Un escenari incert
Forcadell haurà d'obrir ara noves converses entre els grups parlamentaris per intentar trobar un candidat a la presidència, que pot tornar a ser Mas o un altre
Junts pel Sí manté que no s'ha de convocar cap més ple ni votació si no hi ha un acord sòlid
Si el 10 de gener no s'ha assolit cap pacte, es convocaran eleccions immediatament
Fins ahir mai cap candidat a la presidència de la Generalitat havia perdut les dues votacions per ser escollit. Jordi Pujol, en sis ocasions; Artur Mas, en dues, i els socialistes Pasqual Maragall i José Montilla, en una, sempre havien superat aquests exàmens. Ara, però, Mas i tot el Parlament afronten un escenari incert i imprevist que no se sap com acabarà. En tot cas, el 10 de gener és el límit que estableix la llei per trobar un nou cap de l'executiu i, si no hi ha consens, s'hauran de convocar eleccions pel mes de març.
Just després que s'acabés el ple d'ahir i es confirmés la segona derrota d'Artur Mas, la presidenta de la cambra catalana, Carme Forcadell, va anunciar que s'hauran d'obrir noves converses entre els grups parlamentaris per intentar cercar un candidat, que podria ser el mateix Mas o un altre. Això sí, fonts de Junts pel Sí mantenen que no s'hauria de convocar cap més sessió plenària d'investidura si no hi ha un pacte sobre qui ha de ser el president. Per tant, descarten que es puguin anar celebrant plens per intentar posar més pressió a la CUP perquè cedeixi i doni suport a Artur Mas, ja que consideren que la imatge de més votacions perdudes seria perjudicial per al procés i per a la pròpia coalició.
Evitaran, doncs, una situació com la que va viure Susana Díaz (PSOE), que va necessitar quatre votacions per poder ser triada presidenta d'Andalusia, amb el suport de Ciutadans, el mes de juny passat –el 1994, Chaves va haver de recórrer a tres votacions fins que va tenir el suport d'Izquierda Unida–. El PSOE i C's van trigar 81 dies després de les eleccions a rubricar un pacte.
Plens semblants
Però, si les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP acaben fructificant i es troba un nom de consens, el procediment que hi ha hagut aquests dies al Parlament es repetiria exactament igual. El candidat a la presidència necessitaria una majoria absoluta –68 diputats– per ser escollit en primera volta i, si no ho aconsegueix, es passaria a la segona votació en què en tindria prou amb majoria simple. En aquest últim supòsit, caldria el suport dels 62 representants de Junts pel Sí i, com a mínim, el vot positiu de dos diputats de la CUP i l'abstenció de la resta.
Les dues formacions, com es va veure ahir, han instat a continuar negociant i a treballar per arribar a una entesa, que, segons les seves posicions, seria ideal que arribés abans de les eleccions espanyoles del 20 de desembre. De moment, la CUP ja ha convocat el 29 de novembre una jornada per traslladar als seus associats l'estat de les negociacions, però això no significa que abans no hi pugui haver acord entre les diferents comissions que han creat JxSí i la CUP. Si finalment s'arribés a aquesta tessitura, els d'Antonio Baños convocarien un secretariat nacional i a continuació una assemblea oberta per debatre i validar la proposta.
Aquest seria l'escenari perfecte per a tots els actors, però en l'horitzó hi ha la possibilitat d'unes eleccions anticipades i el temps corre en contra seva. La llei de la presidència determina que, si després de dos mesos de la primera votació encara no hi ha president, els ciutadans seran cridats novament a les urnes. La primera votació va ser el dia 10 de novembre i, per tant, el termini s'exhaureix el 10 de gener. Si aquest dia les posicions continuen enrocades, l'onzena legislatura quedaria dissolta “automàticament” i el president en funcions hauria de convocar immediatament eleccions, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. O sigui, que serien el mes de març. Però tant els líders de JxSí com els de la CUP no preveuen, de moment, aquesta hipòtesi. “Les eleccions anticipades són reaccionàries, no revolucionàries”, va subratllar ahir Baños durant el segon debat d'investidura.
El TC i les eleccions espanyoles
El calendari polític català s'encavalcarà amb l'espanyol i les eleccions del 20 de desembre. La campanya comença el divendres dia 4 i tradicionalment l'activitat al Parlament català queda gairebé aturada. Ara s'haurà de veure si se segueix aquest costum o si, per contra, s'ha de convocar algun ple perquè s'ha arribat a un acord per a la presidència. A més, si no hi ha un nou president investit, la seu del legislatiu no pot tramitar lleis amb normalitat –s'hauria de buscar una fórmula agafada amb pinces– i no es podrien tirar endavant cap de les mesures que incloïa la declaració de ruptura aprovada dilluns. En el document, per exemple, es parlava d'iniciar en el termini d'un mes els tràmits per a la nova hisenda pròpia o la Seguretat Social.
Enmig d'aquest escenari incert, també plana l'amenaça del Tribunal Constitucional, que ha suspès la declaració i amenaça personalment Forcadell, Artur Mas i dinou càrrecs més sota l'avís “d'incórrer en eventuals responsabilitats, incloent-hi la penal”.
