França es fortifica
El govern suspèn un mes l'acord de Schengen i reprèn el control de fronteres per la cimera sobre el canvi climàtic que es farà a París
Tem atemptats i l'arribada d'activistes violents
En moments excepcionals, mesures excepcionals, va semblar que volia dir ahir, amb altres paraules, el ministre de l'Interior francès, Bernard Cazeneuve, per justificar que el país es disposi a tancar el seu espai Schengen durant un mes. Del 13 de novembre al 13 de desembre, França restablirà els controls fronterers amb motiu de la conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic (COP21), que tindrà lloc del 30 de novembre a l'11 de desembre a París.
La seguretat s'imposa, va assegurar ahir Cazeneuve, davant la magnitud de l'esdeveniment i la conjuntura actual francesa. “Estem en un context d'amenaça terrorista”, va alertar el ministre, abans de recordar que l'acord de Schengen ja preveu possibles reaccions en moments particulars. “No es tracta d'una suspensió, els estats tenen la possibilitat de restablir els controls temporalment en circumstàncies particulars que corresponen a la COP21.” L'article 2.2 del conveni permet, en efecte, el restabliment en cas “d'amenaça greu per a l'ordre públic i la seguretat interior”, o per “fer front a fets imprevistos”.
Grans cimeres internacionals, com ara la del Banc Central Europeu, a Barcelona el 2012, o la d'enguany del G-7 a Elmau (Baviera), van suposar la suspensió temporal de Schengen durant uns dies. Fa només unes setmanes, diversos països de l'Europa central i de l'est també van optar per la mateixa mesura davant l'onada migratòria arribada al continent. Però la decisió del govern francès d'allargar el restabliment de fronteres durant un mes suposa una mesura sense precedents. Durant aquest període, les autoritats podran controlar els passaports de tothom que entri a territori francès, tant si procedeix d'un estat europeu veí com si no.
Sigui com sigui, el que queda clar és que el moment –més enllà del nivell d'amenaça terrorista potencial en què es troba el país des dels atacs gihadistes del gener– serà excepcional: a la COP s'hi esperen 80 caps d'estat i de govern, prop de 10.000 representants de 196 països, 20.000 observadors d'organitzacions internacionals i 35.000 persones ja acreditades. La preparació final de la trobada començarà la setmana que ve amb reunions prèvies a París, argument que el govern francès esgrimeix per justificar un període d'alerta tan perllongat.
A banda de l'alerta davant de possibles intents d'atemptat aprofitant l'atenció mediàtica i la presència de mandataris de tot el món, els serveis d'intel·ligència també preveuen l'arribada massiva d'activistes d'ultraesquerra. Segons un informe publicat dijous per la ràdio francesa RTL, la policia tem que els activistes puguin intentar rebentar de forma violenta alguna de les manifestacions de protesta contra la cimera, que previsiblement tindran lloc a la capital francesa durant la seva celebració.
També preocupa la instal·lació de campaments de membres de moviments anarcollibertaris a prop de Le Bourget, la localitat al nord de París on es farà la COP21, i la possible arribada de militants estrangers violents, vinguts de països com ara Alemanya o el Regne Unit.
LA DATA
LA XIFRA
Avortat un atac terrorista contra una diputada
albert lladó romeroLa policia francesa va arrestar la setmana passada un home de 32 anys que planejava atacar la diputada i regidora de l'Ajuntament de París Seybah Dagoma.
El detingut, que es va declarar als agents musulmà radical, s'hi havia posat en contacte assegurant-li que volia presentar-li un projecte per al districte, i fins i tot havia aconseguit una cita. Pocs dies abans de la trobada, però, el mateix acusat es va posar en contacte amb les forces de seguretat per confessar les seves intencions, a través del portal web antigihadista que Interior va habilitar l'abril del 2014.
El detingut, que va ser imputat per projecte individual terrorista, havia estat a la presó diverses vegades, però constava als registres de les autoritats com a musulmà no practicant i no se li atribuïa cap relació amb el gihadisme.
La seva radicalització hauria arribat, precisament, als centres penitenciaris, autèntic viver de radicalització a França, d'on va sortir per darrera vegada al febrer. Allà hauria entrat en contacte amb gihadistes que l'haurien convençut d'atacar un càrrec públic, com a representant de la República. En l'escorcoll posterior a la seva detenció, la policia va trobar a casa seva una maça i bales d'arma de foc, tot i que es desconeix com pretenia fer l'atac.