“Donem utilitat al Senat”

El debat és estèril. Si l'ubiquem a Madrid o a Barcelona... al final no resoldrem els problemes dels ciutadans. Que el Senat ha de ser una cambra que hauria de ser més propera i complir més els objectius pels quals va ser creada? Sí. En quatre anys he vist que no complia aquestes funcions.Tot i això, reivindico el fet que és una institució on els parlamentaris podem fer la nostra feina, intervenint en l'activitat legislativa.

Eliminar institucions requereix una reforma de la Constitució, i això és fer volar coloms. Donem-li utilitat. Jo en modificaria la composició perquè Catalunya està infrarepresentada en funció de la població que representem. Som un 16% de la població de l'Estat i només tenim un 9% de senadors, alguna cosa no va bé. Li hem de donar funcions específiques per solucionar les relacions entre Catalunya i Espanya. Malament rai si és una cambra territorial i no pot aconseguir això. Jo també reivindico el paper dels senadors gironins. Al Senat s'ha pogut parlar en català gràcies al senador de l'Entesa, Miquel Bofill, que el 2010 va aconseguir que li aprovessin una moció tots els grups menys del PP. I des del 2011 hem pogut parlar català i això és positiu.

Tenim un problema vinculat amb l'ocupació. Anirem a defensar un pla d'habitatge que ens permeti reformar i posar habitatges al dia d'acord amb criteris ambientals. Això pot recuperar feina per a molta gent que potser no té estudis però sí que té ofici. Això no vol dir construir més, sinó donar qualitat al que ja hi ha construït. També l'N-II, l'N-260, la supressió del pas a nivell de Figueres... I reivindico que no depenguem tant de l'Estat en la gestió del litoral.

Vol que faci una porra?

Unió tenim projecte per a Girona i aspirem a treure un diputat. Al Senat, ho veig més difícil. La doble escissió que hem patit fa que els gironins no acabin d'identificar-nos.

La que ha donat el fruit més palpable és pels ciutadans que usen l'AP-7. Vaig aconseguir que la ministra Pastor es comprometés per primera vegada en seu parlamentària a l'antiga reivindicació de la sortida de Figueres nord. . També destacaria portar la sensibilitat dels casos de Santa Margarita i Empuriabrava amb els atermenaments, que al final la llei de Costes ha recollit.

No anem a impossibles polítics. Volem una modificació de la Constitució però via una esmena addicional, l'esmena catalana, amb el concert econòmic per a Catalunya i el blindatge de la cultura, l'educació i la llengua, i les polítiques socials. Això tindria una translació a l'Estatut, per tant refrendat pel poble de Catalunya. No anem amb desideràtums que el teu interlocutor ja no accepta d'entrada, sinó coses que es puguin assumir. Ara l'Estat té un problema que no sap fer de paraigües de les identitats que el formen.