Sánchez manté el PSOE segon i pot liderar un govern alternatiu

“Estem en una jornada històrica, fa olor de canvi”, havia assegurat el líder del PSOE, Pedro Sánchez, després de votar al matí al centre cultural Volturno de Pozuelo de Alarcón (Madrid). Escrutat el 100%, el PSOE va topar amb la descoberta d'un nou mínim electoral de 91 escons, 20 menys que els 110 heretats d'Alfredo Pérez Rubalcaba el 2011. Amb el resultat a la baixa, però, la paradoxa és que Sánchez no només no es va sentir amb l'obligació de presentar la dimissió per haver conduït el PSOE al pitjor resultat dels últims 38 anys, amb 5,5 milions de vots (22%), sinó que fins i tot aspira a liderar un govern d'esquerres alternatiu en contra de la força més votada i que enviï el PP de Mariano Rajoy a l'oposició.

A les 19.40 h, Sánchez es va instal·lar amb la seva dona, Begoña Gómez, i el seu equip a la quarta planta de la seu del carrer Ferraz de Madrid per seguir l'escrutini més incert de la democràcia. “Si el PSOE no guanya les eleccions, per a mi serà un fracàs”, va gosar dir en campanya. Ahir, a les 23.40 h, però, no va parlar de fracàs: va concedir que “és al PP a qui correspon intentar formar govern”, però abans també va avisar que “Espanya vol esquerra”. “El PSOE està disposat a dialogar i a acordar en favor dels interessos generals, hem fet història i el futur és nostre”, va dir en una declaració ambigua que evidencia que aspira a La Moncloa.

Els 90 escons queden lluny, molt lluny, dels 169 escons i els 11.289.335 vots de només fa set anys, el 2008. De fet, el botí que José Luis Rodríguez Zapatero va obtenir en el segon mandat no és ara ni tan sols equiparable a la suma del PSOE i de Podem, una formació que celebrava l'assemblea fundacional el gener del 2014 i que ara observa el PSOE de tu a tu. A l'hora d'explorar una alternativa de govern a la suma del PP i Ciutadans, el PSOE de Sánchez topa amb una força que irromp a la seva esquerra amb 69 escons. A Madrid, on Sánchez era el cap de llista, el PSOE cau a la quarta posició –per sota del PP, Podem i C's– i Albert Rivera el supera per 25.000 vots.

El nou mínim històric de 91 escons queda a una distància abismal del PSOE de la Transició, ja que el 1977 va debutar en les primeres eleccions democràtiques amb 118 escons –llavors amb 5,3 milions de vots– i dos anys més tard obtenia 121 escons en les generals del 1979. Els 125 escons de Joaquín Almunia el 2000, aleshores un cataclisme, s'observen ara a Ferraz com una utopia.

Desafiant mals auguris i sondejos que fins i tot el situaven com a tercera força, el PSOE de Sánchez reté el segon lloc després d'afrontar per primer cop fugues de vots a la dreta (Ciutadans) i a l'esquerra (Podem) al mateix temps. Diluït inicialment arran del debat televisiu a quatre bandes, Sánchez confiava haver recuperat l'atenció dels focus els últims dies gràcies a l'agressivitat en el cara a cara amb Rajoy. “El president ha de ser una persona decent, i vostè no ho és”, va etzibar Sánchez en una de les frases per les quals es recordarà aquesta campanya. L'intent de tensar el 20-D com el duel bipartidista PP-PSOE a l'antiga usança, però, li dóna el dret a no ser descartat per a La Moncloa.