TERESA JORDÀ ERC
cap de llista ERC per Girona
Una historiadora que vol fer història
La cap de llista d'ERC a Girona té clar que va a Madrid amb bitllet de tornada i afirma que seran les últimes eleccions espanyoles a les quals caldrà concórrer
Aquesta llicenciada en història contemporània ha forjat la seva carrera política a Ripoll, d'on ha estat alcaldessa, i des de fa quatre anys està al Congrés de Madrid
El temps del procés català ha anat passant durant l'anterior legislatura i la temperatura a l'hemicicle del Congrés ha anat pujant
El Partit Popular s'ha anat carregant l'anomenat estat del benestar a cop de reial decret, emparant-se en la seva majoria
Hem de ser a Madrid, perquè és un altaveu molt potent respecte al món i respecte a la resta de l'Estat
Anem al Congrés dels Diputats de Madrid amb bitllet de tornada; hi estarem el temps just per enllestir el procés
De fet, si ens hem d'acomiadar d'Espanya, ho farem bé. A ERC sempre hem estat gent amb elegància
Tal com raja. Teresa Jordà és així, tal com raja. No interpreta cap paper. És la mateixa que et trobes a la sala de plens de l'Ajuntament de Ripoll, al Congrés dels Diputats espanyol, al bar La Taverneta de Ripoll fent una competició de discjòqueis amb l'alcalde de torn, la que la fa petar amb els coneguts que es troba pel carrer o amb els col·legues de feina, siguin del color polític que siguin... Sempre, però sempre, Jordà és l'autèntica Teresa Jordà.
Què vull dir amb això? Doncs que sempre és una dona propera i franca, sigui quin sigui el context, i no només perquè el seu llenguatge verbal i corporal sigui molt planer, directe, de carrer. És així. I aquest és un aspecte que tothom qui hi tracta agraeix, i molt. Un exemple: ahir mateix va fer campanya al mercat setmanal de Blanes i el seu amfitrió improvisat al mercat de roba va ser un gitano català, que li va anar presentant un per un els venedors i venedores de cada parada. Ben content ell i més que satisfeta ella.
El context fa encara més evident la manera de ser d'aquesta política ripollesa. Sembla que la majoria dels caps de cartell que concorren a les eleccions tenen la necessitat de demostrar que són mortals com la resta de ciutadans. Participen en programes de televisió d'entreteniment, ballen després d'un míting, cuinen en directe –a casa no ho fan, perquè diuen que no tenen temps–, reparteixen xocolata amb xurros als primers que passen pel carrer... Ella no. El que fa li surt de dins, a raig.
Durant la seva etapa a l'alcaldia de Ripoll, per exemple, era molt habitual, al final dels plens i quan donava veu als veïns, que s'hi dirigís gairebé amb el mateix estil col·loquial que si es tractés d'una trobada casual i, per això, alguns diàlegs s'havien convertit en una autèntica conversa de bar. No cal dir que així havia calmat els ànims moltes vegades a gent legítimament enfadada i que també havia resolt problemes directament sense passar pel filtre que exigia el procediment administratiu d'una trobada formal al seu despatx del primer pis de l'edifici consistorial.
Aquesta manera de ser, no obstant això, no ha restat res a la categoria política de Teresa Jordà. Ella sempre ha sabut delimitar perfectament quan li pertoca fer el paper institucional. I, si no, que ho preguntin a l'exministre de Defensa espanyol José Bono, que va quedar entusiasmat amb la rebuda que li va fer la Jordà alcaldessa quan va visitar Ripoll a bord d'una unitat històrica del tren La Vaporosa, propietat de l'exèrcit. Jordà, que és llicenciada en història contemporània, va reviure per unes hores la seva faceta de guia del monestir romànic de Santa Maria i va conduir Bono al davant de la tomba de Guifré el Pelós, pare de la dinastia reial catalana, entre molts altres racons del monument.
També a la feina
Es pot dir que aquesta manera de ser propera també es reflecteix en la seva activitat política. A Teresa Jordà no li ha costat mai reconèixer errors quan ha tocat, com quan va dir en plena campanya de les últimes municipals que no havien sabut fer entendre als ripollesos què s'hi jugaven, amb la urbanització proposada per Convergència i Unió del polígon d'activitats econòmiques de la carretera de les Llosses, o bé amb el pla especial d'urbanització del sector del Pla, a l'antiga fàbrica de la Preparación Textil. En aquest últim tema, quan ella va ser alcaldessa, va impulsar una consulta popular sobre com havia de ser aquesta urbanització, tot i tenir els vots suficients per fer prosperar la proposta de la Generalitat i del seu equip, i va saber modificar-la, perquè el resultat no li va ser favorable.
Lògicament, també ha sabut fer política d'aparador quan li ha semblat que jugava a favor dels interessos del país. Ella va defensar la moció que declarava el rei d'Espanya Joan Carles I com a persona no grata a Ripoll, per posar un exemple, que no va deixar indiferent ningú, i menys tenint en compte els arguments que va esgrimir, com ara que la monarquia era una herència de la dictadura de Franco i una institució medieval. També va alertar que les jardineres que l'equip de govern convergent havia posat a la balconada de l'ajuntament no eren legals, cosa que va obligar a fer un informe de Cultura, perquè estaven a l'entorn del monestir.
