La CUP, en la cruïlla

Què farà la CUP? Investirà Artur Mas com a president o continuarà sense donar-li suport? Aquestes són les preguntes més repetides en les últimes setmanes en l'esfera política i avui podrien tenir una certa resposta en la jornada que els cupaires celebraran a Manresa i en què avaluaran amb les bases l'estat de les negociacions amb Junts pel Sí –hi haurà prop de 1.600 persones–. La direcció plantejarà diferents possibilitats sobre la investidura i els afiliats podran votar, però els resultats només seran orientatius, perquè la decisió final s'ha de prendre en l'assemblea nacional. A hores d'ara, hi ha una forta divisió d'opinions entre els militants sobre Mas.

El conclave d'avui és la culminació d'una setmana intensa a les files de la CUP en què els diputats han recorregut tot el territori per analitzar amb els afiliats –prop de 1.700– la situació actual. A hores d'ara, JxSí i la CUP tenen quatre meses de negociació obertes –full de ruta, procés constituent, mesures de ruptura i pla de xoc social– i els dirigents cupaires remarquen que s'han de tancar aquests temes abans de parlar de qui serà el president. Però la polèmica sobre Mas és la que acapara més atenció i tensió: fonts de la formació destaquen que la posició del grup parlamentari de la CUP no s'ha mogut des de l'inici i insisteixen que s'ha de buscar un candidat de “consens” que no sigui Artur Mas. Un plantejament que xoca amb JxSí, que manté que no renunciarà a Mas com a president i ofereix un govern encapçalat pel líder de Convergència però amb poder compartit amb Oriol Junqueras, Raül Romeva i Neus Munté. Per tant, si ningú es mou, les eleccions al març serien l'única sortida.

Arran d'aquesta disjuntiva han aparegut algunes veus, com la del portaveu de la CUP a l'Ajuntament de Mataró, Juli Cuéllar, que acceptarien investir Mas, encara que sigui arrufant el nas, perquè així es desbloquejaria el procés. La dirigent independentista i membre de la formació a Barcelona, Blanca Serra, ha insinuat el mateix, igual que el col·lectiu Poble Lliure, hereus del Moviment de Defensa de la Terra (MDT), que des de sempre s'ha situat a l'òrbita de la CUP –el diputat Albert Botran forma part de l'entitat–. En les assemblees territorials també s'han manifestat opinions a favor d'investir Mas i algunes fonts apunten que a les comarques de Girona, per exemple, hi ha un assentiment majoritari en aquest sentint.

En el mateix àmbit es podria situar el cantant de Brams i segon tinent d'alcalde de Berga, Francesc Ribera, Titot, que en un tuit avisa: “Sense independència no hi ha revolució.” Una manera d'explicar que cal avançar en el procés encara que s'hagi de fer la concessió de Mas. Però, per afegir més incertesa, el president del grup parlamentari de la CUP, Antonio Baños, manté que està “totalment d'acord” amb Titot. Un altre diputat que ha mostrat dubtes és Benet Salellas, que s'ha preguntat si té sentit continuar amb el vet a Mas per “coherència estricta” si els ciutadans no ho entenen.

Per la seva part, dues de les branques més influents en l'entorn de la CUP, Endavant-Osan i Arran, han criticat durament la figura de Mas.

Aquestes veus se sentiran en la trobada de Manresa, en què poden participar els militants de la CUP i de les entitats que van unir-se el 27-S –vegeu quadre adjunt–. La cúpula cupaire posarà sobre la taula quatre opcions: continuar amb el no a Mas; investir-lo a canvi d'un acord en la resta de negociacions; esperar els resultats del 20-D per si es pot seduir Catalunya Sí que es Pot i aconseguir la seva abstenció, o anar a eleccions al març. Tampoc no es descarta que apareguin altres propostes, com ara una presidència rotatòria entre Mas, Romeva i Junqueras.

Les iniciatives es votaran a mà alçada entre els 1.600 participants i només serviran per fixar un rumb en les negociacions. Els resultats no seran vinculants i tot es fiarà a l'assemblea nacional, que només es convocarà quan hi hagi un pacte tancat amb JxSí. Allà podran tornar a votar els afiliats de la CUP i de les associacions del 27 de setembre.