Quan Pablo i Albert renyen els adults per maleducats

Quan a la mitjanit es va desfer l'encanteri del bipartidisme i el focus electoral va tornar a descobrir que hi ha més de dos aspirants a La Moncloa, Pablo Iglesias (Podem) i Albert Rivera (C's) van colonitzar el postdebat. En contrast amb el Pedro Sánchez que anomena “indecent” el rival i el Mariano Rajoy que replica amb “roí” i“miserable” –i ni es donen la mà en públic–, Pablo i Albert irrompien de matinada al plató de La Sexta amb un somriure als llavis i es feien una encaixada de mans com si fossin dos companys de rima en un grup de rap. “Tots els ciutadans ens han vist debatre a l'Albert i a mi, que estem en desacord en moltíssimes coses, i ens respectem”, va gosar comparar Iglesias.

El líder de Podem (37 anys) i el de C's (36 anys) havien assistit com a espectadors a dues hores de debat entre un sexagenari i un adult de 44 anys, i el que van fer durant el dia de ressaca d'ahir va ser vestir-se d'alumnes aplicats i de modals exquisits del col·legi de San Ildefonso per renyar els adults per l'espectacle de mala educació en prime time. “Ningú ens ha pogut veure a Albert i a mi insultar-nos així i estic orgullós d'aquesta manera de fer política”, esgrimia ahir amb veu pausada el mateix Iglesias, que no fa gaire convocava a combatre la “gentussa” de “la casta” i que cridava que “el cel no es pren per consens, s'assalta!” El nou Iglesias, però, es fixa ara fins i tot en la dolçor de les mirades del rival. “Albert i jo ens respectàvem els torns i no ens interrompíem, si estàvem d'acord en alguna cosa ho dèiem, i fins i tot ens miràvem l'un a l'altre quan l'altre parlava. En canvi, amb Rajoy i Sánchez jo veia que ni tan sols es miraven, un parlava i l'altre mirava els seus papers i es posava ja a pensar quin paper li trauria”, va lamentar el líder de Podem. “No calia baixar al fang de l'insult, jo no insultaria mai Rajoy. Veient-los pensava: «si guanyo les eleccions, com em costarà posar d'acord aquests dos!», corresponia Rivera situant-se mentalment ja com a nou inquilí de La Moncloa que ha d'unir dos vailets irreconciliables pel bé dels pactes d'Estat.

En la que els gurús electorals del PP i el PSOE tenien marcada al calendari com la setmana del bipartidisme, Rajoy hi entra líder amb un botí que aniria de 112 a 128 escons (ara en té 186), segons el ventall dels sondejos, al davant del PSOE (78-90), C's (60-72) i Podem (53-63). Però a diferència de Rajoy, que ha de cobrir un flanc i prou, Sánchez es veu forçat a haver de tapar fugues d'aigua per la dreta (C's) i l'esquerra (Podem) alhora, i d'aquí l'agressivitat de l'atac durant el seu únic cara a cara amb Rajoy, vist per 9,6 milions d'espectadors (48,6% de l'audiència). “M'ha faltat una setmana més de campanya o un debat” va ser el lament de Felipe González la nit electoral del 1996 davant el triomf d'Aznar. Si bé ja ha tingut el seu debat i fia la sort als 8,5 milions d'indecisos –més decisius que mai– que encara dubten, Sánchez encaixa ara el xoc que Iglesias i Rivera fins i tot li passin el rasclet entre les engrunes del vot moderat del PSOE oferint-se com a joves sobradament educats.