‘Sorpasso' de Compromís al País Valencià

El País Valencià ha tornat a viure una nit electoral històrica. Després del 24 de maig passat, en què els valencians van donar un cop de porta a vint anys d'hegemonia del PP, ahir els electors van situar els socialistes de Ximo Puig com a tercera força a les urnes. Un autèntic sorpasso de la coalició Compromís-Podem-És el Moment, que amb 9 escons se situa com la segona opció a les tres demarcacions valencianes. Per avant el PP, que es deixa també nou diputats respecte dels aconseguits en els comicis del 2011. De la seua banda, Ciutadans obté cinc diputats, entre els quals l'exparlamentari d'UPyD Toni Cantó, número dos de València.

Però on l'alegria es desbordava era al cor de la capital, a la plaça del Pilar, on la coalició encapçalada per Joan Baldoví –el diputat de Compromís al Congrés en l'última legislatura– celebrava el segon lloc –sisè a tot l'àmbit estatal– com una autèntica victòria. I és que la coalició, que durant la campanya s'ha visualitzat principalment i mediàticament amb el tàndem Mónica Oltra i Pablo Iglesias, es converteix a partir d'ara en la principal força de l'esquerra al País Valencià. I no sols això, s'ha aconseguit l'objectiu principal: tenir un grup parlamentari propi. La coalició compleix els requisits exigits per la llei, ja que sobrepassa els cinc escons mínims i supera el 15% en cadascuna de les demarcacions on s'ha presentat.

“S'ha acabat el temps de corró. És el temps del diàleg. Els valencians tindran una veu pròpia”, va dir, molt emocionada, Oltra, que agraïa als simpatitzants i militants “el millor regal” que li podien fer pel seu “natalici”. Un canvi que no condicionarà gens el govern de la Generalitat, en mans de PSPV i Compromís fruit del Pacte del Botànic –del qual forma part també Podem–. “No canviarà res. I nosaltres felicitem els nostres companys de govern”, va dir Ximo Puig, el president de la Generalitat, que confessava que no se sentia “satisfet” amb els resultats de la seua formació (7 diputats contra els 10 aconseguits el 2011). Això no obstant, va emmarcar les dades en un context de canvi estatal i va argumentar que els resultats havien estat prou semblants als dels comicis autonòmics.