Dividir per regnar el 20-D
Rajoy vol afermar la primera plaça intentant traslladar l'epicentre de la batussa electoral entre Sánchez, Rivera i Iglesias
Els sondejos presenten el socialista com el gran damnificat pel desgast del bipartidisme
“Somrieu, que guanyarem!” Així acaba alguns mítings Pedro Sánchez. “Somriguin, que sí que es pot!” I d'aquesta manera apel·la al vot Pablo Iglesias. A un dels dos, i possiblement a algun altre candidat, se li gelarà la rialla la nit del 20-D. I ara per ara el que té més paperetes en la rifa dels derrotats és el secretari general del PSOE, que s'ha convertit en l'ase dels cops de la campanya per part de la resta de partits. Fins al punt que Sánchez ha de dedicar massa temps a esquivar les bales mentre els seus missatges contra el PP es difuminen. “Ens ataquen perquè ens veuen guanyadors”, replica. És evident que qui no es conforma és perquè no vol, sobretot tenint en compte que, a mesura que avancen els dies i surten noves enquestes, sembla que Albert Rivera ja li ha passat la mà per la cara en expectativa de vot, i algunes fins i tot el situen per sota de Podem. Una altra cosa serà el repartiment d'escons, perquè l'aritmètica en les circumscripcions petites encara beneficia el bipartidisme.
Tot i el seu ascens fulgurant, el líder de Ciutadans en ocasions apareix amb un rictus seriós. Potser és perquè s'han posat el sostre tan alt que ara ja es comencen a adonar que no és tan fàcil arribar al capdamunt amb només un salt. A banda que, com més s'exposen públicament, més probabilitats tenen d'ensorrar-se. Alguns analistes assenyalen que a C's li ha sobrat algun debat i més d'una polèmica. I, malgrat la ganyota que sempre l'acompanya, superat ja l'equador, el que més motius podria tenir per somriure és Mariano Rajoy. Ningú no dubta que el PP guanyarà, i des d'aquesta talaia observa la batalla que lliuren els altres tres per no quedar fora del medaller.
Feble en el debat
Un dia sí i l'altre també, Rajoy es dedica a repartir pulles contra els adversaris, sobretot contra el socialista, per intentar desgastar
el lideratge de Sánchez. Si més no, li convé que arribi feble al debat televisiu cara a cara que tindran dilluns vinent. Aquesta tàctica de presentar-lo com el gran perdedor del 20-D i vaticinar que té les hores comptades al PSOE, beneficia Iglesias, que ha recuperat oxigen i, de retruc, envia vots a Rivera. Dividir per regnar, es dedueix de l'estratègia. Perquè, si bé les expectatives del PP fan pensar en una forta patacada, que els altres tres aspirants quedin lluny d'ell i empatats entre si li permetria respirar.
Per tot plegat, l'operació Salvem el soldat Sánchez –que Rivera atribueix al PP per garantir la continuïtat del bipartidisme i relegar els socis de futur com C's a una tercera plaça des d'on no els quedaria cap altra opció que investir Rajoy–, si és cert que és una estratègia calculada pels populars, alguns analistes no l'acaben d'entendre. “Potser se li ha escapat de les mans”, conclouen, i subratllen que si Rivera finalment fos cap de l'oposició tindria més difícil justificar un suport extern al PP.
En tot cas, els atacs a Sánchez sí que han forçat una maniobra a la desesperada dels seus companys perquè els danys col·laterals de la derrota siguin menors. Només així s'entenen els afalacs i les moixaines que alguns dels seus detractors interns li dediquen en públic. Els expresidents Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero, així com el president de Castella-la Manxa –cap dels quals sospitosos de ser els grans avaladors interns de Sánchez–, han decidit sortir al rescat del candidat. “Sánchez és un líder honest i net pel qual mereix la pena apostar”, exclamava el dirigent manxec en un acte dimarts a Toledo.
El raonament que fan alguns socialistes és que, malgrat que la disputa pel primer lloc ja l'han perdut, el que tampoc es poden permetre és que el partit s'enfonsi en la misèria. “Què heretaria el que li vingui al darrere?” “Qui es voldrà fer càrrec d'això?”, es pregunten alguns dels que veuen inevitable una comissió gestora després del 20-D. Perquè els seria difícil convèncer Susana Díaz que deixi una còmoda plaça a Andalusia per traslladar-se a Madrid a administrar el no-res.
L'estirabot del dia
El foc encreuat entre candidats –ahir Sánchez ho acabava d'arreglar dient que Iglesias “no té pinta” de president– està aconseguint que la gestió del mandat de Rajoy passi de puntetes davant l'electorat, més pendent de l'estirabot del dia que de les propostes. Amb el procés català congelat, un fet que permet a Rajoy no haver d'actuar i, de tant en tant, enviar missatges de manteniment de la tensió amb Artur Mas, el PP actua com si la corrupció fos un tema amortitzat –tot i que continuen els escàndols com ara el cobrament de comissions per part de l'ambaixador a l'Índia i un diputat– i alhora aconsegueix prou ressò mediàtic per liderar la subhasta d'ofertes. En tot cas, l'atemptat d'ahir a Kabul, en què va morir un policia espanyol, obrirà el debat sobre la seguretat davant del terrorisme en el darrer tram de campanya.
En una batalla en què és més important sortir a la televisió que omplir pavellons, Sánchez té una última oportunitat per millorar expectatives en el debat cara a cara de dilluns amb Rajoy. Ben segur que l'assetjarà per la corrupció i repetirà la frase del debat de política general: “Jo sóc un polític net!”
Debat paral·lel
Això sí, durant el debat a dos, Rivera i Iglesias tindran un espai paral·lel a La Sexta en què l'un i l'altre es podran esplaiar com a comentaristes d'un duel del qual han quedat exclosos. D'aquesta manera, es colaran en el debat i ho aprofitaran per continuar esgarrapant vots al bipartidisme. És evident que, en aquests últims dies, tots quatre faran l'impossible perquè els somriures de campanya no acabin en plors.
