Mas denuncia reaccions de l'Estat de “caire predemocràtic”

El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ha denunciat aquest dijous que veu l'Estat algunes reaccions “de caire predemocràtic” i ha considerat que a Espanya la democràcia és “clarament millorable” en el moment en què es “menysprea” el que la societat catalana assenyala a les urnes.

Mas ha presidit al Palau de la Generalitat l'acte institucional amb motiu del Dia nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i les víctimes de la repressió franquista, a les que s'ha dedicat un minut de silenci a l'inici de l'esdeveniment.

Després que la Fiscalia General de l'Estat ha avisat que utilitzarà els “mitjans legals” a la seva disposició per preservar la seva independència, després de reiterar el seu “rebuig” a les concentracions davant el TSJC, Mas ha assenyalat que, dècades després de la transició, encara es veuen a l'Estat, ha dit, “unes reaccions de caire predemocràtic”.

“Quan hi ha una ignorància, menyspreu i fins i tot falta de respecte i reconeixement al que una societat marca a les urnes de forma pacífica i tranquil·la, les actituds no són plenament democràtiques”, ha afirmat el president en funcions.

Mas ha recordat que va costar “molt” arribar fins a l'actual situació de democràcia, que és “millor” que el que hi havia abans, però ha remarcat que tenir-la avui dia “no és garantia de tenir-la per sempre si no la cuides cada dia” i el que “impera” a l'Estat és una democràcia, ha dit, “clarament millorable”.

El president català ha afirmat que avui dia el poble de Catalunya està donant una “lliçó de civisme” i de “democràcia real de primeríssim nivell” perquè “aquesta democràcia a l'Estat espanyol clarament millorable no vagi cap enrere”.

Mas ha considerat que “un país viu que es mobilitza” com el català, amb les seves “contradiccions” i “diferències ideològiques importants”, no pot mirar al futur sense “honrar” les “baules de la llarga cadena” que han precedit els moments actuals.

El president català ha subratllat que l'afusellament de Lluís Companys va ser una mort “injusta, terrible i ignominiosa però molt digna” i ha emfatitzat la necessitat de recuperar la memòria històrica, en el que Catalunya, ha dit, és “pionera”.

Mas ha remarcat que un dels principis rectors de la recuperació memòria històrica és el reconeixement de totes les víctimes, amb una aproximació sense “apriorismes ideològics”, perquè totes elles “mereixen el mateix respecte”.

De la seva banda, el director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos, ha llegit un comunicat del pare abat de Montserrat, Josep Maria Soler, que ha reclamat reconeixement públic dels que van ser perseguits, en un moment en el qual creu que “rebroten” actituds que recorden als anys de la dictadura.

En l'acte, han intervingut també Pilar Llopart, supervivent de bombardejos durant la Guerra Civil; Rosa Soler, filla de l'alcalde de Sant Joan de Vilatorrada (Bages) Agustí Soler, afusellat per tropes franquistes; Valentín Muxí, fill de catalans exiliats a Xile i cònsol honorari d'aquest país a Barcelona; i Carles Vallejo, sindicalista víctima de la repressió franquista.