a dos quarts de vuit del vespre, també hi ha convocades concentracions davant dels ajuntaments per mostrar el rebuig a la judicialització de la política. A la plaça Sant Jaume, s'hi ha instal·lat un escenari des d'on es projectarà un vídeo i es llegirà el manifest del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que critica la presentació de les querelles perquè les considera “antidemocràtiques”.
Suport als imputats
El degoteig de mostres de suport als tres imputats va continuar ahir. S'hi han afegit l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; el secretari general de CCOO, Joan Carles Gallego, i el de la UGT, Josep Maria Àlvarez. “Suport, innocència i solidaritat”, va declarar el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, a través de Twitter.
LA FRASE
LA DATA
Hereus del testimoni de Companys
“Estem davant d'un judici polític i, tal com diu el lema d'una de les entitats sobiranistes, les urnes no s'imputen”, va expressar ahir la vicepresidenta, Neus Munté. La portaveu del govern va assistir ahir a l'acte d'homenatge a l'expresident de la Generalitat Lluís Companys davant la tomba del republicà al cementiri barceloní de Montjuïc, poc abans de l'aniversari del seu afusellament, el 15 d'octubre del 1940. El mateix dia, 75 anys després, el president Mas ha estat citat a declarar. Un paral·lelisme desafortunat que entitats cíviques i polítiques han coincidit a criticar profundament. La coincidència de dates ha servit per fer pronunciaments en què es posen en comú els dos contextos històrics. Munté va fer una crida a “ser dignes hereus del testimoni del president [Companys] i preservar l'esperança, malgrat els impediments i els pals a les rodes que l'Estat espanyol ens fa arribar per terra, mar i aire”, va assenyalar. “Cal tirar endavant i no admetre cap pas enrere”, va sentenciar la vicepresidenta.
Notícies relacionades
