“No aniré a Madrid a fer de claca ni a callar”

Si un tret defineix Fèlix Alonso és que sempre ha parlat sense deixar que les sigles el manessin. Optimista confés, ha estat militant des de l'adolescència del PSUC i ara d'EUiA, i presumeix d'haver estat des de sempre en totes les lluites, des de les veïnals de la seva joventut a Barcelona, les sindicals del sector de la premsa escrita, o les dels passadissos del Parlament de Catalunya. “Raons emocionals” el van vincular a Tarragona, on és actualment l'alcalde d'Altafulla “amb més vots de la història”, relata orgullós. Durant el segon govern tripartit de la Generalitat va assumir el càrrec de director general de Participació Ciutadana, fet que el va convertir en peça clau per a les relacions amb Madrid i amb l'oposició. “Sé dialogar i tinc bona relació amb tothom. Albert Rivera sap que mai el vaig perjudicar!”, subratlla.

Va presentar candidatura al Congrés per forçar unes primàries que finalment no s'han fet i, per “sorpresa” fins i tot d'ell mateix, el seu nom va ser l'element clau perquè EUiA se sumés a la coalició d'En Comú Podem. En aquesta confluència d'esquerres, però, Alonso (que si surt escollit haurà de cedir al cap de divuit mesos el seu escó a Podem) fuig de les mitges tintes. “No puc trair els meus principis, i si hi ha grup propi estaré amb el meu grup, però si no, faré el possible per ajudar IU”, diu.

Tampoc es queda a la gamma de grisos en el debat nacional. Durant anys va despenjar la bandera espanyola del balcó de l'Ajuntament, va donar suport explícit a la consulta del 9-N i és membre de l'executiva de l'AMI. “El nostre objectiu és la realització d'un referèndum. No som enemics ni botiflers.”, subratlla Alonso, que es defineix com a defensor del confederalisme, tot i que, “ara per ara, votaria per una independència de Catalunya”, afegeix. Per Alonso, la legislatura que el 20 de desembre es començarà a escriure ha de desencallar l'encaix entre Catalunya i Espanya. “El poder econòmic pressiona perquè aquest status quo no es pot aguantar.”

“No aniré al Congrés a fer de claca, no callaré”, sentencia. “El dia 21 tinc esperances en una confluència d'esquerres més àmplia, perquè una Espanya plural ha de partir d'una esquerra plural”, vaticina. “El que hem fet a Altafulla ho podem aconseguir a Espanya: un municipi sense desnonaments, sense gent a qui se li talla l'aigua si no paga”, defensa. Però tot i la vessant social que tenyeix la seva visió política, confessa que si aconsegueix seient a Madrid (lloc que l'esquerra verda no aconsegueix a Tarragona des de 1982 ) la primera mirada serà per les infraestructures. “Tarragona està oblidada, només cal veure l'N-340 i el servei ferroviari”, es lamenta.