Ningú s'aixeca de la taula

“Qui es mogui no sortirà a la foto”, va popularitzar Alfonso Guerra. Quelcom està passant després del 27 de setembre. “El primer que s'aixequi de la taula de negociació i marxi no sortirà a la foto”, han dit la CUP i Junts pel Si després de tres llargs mesos de negociació plens de bones voluntats i amb un resultat mins, perquè a la pràctica només han aconseguit no aixecar-se de la taula i sortir a la foto per allargar l'agonia d'Artur Mas. Ningú s'ha aixecat de la taula. És l'únic èxit pírric que han tingut Junts pel Si i la CUP de cara a investir un president. Val la pena aquest calvari innecessari per investir un president?... En un país que, com deia Josep Tarradellas, està “mancat de tenir poder i per això hem de tenir protocol”. Ho va dir un clàssic: “La política és massa important per deixar-la només en mans dels polítics.”

S'està veient en claredat que voler posar en marxa un estat nou és un projecte tan seriós i complex que ha fet aflorar les contradiccions de la majoria de partits que representen als ciutadans. En els darrers temps s'han dividit entre dos els socialistes catalans, la CUP, Convergència i Unió, Iniciativa per Catalunya... La mateixa Convergència Democràtica de Catalunya, on tard o d'hora veurem les discrepàncies d'uns quants que voldran anar-se'n a Esquerra Republicana. Divisions que s'han incrementat amb el resultat de les eleccions estatals amb el triomf d'En Comú Podem, on s'han reforçat els sectors que confien en un gir cap a l'esquerra en cas que hagi d'haver-hi eleccions catalanes el mes de març vinent.

Situació singular. No s'esperen gestos de Junts pel Si que desfasin l'empat de Sabadell a favor de la investidura i que vagin més enllà del de la setmana passada, quant Oriol Junqueras va deixar l'alcaldia de Sant Vicenç dels Horts per anunciar, indirectament, que entraria al govern i minimitzaria la figura d'Artur Mas.