Adolfo Suárez per a tots

Espanya és un país on escoltar un elogi porta a sospitar si l'elogiat ha mort, i per això el castellà té una dita popular sinistra: “Dios te libre del día de las alabanzas.” “Adolfo Suárez és una de les figures més importants i més positives de la història comuna”, va lloar l'actual president de l'Estat, Mariano Rajoy, el 23 de març del 2014, dia en què va morir el que va ser president espanyol del 1976 al 1981 i el que va ser el rostre del trànsit de la dictadura a la democràcia. En el primer dia de la campanya electoral en què busca la reelecció, la caravana del PP va conduir ahir Rajoy a Àvila, a la plaça Adolfo Suárez, en companyia del fill de l'expresident, Adolfo Suárez Illana, per reivindicar el llegat de Suárez com a propi. “Va ser un home d'estat i un patriota que va saber defensar les seves conviccions amb tolerància i diàleg amb la resta. Vull reivindicar aquesta manera de fer política”, va anunciar Rajoy amb l'aval familiar.

A la plaça Adolfo Suárez d'Àvila, no hi llueix una estàtua de l'estadista des del principi dels temps: l'escultura a mida natural amb què la Fundición Capa va calcar l'estilitzada figura del de Cebreros va ser inaugurada el 25 de març del 2015, quan es complia el primer aniversari de la seva mort. La pressa d'Àvila va ser la pressa de Madrid, on l'aleshores alcaldessa Ana Botella va rebatejar l'aeroport de Madrid com a Adolfo Suárez Madrid Barajas el mateix dia del decés i contra rellotge, com si el Madrid oficial intentés expiar a través de la toponímia local la mala consciència del viacrucis polític que va dedicar a Suárez al final de la seva vida activa.

En una intervenció al costat del Suárez de bronze per facilitar un enquadrament simbòlic a fotògrafs i càmeres, Rajoy va abraçar l'elogi. “El teu pare era un home d'estat i un patriota. A alguns no els agrada la paraula patriota, però era realment un patriota que va saber conciliar les seves conviccions, que en política cal tenir-les i defensar-les, amb tolerància i diàleg amb la resta”, va resumir el president i candidat del PP a la reelecció alçant de tant en tant els ulls per buscar la mirada legitimadora del fill.

Després d'elogiar el tarannà de qui és fill adoptiu d'Àvila, Rajoy va abraçar “l'esperit de la Transició” i va presentar UCD i el PP com dues forces equiparables en la promoció i en la defensa de la Constitució del 1978. “La Constitució es pot canviar i es pot adaptar, de fet ja ho hem fet un parell de vegades en aquests anys, però cal saber molt bé què és el que es vol fer i, per descomptat, fer-ho amb un consens com el que va aconseguir Adolfo Suárez al seu moment”, va voler advertir Rajoy davant la temptació federal o independentista.

L'advertiment de Rajoy va ser ahir aplaudit a Àvila, però contradiu la història del PP, aleshores Aliança Popular, que va viure la votació de la Constitució amb una severa crisi interna. Tot i que la carta magna va tenir entre els seus ponents Manuel Fraga Iribarne, la meitat del grup d'AP, vuit dels setze diputats, es van negar a votar sí al text. En nom de l'AP embrió del PP, hi van votar en contra cinc –Federico Silva, Gonzalo Fernández de la Mora, Alberto Jarabo Payá, José Martínez Emperador i Pedro de Mendizábal–, i tres més – Licinio de la Fuente, Álvaro Lapuerta i Modesto Piñeiro– van prémer el botó de l'abstenció. La deslleialtat constitucional d'AP no va impedir que la Constitució que demà compleix 37 anys rebés 325 vots a favor dels 350 diputats del Congrés. Com que l'embrió del PP no havia patentat encara la teoria de la contaminació de votar amb l'esquerra abertzale, als diputats populars no els va importar votar-hi en contra al costat de rivals com Francisco Letamendia (Euskadiko Ezkerra).

Fins a Àvila, però, a Rajoy no el va dur la lletra petita de la Transició, sinó la gelosia de competir amb un català telegènic com Albert Rivera, que reivindica el llegat centrista de Suárez per a Ciutadans. Si Rivera evita equiparar-se obertament amb el líder d'UCD en els mítings, els seus fidels coincideixen a identificar-los amb sospitosa insistència. “Jo no vaig conèixer Suárez, però conec Rivera”, va deixar caure a Tenerife el candidat per Las Palmas, Saúl Ramírez. “Molts catalans votaran el 20 de desembre Rivera amb la mateixa il·lusió que els seus pares van votar Adolfo Suárez”, proclamava Inés Arrimadas en l'inici de campanya. Curiosament, a C's les invocacions a Suárez vénen d'una generació que voreja els trenta anys i que, per tant, no pot tenir cap vivència directa de la Transició. El que sí que ha fet deliberadament Rivera és convertir el madrileny hotel Eurobuilding de Chamartín, on Suárez va seguir l'escrutini de les primeres eleccions democràtiques, el 15 de juny del 1977, que UCD va guanyar, en la seu fetitxe de C's: aquí va arrencar la campanya i aquí viurà l'escrutini del 20-D.

Enmig de la pugna per apropiar-se del llegat del pare, el mateix Adolfo Suárez Illana va voler intervenir al costat de Rajoy per identificar-ne els hereus. “Jo vull demanar el vot per als meus amics del PP, per a Rajoy”, va solemnitzar Suárez Illana. Tot i que el 2003 va ser candidat del PP a Castella-la Manxa, Suárez Illana va confessar que és amic del número u del PP per Àvila, Pablo Casado, però també del seu rival del PSOE, Pedro Muñoz, exalcalde de Cebreros, i que també manté una gran relació amb Albert Rivera i Pedro Sánchez. “Ells tindran una oportunitat en el futur i em sentiré content, però Espanya necessita ara les mans expertes de Rajoy”, va concloure el fill confiant a silenciar el soroll del plet pel llegat patern.