Homs proposa a Madrid negociar la Catalunya independent 

El cap de llista al Congrés de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, ha proposat aquest dissabte a Madrid “negociar la constitució de Catalunya com a estat independent”, amb la base d'un document de 48 pàgines que recull les raons per pactar la independència.  Homs, que ha enviat aquest document, titulat Raons per pactar, motius per coviure, a la resta de forces polítiques que concorren a les generals del 20-D, ha argumentat que, ja que el procés d'independència “es farà, és millor per a Catalunya i molt millor per a Espanya fer-ho negociat i amb acord”.

Al costat dels també candidats per Barcelona Carles Campuzano, Lourdes Ciuró i Miriam Nogueras, números dos, tres i quatre, respectivament, Homs ha esgrimit raons d'ordre democràtic, polític, econòmic i europeu per atendre la seva proposta de “diàleg”, “negociació” i “pacte”, amb la qual canalitzar el mandat que diu tenir de la majoria del poble català des del 27S. 

En l'apartat de raons econòmiques, el document informa dels diversos anàlisis que demostren que “Catalunya és viable econòmicament com a estat independent i Espanya també ho és”, així com que la “separació acordada és molt millor” i que, “sense acord, qui pagaria les pitjors conseqüències seria Espanya”.

Segons un estudi de la Universitat de Sydney, que ha ressaltat el polític català, l'escenari més probable és un “acord intervingut per institucions de la UE” en el que “Espanya s'adaptaria, a canvi que Catalunya assumeixi part del deute espanyol”. 

Quant a les raons europees, Homs ha asseverat que “si la UE no reconegués la independència de Catalunya, seria el fi de la pròpia UE” sobre “projecte de pau, concòrdia i democràcia”. 

Un altre argument d'índole europea és que la península ibèrica seria més forta amb tres estats que amb dos a l'hora de fer valer els seus interessos a Brussel·les. 

Una de les raons d'ordre democràtic que recull el document és que en les autonòmiques del passat 27 de setembre “només el 39% dels vots eren a disposició de forces polítiques a les quals li ve bé el 'statu quo' vigent, formar part d'Espanya”. 

Sobre això, Homs ha assenyalat que encara que la proposta de referèndum que recullen candidatures com Podem i Unitat Popular no és la seva proposta, el programa electoral de DiL ha inclòs que estan “expectants” davant aquesta possibilitat, “per si a l'Estat espanyol algun dia se li passa pel cap alguna cosa tan normal com preguntar als ciutadans”.

Als quals sostenen que en aquest eventual referèndum caldria preguntar a tots els espanyols, el document replica que l'arquitectura constitucional estableix que la norma constitucional bàsica de Catalunya, que és l'Estatut, només pot aprovar-se per referèndum dels catalans i que, per tant, Catalunya és un “subjecte polític sens dubte”. 

Una altra raó, ha dit Homs, és que, si la seva proposta de diàleg, negociació i pacte no té resposta, “tindrà legitimitat una via catalana fins i tot davant la comunitat internacional”. 

El document, que té el seu origen en la resolució aprovada per Junts pel Sí i la CUP al Parlament, respon també al “compromís de negociació i diàleg” que DiL, la marca electoral de Convergència, ha pactat amb ERC i la CUP i que aquests reflecteixen en els seus programes electorals. 

Quant a les raons polítiques, el dossier destaca que ja el 1980 la primera llei aprovada pel Parlament reconeix que Catalunya és una “Nació”, amb majúscules, ha reblat l'independentista.  També assenyala que la vinculació sentimental entre catalans i espanyols acompanyen la necessitat de pacte. 

Homs ha posat èmfasi en la seva compareixença en que pactar la independència de Catalunya “pot tenir interès per a l'Estat espanyol”, una vegada que aquest “i la política espanyola s'han mostrat disposats a usar la força per combatre tot el que no comparteixen, fins i tot de forma arbitrària”. 

Per això, en el segon dia de campanya, l'aspirant a diputat del Congrés ha preguntat als líders polítics d'aquestes eleccions “si a més de la temptació d'utilitzar la força estan disposats a utilitzar l'eina democràtica del diàleg davant el que ells anomenen el problema català i nosaltres, l'oportunitat que obre Catalunya”.