Estretors enmig del tsunami Wert

A la mestra Irene Rigau li va tocar ser la consellera del seu ram en un dels moments de més estretors de la Generalitat i es va convertir, tan bon punt va aterrar al departament, en una de les cares de les retallades del govern d'Artur Mas. A desgrat seu, diu ella, a qui hauria agradat viure una època més plàcida i amb més diners a la caixa. Però la situació és la que és i Rigau es va estrenar, el 2010, amb un reguitzell de mesures que van posar en peu de guerra bona part dels mestres, associacions de pares i sindicats: la supressió de la sisena hora a gairebé totes les escoles públiques i l'eliminació del programa 1x1 d'introducció d'ordinadors portàtils als centres educatius van ser l'avís que el seu mandat seria convuls. Més endavant vindrien més retallades, algunes del departament i d'altres forçades pel Ministeri d'Educació, i l'assumpció d'altres mesures com ara l'anomenat decret de plantilles, que dóna més marge de maniobra als directors dels centres i que va tenir l'oposició dels sindicats.

Tot plegat va comportar una relació turbulenta amb bona part de la comunitat educativa i l'oposició, que només es va recosir, i parcialment, gràcies a José Ignacio Wert i els tribunals de justícia espanyols i la seva tossuderia de liquidar el model d'immersió lingüística en català. Sindicats, famílies, mestres i un munt d'entitats, aplegades en la plataforma Somescola, van fer pinya amb la consellera en la defensa d'un model que fa més de tres dècades que s'aplica. Fins i tot la major part dels partits de l'oposició (tots menys el PP i Ciutadans) van tancar files amb la consellera en aquest afer.

La llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomqe) també ha generat, a Catalunya, un ampli consens en contra per la bel·ligerància contra la llengua pròpia, perquè envaeix competències del país i pel seu esperit retrògrad. El departament d'Irene Rigau ha actuat amb prudència en aquesta qüestió i ha optat per fer una adaptació de la llei consistent a esquivar alguns punts i minimitzar-ne d'altres, en lloc de desobeir-la directament com se li demanava des d'alguns sectors. De fet, també aquest punt ha estat objecte d'enfrontament amb sindicats i associacions de mares i pares, que veuen tèbia l'oposició del govern a la Lomqe.

Rigau es mirarà, des d'ara, el serial de la llei Wert (amb el futur penjant d'un fil) des de l'escó del Parlament, després d'haver entrat a la primera línia de la política servint el president Pujol, com a consellera de Benestar Social (1999-2003) i d'haver acabat imputada per haver col·laborat a posar les urnes el 9-N. El seu llegat a Ensenyament, doncs. haurà quedat marcat per les retallades i l'enfrontament amb el govern espanyol, i una fita destacada: l'impuls a la FP, que ja suposa el 40% dels estudiants de la secundària postobligatòria.