Generositat

La generositat en la política catalana s'entén de maneres tan diferents com la que hem vist en els darrers dies en què el perjudicat és l'elector de bona fe que va anar a votar en les darreres eleccions catalanes creient que el seu vot servia per ser generós en el fet que la classe política desfés l'enrenou que s'havia organitzat entre els independentistes i els no independentistes.

Ara resulta que CDC demanava generositat a la CUP perquè investís Artur Mas com a president de la Gene-ralitat. Esquerra, a CDC, tot i apostar almenys públicament per ell, perquè deixés via lliure en la investidura. La CUP demanava generositat a CDC perquè renunciés al seu líder... Tots demanaven una generositat que en política catalana no existeix. Un cop més han prevalgut els interessos de partit davant els interessos ciutadans que passaven de banda a banda de l'arc parlamentari per tirar endavant una legislatura. Heus aquí que Artur Mas ha preferit salvar el seu partit (CDC), que ara per ara no té alternativa clara, abans de deixar via lliure per a un altre candidat d'ERC o independent que continués el procés d'independència. El resultat obtingut el 27-S de Junts pel Sí només quadrava amb la CUP, amb qui a banda d'algunes simpaties personals res té a veure amb el seu programa electoral. Els dos havien de ser tan generosos que res ha estat possible.

Enmig de tan poca generositat de tots plegats ha començat una nova campanya electoral a Catalunya. Unes eleccions que per molta generositat que hi hagi de tots plegats res tindran a veure amb les del 27-S i que seran plenes de dubtes. La ciutadania estarà més cansada.
Fet que pot provocar més abstenció. No sabem si Junts pel Sí repetirà, tampoc, la composició governamental del nou govern central...

Tot plegat, un panorama en què caldrà que, ara sí, tots siguin més generosos. Del contrari, ho deia J.L. Borges: “Vindrà un dia que mereixerem governar-nos.” Que res té a veure amb el “Governem-nos” de la CUP.