Teresa Jordà ha estat els últims quatre anys a Madrid, però sempre ha mantingut el seu compromís amb l'electorat de Ripoll. Quan va sortir escollida diputada al Congrés espanyol, era cap de l'oposició a l'Ajuntament de la capital del Ripollès. Tot feia pensar que deixaria la regidoria. No només no ho va fer, sinó que, fruit d'unes eleccions primàries, va tornar a ser proposada com a cap de llista d'ERC en les últimes eleccions municipals. Aquesta vegada, no obstant això, ja va deixar clar que no tornarà a concórrer en unes municipals i ho va dir sense saber si seria alcaldessa o no. Creu que ja
és hora que hi hagi cares noves i energies renovades en el grup municipal.
Amb data de caducitat
Amb l'estil planer i proper que la caracteritza, ara diu que concorre a les pròximes –i, pel seu partit, últimes– eleccions espanyoles per defensar el que calgui a Madrid durant l'any i mig del procés constituent de la república catalana, per aprofitar l'altaveu de cara al món que significa per al procés català i per acabar de convèncer persones que no són catalanes que viuen o treballen a Catalunya del fet que també formen part del futur nou país. Deixa clar que, a la capital espanyola, no hi pensen estar més del que calgui. Volen enllestir la feina i, quan s'hagi constituït el nou país, tenen la intenció d'acomiadar-se amb elegància. “És important ser en tots els fronts durant el procés de desconnexió. Tenim uns resultats que ens avalen, i més a Girona, i hem de defensar a Madrid la dignitat dels ciutadans que han dir sí a la independència”, afirma sense complexos.
La cap de llista d'ERC a Girona analitza els quatre anys de l'anterior legislatura i els qualifica de difícils. Segons ella, el tracte que ha rebut de la resta de col·legues d'altres partits ha estat correcte a títol personal. A dins de l'hemicicle, no obstant això, diu que l'exercici de les seves responsabilitats ha estat dur per la majoria absoluta que el PP ha exercit de manera aclaparadora.
Afirma que ha estat molt difícil haver de defensar els greuges contra Catalunya i la judicialització contra el procés, i més fer-ho des del grup mixt amb el poc temps que això comporta per a les intervencions i a l'hora de participar en les comissions de treball. I ha estat dur no només per la piconadora del PP contra el procés, sinó per altres temes rellevants des del punt de vista social com ara la polèmica reforma laboral, l'anomenada llei Wert del sistema educatiu, l'eliminació de primes a les empreses d'energies renovables, les retallades al sistema de sanitat públic... “Qualsevol intent d'oposició s'ha quedat en res i això és molt dur”, sentencia. “I, és clar, cal tenir en compte que el PP ha governat a cop de decret llei en el context d'una crisi econòmica molt forta”, hi afegeix.
De la propera legislatura, doncs, n'espera poder defensar el mandat del vot independentista, però també, i mentre ERC espera que es proclami la república catalana, donar suport a la derogació de les reformes del PP que han tingut una incidència social negativa. Això, sempre que hi hagi una nova aritmètica parlamentària que ho faci possible.
Feina feta
Teresa Jordà afirma que les comarques gironines han estat les grans marginades en els pressupostos generals de l'Estat dels últims anys. Catalunya, també, però les terres gironines, més encara. “Els gironins hem estat un clar exemple de maltractament, amb només 64 milions d'euros en els pressupostos d'aquest any”, remarca. Segons ella, el pressupost és un 22% inferior al de l'any passat i, el que encara és pitjor, se n'ha executat menys del 30%.
Lamenta que gairebé només han obtingut diners per anar desdoblant la carretera N-II. “Tot plegat té un accent burlesc. En més de 20 anys, només s'han desdoblat uns pocs quilòmetres d'un eix viari que és fonamental per al país, però també per als espanyols”, afirma. Ho han aconseguit gràcies a la unió de forces de tots els diputats catalans al Congrés, una unitat que ha estat difícil d'aconseguir en altres temes gironins.
No cal dir que ara Teresa Jordà torna a Madrid a defensar qüestions gironines, però sobretot a defensar, juntament amb els altres diputats independentistes que surtin elegits, la creació d'una nova república. Feina per a una dona ja bregada en l'hemicicle espanyol.
El monestir de Ripoll, casa seva
La història apassiona Teresa Jordà, i el poble on va néixer l'any 1972, Ripoll, està carregat d'història. És per això que s'anomena el bressol de Catalunya. El monestir romànic dedicat a Santa Maria, amb un dels portals de la Glòria més impressionants d'Europa, és la peça més important d'aquest patrimoni, del qual ella mateixa va ser guia durant uns anys. Per això, Jordà ha escollit la plaça del Monestir per fotografiar-se. Aquesta ripollesa du
la política a la sang. Des de jove estava
en moviments d'estudiants i socials. Entra en la política al Bloc d'Estudis Independentistes i després a la JERC i, el 1995, a ERC.