JAUME MOYA
EN COMÚ PODEM
Activista del territori i home de consens
El cap de llista d'En Comú Podem a Lleida n'és partidari i assegura que els grups vinculats a Podem treballaran pel referèndum al Congrés
Prové dels moviments socials, culturals i ambientals de la Segarra
Jaume Moya ha triat el poble de Florejacs, a la Segarra, per a la fotografia de la trobada amb El Punt Avui. Florejacs és, de fet, el poble que Jaume Moya va escollir ara fa tretze anys per comprar-hi una casa vella i rehabilitar-la i escapar de l'Eixample barceloní, on vivia i treballava com a procurador en una consultoria jurídica. L'any 2008 va fer el salt definitiu, va deixar la consultoria i es va traslladar a Florejacs per viure-hi i integrar-se plenament en la vida segarrenca: en poc temps participava en la fundació del Fòrum l'Espitllera, des d'on es fomenta el patrimoni cultural, històric i natural de la Segarra; va escriure el llibre Els castells de la Segarra, formava part com a patró de la Fundació Jordi Cases i Llebot, dedicada a inventariar el patrimoni cultural, era a les taules del Multireferèndum (de fet, va resultar imputat per la justícia per aquest fet) i coordinava l'Assemblea Nacional Catalana (ACN) a la Segarra.
Una estelada de l'ANC, de fet, presideix l'entrada de casa seva.
“Tant des d'ICV com Podem com la resta de grups que formem la candidatura En Comú Podem tenen clar que Catalunya és un subjecte polític sobirà i té dret a la seva autodeterminació”, explica Moya, que argumenta que no és cap contradicció que un partidari de la independència encapçali la candidatura dels socis catalans de Pablo Iglesias. “Som autodeterministes, i el que cal és propiciar que els catalans puguem votar en un referèndum sobre la independència.” Ell la vol, “però no a qualsevol preu”, i per això es mostra molt crític amb el procés sobiranista tal com l'han portat Convergència i Esquerra, i aplaudeix la decisió de la CUP de no haver investit, fins ara, Artur Mas com a president. “És un engany dir que primer la independència i després ja es veurà; des d'un punt de vista d'esquerres no és compatible aquesta revolta amb el fet qua al capdavant hi hagi els representants de les polítiques de retallades socials i el caciquisme territorial”, afirma.
No milita en cap partit, però sí en diversos moviments socials. El que l'ha portat a la participació política va ser la plataforma contra el fracking a la Segarra i les comarques de Ponent. Va recórrer el territori amb assemblees i buscant complicitats polítiques i aquí és on va topar amb ICV, que va portar al Parlament les reivindicacions del moviment. En el moment de buscar cap de llista, ICV, Podem i els moviments Comú de Lleida i de Tàrrega van veure en l'independent Moya el perfil de consens on podien confluir. “M'ha vingut tot molt de nou, quan se'm va oferir vaig entendre que era una mena de desllorigador per tal que hi pogués haver una confluència d'esquerres”, explica. Dels altres candidats lleidatans, diu que és amb Xavier Eritja (ERC) amb qui troba més punts en comú. “Ja hem parlat de compartir pis a Madrid”, bromeja.
Guia turístic
Alt, mirada intensa, mocador envoltant-hi el coll i una manera de parlar temperada però que s'encén en dos moments de la conversa: quan se li pregunta pel gir de CDC cap a la independència (“no me'ls crec i estar imputat no és cap mèrit, jo també ho estic”) i sobre el paisatge segarrenc. Després de set anys de viure-hi, ja ha visitat més de noranta castells, ha escrit sobre ells i fa de guia voluntari. En la conversa queda a l'aire si ho continuarà fent si és escollit diputat. Per la passió amb què en parla, la resposta sembla evident.