La premonició de Bellvitge

Sánchez i Chacón van fer el míting del primer dia de campanya al barri de Bellvitge de l'Hospitalet de Llobregat, un feu tradicionalment socialista, simbolitzat per una fila de gegantins blocs d'habitatges de formigó, de catorze plantes d'alçada, estrets els longitudinals i quadrats els de forma de torre. Són la tipologia de polígon d'habitatge massiu del darrer franquisme, que va arribar a acollir 32.000 persones de famílies d'origen immigrat d'altres territoris de l'Estat. Als darrers censos la població s'ha reduït perquè la nova immigració no hi ha estat intensa.

Les cadires habilitades al poliesportiu Sergio Manzano del barri van ser suficients per al públic assistent, amb preeminència de gent gran, jubilada o encara en edat laboral. Un públic que majoritàriament ja devia assistir als mítings de Felipe González
i que, en part, és a González a qui
voldrien tornar a escoltar.

L'endemà, els fulgurants líders de la nova esquerra espanyola, Iglesias i Errejón, feien petit el poliesportiu, on quatre-centes persones, majoritàriament de mitjana edat o joves, es van quedar fora i a les quals va fer un parlament improvisat a peu de carrer Errejón. Semblava la premonició que el PSC deixaria de ser la punta de llança del canvi d'esquerres a Espanya. Les urnes l'han confirmada.